diumenge, 11 de juliol de 2010

Catalunya Decideix?

Catalunya Decideix ha estat el títol de la xerrada que l'Eduard López, vicesecretari general de coordinació interna i acció electoral d'ERC va fer el passat dijous 1 de juliol a la sala de fusta del Centre Cívic La Fàbrica a Cabrils. Davant d'un auditori entre els quals hi havia també membres d'altres formacions i sensibilitats polítiques, va fer una primera valoració de la informació que ha proporcionat el Tribunal Constitucional que ha fallat aquesta setmana el recurs interposat pel Partit Popular, el “Defensor del Pueblo” i cinc comunitats autònomes a l'Estatut d'autonomia de Catalunya ratificat en referèndum pel poble català ara fa quatre anys. Malgrat encara no conèixer la sentència del Tribunal Constitucional, i en la seva opinió, “la situació és greu, i marca el final del model autonòmic”.

Els darrers anys

El procés estatutari es va iniciar per poder anar més enllà de l'estatut anterior, forçar el text constitucional, en una lectura àmplia que permetessin modificar les relacions de poder polític entre Catalunya i Espanya. ERC en va ser l'impulsor principal, abans que el president Maragall també se'l fes seu i iniciés el procés. Malgrat que Esquerra no aconseguí un text final satisfactori de l'Estatut i per això durant la campanya del referèndum va fer campanya pel NO, Esquerra va entrar al segon govern d'entesa de les esquerres entre altres raons per a desplegar-lo. Tot i les seves limitacions calia marcar-ne prioritats, una línia política d'esquerres i catalanista. I s'ha aconseguit. Alguns exemples recents i que tots tenim al cap han estat la llei de vegueries, la llei del cinema, o la llei de consultes populars.

Esquerra va apostar per un bon finançament per Catalunya, però novament el marc jurídic, el nou Estatut i la LOFCA fan que els resultats siguin limitats. L'acord aconseguit ha estat el millor que es podia assolir en aquest moment polític i per això Esquerra li va donar suport sense renunciar a que fos posteriorment millorat.

Situació actual

L'actitud del Partit Popular contra l'Estatut ha estat constant i com a arma per desgastar el PSOE a Espanya, durant tot el procés i s'ha servit d'un TC molt polititzat i deslegitimat èticament però no jurídicament. Ara el PP vol passar pàgina, però pesen molt els darrers sis anys de confrontació diària – boicots comercials, recollides de signatures, declaracions, enganys, etc. L'opinió pública no oblida, i les declaracions d'altres dirigents del PP tampoc hi ajuden.

El Tribunal Constitucional ha fallat, però fins que no hi hagi sentència no es sabrà exactament l'abast de la retallada, com afecta a les lleis desplegades, per exemple la possibilitat de tirar endavant la iniciativa popular sobre la independència acceptada per la mesa del Parlament les darreres setmanes.

Actualment però, el problema el tenen les forces de tradició catalanista – PSC, CiU, ICV i Esquerra, obligades a donar una resposta de país. Esquerra té una proposta clara, no hi pot haver res que estigui per sobre del que hagin votat els ciutadans de Catalunya. El pacte s'ha trencat i no ens deixen una altra sortida que la confrontació política i la independència.

És important doncs que el proper dia 10 de juliol, els ciutadans d'aquest país sortim a manifestar-nos, però no serà suficient per donar una resposta a l'Estat. Cal un gest de conflicte institucional, però ERC no pot estar sola. Tant el PSC com CiU hauran de ser més fermes. No pot quedar només en una resolució del Parlament. No seria una sortida digna. Malauradament, el conflicte fa por i les eleccions estan a la tornada de l'estiu.

El comentari

Com deia el lema del PSC per la campanya del 2006: “Fets, no paraules”. Aquesta ha de ser l'actitud de totes les forces polítiques catalanes davant la situació en la que ens hem vist avocats. Si l'Estatut s'havia vist com alguns com la renovació del pacte entre Catalunya i Espanya, aquest pacte s'ha trencat novament per una de les parts. Ja es va trencar després de l'intent de cop militar l'any 1981, i ara és el TC qui havent-se pogut inhibir o deixant “sine die” la seva valoració i sentència ha marca les noves limitacions del text: remarcant en la sentència la invalidesa jurídica del qualificatiu de “nació” per Catalunya, que ja coneixíem per figurar només al preàmbul, la indissoluble unitat d'Espanya, aspectes sobre la utilització de la llengua a l'administració i l'educació, el poder judicial a Catalunya, les competències del Síndic de Greuges, el maldestre finançament, etc. Cal explicar-ho bé a la ciutadania, amb exemples que pugui entendre. Què implica per ell aquesta retallada? Fins on els nostres representants polítics poden legislar al Parlament de Catalunya? És la sempre assignatura pendent, la pedagogia interna.

