El 28 de juny són commemorats per gais, lesbianes, trangèneres i bisexuals els fets que succeïren al pub Stonewell Inn la matinada del 28 de juny de 1969 a la ciutat de Nova York. Aquell dia, els clients i personal del bar d'ambient, van respondre a les vexacions que la policia metropolitana de la ciutat els tenia habituats. Quaranta anys després, després d'una llarga lluita social, els drets de gais i lesbianes han estat equiparats amb els de les persones heterosexuals. Si els Països Baixos va ser el primer estat a reconèixer el dret de les parelles homosexuals a casar-se el 2001, posteriorment va reconèixer el dret a adoptar conjuntament els fills biològics d'algun dels membres de la parella o el dret de les de criatures de filiació no biològica a ser adoptades per famílies homoparentals amb algunes restriccions. No va ser fins a l'any 2005 que a l’Estat Espanyol, primer algunes comunitats autònomes com Catalunya, reconeixien el dret de les criatures a ser adoptades independentment de l'orientació sexual dels seus pares, i posteriorment l'Estat equiparava els drets del matrimoni a les parelles del mateix sexe.Fa unes setmanes recollia El Periódico de Catalunya les presumptes males praxis d'un senyor que a la seva visita privada, diuen que intentava que alguns dels seus pacients reorientessin les seves preferències sexuals de persones del seu sexe cap a persones del sexe oposat. La resposta de l'autoritat sanitària no s'ha fet esperar i ho està investigant com la consellera Marina Geli, i caldrà esperar als resultats dels informes tècnics per saber si aquesta persona ha incorregut en fets i pràctiques fora del que dicta tant el propi col·legi de metges. Com és ben sabut, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va retirar del llistat de malalties l'homosexualitat l'any 1990.
Són tanmateix sorprenents les declaracions al seu blog personal del dia 18 de juny d'enguany del secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya, en J.A. Duran i Lleida, apel·lant a la llibertat de les persones a anar a la consulta d'un metge a corregir les seves tendències homosexuals. Si la homosexualitat no és una malaltia, què volem curar? Què volem corregir? De què ens hem de protegir? A què li tenim por? Totes les persones homosexuals hem hagut de passar un període de reflexió, autoacceptació i autoafirmació quan ens hem sentit agredits. Aquest procés pel qual algunes persones han necessitat ajuda terapèutica, no sempre ha estat fàcil i algunes persones hi han perdut fins i tot la vida pel context social o polític que els envoltava. Tenim capacitat d'elecció del color de cabell o de la nostra ideologia política, però no podem escollir a qui estimem o cap a qui ens sentim atrets sexualment. Anar contra la pròpia natura d'un mateix és reprimir-se, enganyar-se, pensar què diran els altres i en definitiva renunciar a ser plenament feliç. Algú pot dir que es pot ser feliç d'una altra manera. Sí que es pot, però deixes de ser tu mateix i que els altres et conegui tal com ets i com et sents.
Hem de concloure aquest post retent un homenatge als milers de persones que continuen arreu del món lluitant per que els seus drets siguin reconeguts, així com aquelles persones que són perseguides, jutjades, condemnades a presó o mort per la seva orientació sexual.
Links:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Aldarulls_de_Stonewall
http://es.wikipedia.org/wiki/Matrimonio_entre_personas_del_mismo_sexo
http://es.wikipedia.org/wiki/Adopci%C3%B3n_homoparental
http://es.wikipedia.org/wiki/Homosexualidad
http://ilga.org/
Entrades
