
Algunes de les preguntes desvetllen com ens relacionem i el nostre grau de confiança en diferents col·lectius o professions. A títol d’exemple podem destacar que més del 75% dels enquestats confien molt o bastant en la gent gran, mentre que desconfia força o molt en el col·lectiu d’estrangers o immigrants. De l’ordre del 66% dada que podem considerar preocupant, quan la major part de la societat catalana és descendent d’immigrants ja sigui de primera, segona o tercera generació.
Si se’ls pregunta sobre les professions, el personal sanitari, el cos docent i els científics són els que mereix major confiança, mentre que polítics, els cossos militars i els sacerdots i religiosos són els que menys es confia.
Però una de les seccions més interessants ha estat la relacionada a la participació dels enquestats en activitats per al bé comú. Més del 60% responen que els interessa molt o bastant la política i els afers públics del seu municipi, però la seva participació en recollida de signatures, contactar amb un polític, participació en manifestacions, col·laborar amb una organització o associació, baixa a menys del 30%.
Quina lectura n’hem de treure de les dades presentades com a ciutadans? I els nostres responsables polítics? Ens estem tornant més individualistes? Ens hem aburgesat? Ja ens està bé delegar en l’Estat, el govern de la Generalitat o els nostres ajuntaments? Malgrat la desconfiança en els polítics, no disposem de temps o ganes per participar com a societat civil? Preguntem-nos-ho. No ens queixem tant i actuem.
Links:
Percepció de capital social a Catalunya [PDF - 1,91 MB.]