divendres, 3 d’agost de 2012

Quan no s'explica tot clarament. El copagament sanitari.

A tots ens va sorprendre que el govern de la Generalitat decidís aplicar un copagament d'un euro per recepte. Bé, més a uns que a altres. Tot i que la farmàcia sempre ha estat cofinançada tant per la sanitat pública com pels propis pacients, la mesura introduïda per aquest govern ha estat intensament debatuda als Consejo Interrerritorial de l'Estat durant anys. Les necessitats econòmiques de Salut i perquè no dir-ho també, la pròpia ideologia de la cúpula d'aquest departament també han contribuït a cedir a la pressió d'introduir aquesta mesura que un cop implantada serà difícil de fer enrere.

Tot va començar amb l'euro per recepte, però quina va ser la nostra sorpresa quan en un d'aquestes rodes de premsa després d'un consell de ministres a la "villa y corte", per veu de la portaveu del govern de l'Estat i de la seva ministra de Sanidad, ens anuncien un nou copagament amb una lleugera diferència, es paga per trams de renda.

A molta gent li està costant entendre per quant ens sortirà la broma, una més, a banda de l'apujada d'un IVA que el candidat a la presidència del govern i altre membres de la seva campanya van negar per ser una mesura que contrauria el consum. I on som? Doncs allí on van prometre no portar-nos-hi, intervinguts, acomplint les recomanacions de les institucions monetàries i fent retallades a tots els fonts, inclosos els sous dels funcinonaris que han tornat a sous de dècades enrera. Però ja se sap, tot pel bé comú. Són homes i dones d'Estat Espanyol!

Dit això, algú ens ha explicat on van a parar aquest diners. Doncs us sorprendreu. Tot a la Generalitat. Cornuts i pagar el beure. Si senyors. En aquest cas no s'ho emporta Madrid, sinó el govern del nostre Molt Honorable President Artur Mas. Expliquin'ns-ho tot si us plau. Si paguem doble no és per el senyor Rajoy en aquest cas, sinó per el Sr. Mas, el Sr. Mas Colell o el Sr. Ruiz, donat que de la mateixa manera que van posar l'euro per recepte, ara el podrien treure i no ho fan. Això sí, l'honorable conseller Boi Ruiz anuncia que revisaran la mesura a final d'any.

Si hem de donar xifres, ja n'hi ha per llogar-hi cadires. Saben quant s'espera recaptar per l'euro per recepta? Doncs 80 milions d'euros en un any. I saben quan ha deixat d'ingressar la Generalitat per renunciar a l'impost de successions d'aquells que tenen més, el 6% de la població? 200 milions. De moment ja en portem recaptats 100. Ay... sembla que a algú se li ha anat el sant al cel i no ens ho ha explicat tot.

Com s'aplica?
Podeu llegir-ne més als següents links:
http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/farmacia/copagament_ciutadans8.pdf
http://www10.gencat.net/catsalut/archivos/farmacia/1euro_recepta_ciutadans.pdf

dilluns, 2 de gener de 2012

Resum de les misèries nacionals del 2011. Posem els punts sobre les “i”s

Els darrers mesos hi hagut una mica de sequera de redacció a aquest blog. Malgrat tot, a la banda dreta podeu anar seguint les piulades que vaig realitzant gaire bé cada dia al Twitter, o podeu anar mirant al meu facebook. Tenim força feina darrerament, i la venim focalitzant a altres pàgines i blogs que amb l'ajuda d'altres amics i companys anem gestionant. Els que ja em coneixeu bé, sabeu a què em refereixo.

Cada primer de desembre he penjat un post referent al Dia Internacional de la Sida. Enguany no va ser diferent, malgrat que no fos aquí.

I aquest any què?

Més enllà d'això, l'any que encarem no serà fàcil. Les retallades que ha anat aplicant el “govern dels millors” del president Mas com a conseqüència de la disminució dels ingressos de la Generalitat ha provocat una disminució de la qualitat dels serveis que ofereix l'administració catalana i alguns incidents que s'han anat produint, i l'arribada de l'antic ministre de “los hilitos” de xapapote, el Sr. Rajoy a la Moncloa amb una majoria absoluta a les Corts Generals d'Espanya, no ens ajudaran massa a refer-nos com a país. Toquem fusta perquè m'equivoqui.

