diumenge, 7 de març de 2010

Les consultes per la independència, un exemple de democràcia i participació ciutadana.

Avui ja fa una setmana de la darrera onada de consultes per la independència al nostre país, el passat 28F, una de les quals va ser també realitzada a Cabrils amb un molt notable èxit de participació, un 20,7% sobre el cens de persones majors de 15 anys i empadronades a aquesta vila del Maresme. Com ja va passar a Arenys de Munt al setembre de l’any passat i a la tongada del 13D, no es va excloure cap ciutadà, fos quina fos la seva nacionalitat.

L’empenta dels voluntaris, els esforços de darrera hora, l’ajuda dels nostres veïns de Vilassar de Munt, i la participació dels nostres conciutadans, van fer que aquesta jornada sigui inoblidable per molts de nosaltres amb independència de les nostres tendències polítiques però amb un respecte inqüestionable cap a la democràcia.

Reaccions

“S’ha perdut la por” algú em deia. Una altra comentava “Jo vinc a votar i porto el meu net per què potser jo no podré fer-ho quan hi hagi un referèndum”. “És la primera vegada que puc votar” deia una jove. Les emocions durant tota la jornada van ser diverses, fins i tot a l’hora del recompte que va acabar amb un agraïment a totes les entitat, empresaris, comerços, partits, formacions polítiques, als conferenciants dels actes organitzats per la Plataforma, als mitjans, als voluntaris i per sobre de tot, als ciutadans de Cabrils que es van acostar a la sala del primer pis de la seu de la Societat La Concòrdia a exercir el seu vot.

L’anàlisi

El resultat de la votació però no reflecteix la realitat nostra realitat social d’aquesta vila i la resta del país. No ens enganyem. En un altre context, en una consulta vinculant on tots els agents són copartíceps – premsa, polítics, societat civil, ciutadans, farien que el resultat hagués estat diferent. Malgrat aquestes mancances, la voluntat dels organitzadors ha estat que totes les opinions hagin estat escoltades i tothom pogués exercir lliurement el seu vot.

L’èxit de les consultes rau en la capacitat organitzativa i l’esforç de centenars de voluntaris que durant mesos han estat treballant colze a colze, amb un únic objectiu, possibilitar l’exercici del vot en una consulta popular per la independència, no organitzada per les institucions, i amb el recolzament de la societat civil. És un acte participatiu, democràtic, sense apriorismes i amb una pregunta clara que la legislació vigent no permetria formular per via ordinària, és a dir, en un procés consultiu institucional. Només un canvi constitucional on s’eliminessin alguns articles sobre la unitat de l’Estat farien que la consulta fos possible, possibilitat avui més que dubtosa, per no dir impossible.

Un mal càlcul de l’administració de l’Estat durant la prèvia de la consulta d’Arenys de Munt, les declaracions d’uns i altres donant publicitat a la consulta, la intervenció de la fiscalia de l’Estat i les amenaces de “Falange Española” van donar la volada suficient per convertir un moviment local en un moviment nacional, i del qual tant la premsa com el món acadèmic internacional se’n fa ressò i és objecte d’estudi. El resultat dels organitzadors segurament van superar les seves pròpies expectatives. Més enllà de la participació, aquella jornada de ben segur entrarà a la història del nostre país i ha obert el camí a un procés que encara avui els partits polítics, la societat civil i la pròpia societat catalana no sap cap a on ens duu.

Les expectatives pel 13D van ser molt altes, i la dificultat de la seva organització va fer que la participació fos desigual, però no la il·lusió de les persones que les organitzaven i dels que hi van anar a votar. Però fou la picabaralla dels seus promotors el dia 14 que van deslluir la jornada i van fer perillar la il·lusió dels voluntaris. Una vegada més, la percepció de desunió de la societat catalana sobre els temes que necessiten major unitat van sorgir com tantes vegades abans. Oportunisme? Protagonismes? Posicionaments davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya? Totes aquestes qüestions planen sobre el per què de reaccions d’uns i altres. Seran novament persones anònimes pel gran públic i ciutadans els que tornaran la il·lusió sobre les consultes.

I arribem al 28F, menys localitats han anat aquest cop a les urnes, un total de 77 en una època de l’any més dura, amb més fred, menor publicitat que les consultes anteriors i a mig camí de les consultes de localitats i ciutats més grans com Girona o Lleida. Amb major experiència i lliçons apreses per tothom, però amb la consciència d’aquestes dificultats i una llarga precampanya cap al Parlament. Passarà l’abril, després vindrà el juny i després ja veurem.



Fotos d'Àlex Puig

Links:

Plataforma Cabrils Decideix. http://www.cabrilsdecideix.cat/
Coordinadora Nacional per la Consulta per la Independència. http://referendumindependencia.cat/