Mine Vaganti

“Tengo algo que deciros...” en la seva versió castellana, és una tragicomèdia italiana, dirigida per Ferzan Ozpetek, dirctor també de "La hada ignorante",que podeu anar a veure aquest dies als nostres cinemes. Tommaso és el fill petit d'una família d'industrials de la pasta que s'ha llicencia en lletres d'amagat de la seva família a Roma. Ell vol ser escriptor. Poc abans d'un sopar important de la família amb els seus nous socis empresarials, li confessa al seu germà gran que no ha estudiat econòmiques com tota la família creu, el seu desinterés pel negoci familiar i que és gai. Aquest fet serà l'excusa que vol aprofitar per que la família el repudii i pugui continuar amb la seva vida en parella amb en Marco a la ciutat eterna. La sorpresa però arribarà quan en mig del sopar, quan ell vol anunciar la seva homosexualitat davant la família i els socis, el seu germà prenent la paraula provocarà un tomb a la seva vida.

Novament ens trobem davant una situació que sovint molts gais han hagut d'afrontar al llarg de la seva vida. Com dir-ho als pares. Dins l'ambient opressiu d'una petita ciutat de províncies de la catòlica Itàlia, amb tots els seus prejudicis, fa que aquesta pel·lícula pugui ser extrapolable fora de ciutats importants com Barcelona, Madrid, Paris o Londres on la comunitat gai hi està prou arrelada i l'ambient social és més obert. La confusió dels pares per afrontar-ho: ens ha enganyat, no se li notava, com pot ser, nosaltres no l'hem educat així, es pot curar? són algunes de les preguntes que pares d'avui i ahir continuen fent-se. Aneu a veure-la i passeu una molt bona estona.

Links:
Web oficial de la pel·lícula: http://www.tengoalgoquedeciros.es/
Crítica de TVE: http://www.rtve.es/mediateca/videos/20101224/dias-cine-tengo-algo-que-deciros-ferzan-ozpetek/972620.shtml

"Rumb a la independència" per en Xavier Rubert de Ventós.

Fa temps que vaig seguint les opinions d'en Xavier Rubert de Ventós sobre la relació de Catalunya amb España. Alguna vegada ha dit que “per abraçar-se amb algú, un s’ha hagut de separar”, i moltes altres idees que identifiquen aquest filòsof socialdemòcrata de soca arrel amb postures independentistes i alhora hispanistes.

Són molts els socialistes, filosocialistes, maragallistes, etc. als quals sorprenen les seves opinions cada cop que les expressa. El seu discurs encertat, matisat, integrador i allunyat tant del victimisme del “catalanet”, com de l'esquerra universalista. Aquesta, curta de mires, oblida que el futur de tots els pobles no passa per renegar d’un mateix sinó per construir un present que permeti un futur viable pels nostres descendents sense hipoteques, deixant-nos desenvolupar com a país lliurement. Una inversió a llarg termini per la qual hem de treballar tots plegats.

La primera vegada que vaig conèixer les seves opinions sobre l'independentisme – no coincident amb altres formes de nacionalisme excloent que encara alguns no han sabut sobrevindre o que volen aprofitar electoralment, va ser en unes declaracions seves a la pel·lícula de la Isola Passola a "Catalunya-Espanya" (veure vídeo de sota) que realment em van sorprendre. Sempre que veig el seu nom en un article d’opinió el devoro. I així ha estat també amb el seu darrer article aparegut a La Vanguardia del 22/01/2011 sota el títol “Rumbo a la independencia” i que subtitula “Si sólo os parece una lengua la que se habla en un Estado, vamos a dotar a Catalunya de un Estado, y todos contentos”. Un al final, ha d’acabar rient, per no plorar. Deixem-ho aquí, i bona lectura.

Links:
X. Rubert de Ventós. “Rumbo a la independencia”. La Vanguardia (22/01/2011): http://elcomentario.tv/reggio/rumbo-a-la-independencia-de-xavier-rubert-de-ventos-en-la-vanguardia/22/01/2011/

entrevista que li va fer l'Albert Hom a "El Club" fa un parell d'anys

Contra Corriente d'en Javier Fuentes-León

Contracorriente és una pel·lícula peruana ara ja disponible en DVD i que fa uns mesos estava a la nostra cartellera. El fill d'una família benestant de la capital (Manolo Cardona en el paper de Santiago) s'instal·la a una caseta a la platja d'un poble pescador. La seva sensibilitat artística reflectida tant en la fotografia com en la pintura, enceten els rumors entre vilatans sobre la seva homosexualitat. La por al desconegut i els prejudicis de la comunitat, fan que no sigui ben vist pels seus veïns. En Raul (Cristian Mercado), un pescador que espera un fill, és el seu amant, en una relació que més enllà de l'atracció sexual, amaga l'amor que entre ells ha sorgit.

Malgrat que el tema pot ser una mica recorrent en la filmografia gai de fa unes dècades fonamentada bàsicament en el drama i la tragèdia, destaquen també l'amor entre dos homes, la incomprensió de veïns, les pors a què diran, què pensarà la família, com amagar-ho, no assumir la situació i fins i tot la els sentiments davant la pèrdua. Aquesta cinta pot reflectir encara avui la situació que poden viure molts gais arreu del món, on són sistemàticament estigmatitzats, assenyalats, rebutjats socialment o fins i tot assassinats.

No sent una obra mestra, el director aconsegueix dels seus actors la caracterització de personatges contradictoris, ambivalents, en un context i situacions creibles, no tant per com és tractat Santiago en tota la cinta sinó en els sentiments i situacions que aniran transformant la vida d'en Raul i el seu entorn.

Web oficial de la pel·lícula: http://www.contracorrientelapelicula.com/