La culpa és dels altres.

El govern des del primer dia ha anat repetint dia rera dia que era culpa del govern d'Entesa, però no li ha tremolat el pols per pactar amb els mateixos que posen recursos d'inconstitucionalitat a l'Estatut, denuncien la llei d'immersió lingüística, provoquen el tancament de les delegacions de la Generalitat a les capitals mundials, mentre ens demanen que fem confiança a CiU per negociar primer el concert econòmic a l'inici de la campanya electoral que s'ha transformat en un pacte fiscal que cada 5 anys s'ha de renegociar per llei. No és cap novetat el pacte fiscal, el darrer el vam signar fa un parell d'anys. I què vol dir que el govern hagi de demanar a la fundació CatDem, l'antiga Trias Fargas un estudi per d'aquí un any de com ha de ser el nou pacte fiscal? Què no el tenien ja pensat quan van començar la campanya? Què ens han estat venent foc d'encenalls? Què hi ha de veritat i què no en tot això?

El govern del president Mas oblida la situació de crisi internacional, la caiguda d'ingressos, la retallada de despesa que el conseller Castells va iniciar el darrer any de legislatura quan algun membre de l'actual govern titllava els pressupostos d'irresponsables per la contenció d'inversions i despeses abans d'arribar a la conselleria, o com de forma deslleial manipulen les dades del deute, a vegades de manera maldestre, sabent que quan va entrar el govern d'esquerres el país va tenir els pressupostos hipotecats durant dos anys perquè es van deixar uns quants milions d'euros en factures al calaix pendents de pagar (més de 2000 milions d'euros només a sanitat el 2003).

Nosaltres no tenim responsabilitats.

I recordeu el paper dels mossos durant la neteja de la plaça de Catalunya de Barcelona, alguns incidents al sector sanitari que haurien posat els cabells de punta de la consellera Geli, la congelació del PIRMI al mes d'agost criminalitzant els sectors més desafavoris de la nostra societat i posant en dubte les avaluacions dels assistents i treballadors socials, la no renovació del personal interí, la disminució de sous, la casual retenció de l'IRPF de la paga doble dels treballadors públics de la Generalitat. I amb totes aquestes mesures i incidents, ni una sola dimissió. Tot això és culpa dels altres, segur.

Per acabar-ho de rematar... pujades de tarifes al transport i un copagament per cada capça de medicaments. Un euro amb un límit de 61 euros a l'any/persona. Dit d'una altra manera dos pensionistes amb la pensió mínima pot arribar a pagar 122 euros a l'any.

I a Madrid?

El govern del Sr. Rajoy comença a treballar i ens regala una nova pujada d'impostos quan durant la campanya ens deien que no els apujarien. Però clar, no esperaven trobar-se les arques de l'Estat com se les han trobades. Us sona? I donem gràcies que és l'IRPF, un impost progressiu, però que pagaran al final classes mitjanes i baixes. Encara sort que no han tornat a apujar l'IVA. La pujada de l'IBI que aplaudiran els ajuntaments. I acompanyat a tot això, congelació dels sous pels treballadors públics, i aposto que també pels que treballen per altres empreses col·laboradores de l'Estat. Acabem bé l'any, oi? I ja ens avisen que serà el començament.


I perquè hem arribat a aquest punt?

És cert però que hi hagut un desplaçament del deute del govern de l'Estat cap a les comunitats autònomes, una irresponsabilitat en la gestió de la tresoreria a final d'any i una gestió discutible dels serveis de la Generalitat, però tampoc hem d'oblidar no només els incompliments de l'Estat, sinó també un ofec com a conseqüència del espoli fiscal. Més de 60 milions d'euros al dia. Aquestes són les nostres misèries que cal que siguin explicades i repetides dia a dia.

Cal explicar les coses del dret i del revés, i no només des d'una visió. Si tots som conscients de la batalla política diària, i de la llunyania de la societat del bé comú per això mateix, perquè no som capaços de deixar el tactisme de tant en tant per posar-nos d'acord en el projecte de país i treure el nostre país de l'ofec econòmic, nacional i cultural que pateix? De ben segur que tothom ens ho agrairà.


Un dels videos que ja comencen a córrer per la xarxa