
Els darrers anys
El procés estatutari es va iniciar per poder anar més enllà de l'estatut anterior, forçar el text constitucional, en una lectura àmplia que permetessin modificar les relacions de poder polític entre Catalunya i Espanya. ERC en va ser l'impulsor principal, abans que el president Maragall també se'l fes seu i iniciés el procés. Malgrat que Esquerra no aconseguí un text final satisfactori de l'Estatut i per això durant la campanya del referèndum va fer campanya pel NO, Esquerra va entrar al segon govern d'entesa de les esquerres entre altres raons per a desplegar-lo. Tot i les seves limitacions calia marcar-ne prioritats, una línia política d'esquerres i catalanista. I s'ha aconseguit. Alguns exemples recents i que tots tenim al cap han estat la llei de vegueries, la llei del cinema, o la llei de consultes populars.
Esquerra va apostar per un bon finançament per Catalunya, però novament el marc jurídic, el nou Estatut i la LOFCA fan que els resultats siguin limitats. L'acord aconseguit ha estat el millor que es podia assolir en aquest moment polític i per això Esquerra li va donar suport sense renunciar a que fos posteriorment millorat.
Situació actual

El Tribunal Constitucional ha fallat, però fins que no hi hagi sentència no es sabrà exactament l'abast de la retallada, com afecta a les lleis desplegades, per exemple la possibilitat de tirar endavant la iniciativa popular sobre la independència acceptada per la mesa del Parlament les darreres setmanes.
Actualment però, el problema el tenen les forces de tradició catalanista – PSC, CiU, ICV i Esquerra, obligades a donar una resposta de país. Esquerra té una proposta clara, no hi pot haver res que estigui per sobre del que hagin votat els ciutadans de Catalunya. El pacte s'ha trencat i no ens deixen una altra sortida que la confrontació política i la independència.
És important doncs que el proper dia 10 de juliol, els ciutadans d'aquest país sortim a manifestar-nos, però no serà suficient per donar una resposta a l'Estat. Cal un gest de conflicte institucional, però ERC no pot estar sola. Tant el PSC com CiU hauran de ser més fermes. No pot quedar només en una resolució del Parlament. No seria una sortida digna. Malauradament, el conflicte fa por i les eleccions estan a la tornada de l'estiu.
El comentari

Només una resposta ferma, contundent de totes les formacions polítiques, més enllà d'una manifestació o una resolució del Parlament podrà ser entesa per les institucions de l'Estat sobre què ha significat el trencament del pacte entre Catalunya i Espanya. Només amb la confrontació el país podrà avançar. Ens hi juguem molt, i en aquest moment de crisis econòmica, més que mai. De les eleccions n'ha de sortir un nou Parlament, però la resposta ha d'arribar abans de que aquest s'hagi constituït.
Links:
Sentència del TC. http://www.tribunalconstitucional.es/es/resolucionesrecientes/Documents/SENTENCIA_RI_8045-2006.pdf