Només una resposta ferma, contundent de totes les formacions polítiques, més enllà d'una manifestació o una resolució del Parlament podrà ser entesa per les institucions de l'Estat sobre què ha significat el trencament del pacte entre Catalunya i Espanya. Només amb la confrontació el país podrà avançar. Ens hi juguem molt, i en aquest moment de crisis econòmica, més que mai. De les eleccions n'ha de sortir un nou Parlament, però la resposta ha d'arribar abans de que aquest s'hagi constituït.

Links:

Sentència del TC. http://www.tribunalconstitucional.es/es/resolucionesrecientes/Documents/SENTENCIA_RI_8045-2006.pdf

diumenge, 4 de juliol de 2010

Independentistes d'Esquerra

El passat divendres 25 de juny, vaig assistir a una conferència d'en Xavier Vendrell, director de campanya d'ERC al museu arxiu de Vilassar de Dalt, convidat pels membres de les JERC. Amb un aire distès, didàctic i amb un llenguatge plener, molt conscient de l'auditori que tenia, bàsicament adolescents, intentà i crec que ho va aconseguir, explicar quins són els fonaments polítics actuals d'ERC les aliances polítiques de les dues darreres legislatures al Parlament de Catalunya per constituir els dos governs d'esquerres i la seva posterior acció de govern.

On estem.

Sabem d'on venim, però on estem actualment? ERC és un partit d'esquerres, amb una forta consciència social, que vol vetllar per l'equitat, republicà, i secesionista o independentista, com li volguem dir. Els dos primers eixos ideològics no el diferenciarien d'altres formacions polítiques catalanes. En la nostra societat, poca gent es defineix com a monàrquic, i pocs entenen quines són les seves virtuts. A molt estirar alguns podríen definir-se com a juancarlistes com a agraïment a la postura presa l'any 81, però poc més.

Identitat

Si ERC no era un partit secesionista fins fa poc menys de dues dècades, el pensament polític al voltant d'aquest tema ha anat evolucionant per anar enxamplant la seva base social. Però expliquem-nos. Ja als anys 30, ERC on s'hi van aplegar diferents sensibilitats del nacionalisme d'esquerres de Catalunya (Macià, Companys, etc.) el component identitari va ser molt important. Aquest component també era vist per part de la immigració de l'època com a frontista, pel rebuig o menyspreu que podia generar cap als nouvinguts que no es sentien identificats pel missatge polític del partit de l'època, llegiu-ho a "Els Altres Catalans" de Francesc Candel. Malgrat que Esquerra ha l'ha conservat, i forma part encara dels seus pilars, la identitat (llengua, cultura, país – com el lema d'Òmnium Cultural), són els seus altres dos pilars els que ajuden actualment a entendre les bases ideològiques d'aquesta formació política: el benestar i el respecte als sentiments identitaris de tots els ciutadans de Catalunya.

Benestar

Amb més recursos es podria viure millor. Tothom pot entendre aquesta afirmació. Tothom pot entendre que amb més recursos els nostres fills i nets gaudirien de millors serveis públics de salut i educació. Ningú qüestiona que Catalunya com a estat independent que dins del marc de la UE lliurés part dels seus recursos, com fa Alemanya o França per ajudar als estats que ho necessitin a disposar de serveis i infraestructures. És però inaceptable lliurar els nostres impostos al govern central, per que en disposi lliurement, els gestioni no sempre eficientment i malgrat tenir Catalunya greus deficiències en infraestructures i socials – a Catalunya també hi ha gent necessitada, es titlli a la societat catalana d'insolidària. Amb els diners que no es retornen, el govern de Catalunya podria augmentar en un terç o més el seu pressupost. Calculem quantes escoles, aeroports, línies de tren podrien realitzar-se o com les empreses catalanes o les pròpies famílies podrien veure disminuida la seva pressió fiscal i permetria fer-les més competitives.

Respecte

El tercer pilar ideològic d'Esquerra, avui descansa també en el respecte identitari. Les migracions del darrer segle i de començament de l'actual fan de Catalunya un país on persones de diferents procedències, cultures i tradicions conviuen i treballen juntes per aixecar aquest país. És país dels seus fills i nets. El respecte als sentiments i identitat és fonamental. Molts catalans van emigrar a Mèxic i altres països americans després de la guerra civil. Molts d'ells han vist nèixer fills i nets a aquells països i s'han convertit en mexicans, argentins, xilens... i malgrat estimar Catalunya i continuar sent catalans, defenen i estimen el país que els va acollir. Es pot ser català i mexicà alhora. Per tant, si aquesta darrera afirmació és possible... per que no es pot ser espanyol i català alhora? Si el meu sogre que va nèixer a Múrcia es sent català i espanyol alhora, perquè no respectar-ho? El mateix passa amb els nouvinguts més recentment: argentins, colombians, equatorians, marroquins, algerians, polacs, romanesos, britànics, francesos, etc. No cal renunciar als origens per ser català i voler la independència. Tots hi tenim cabuda i tots podem entendre el per què la gent d'Esquerra vol la independència.