El capital social de Catalunya

La setmana passada, el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), presentava les dades de l’estudi “El capital social de Catalunya”, que recull l’opinió de 1600 persones entrevistades durant el febrer d’enguany per conèixer com s’estructura la societat catalana, quines són i com són les xarxes socials que la conformen, la participació o cooperació de la ciutadania en cadascun dels àmbits i la percepció de la cohesió social, entre d'altres.

Algunes de les preguntes desvetllen com ens relacionem i el nostre grau de confiança en diferents col·lectius o professions. A títol d’exemple podem destacar que més del 75% dels enquestats confien molt o bastant en la gent gran, mentre que desconfia força o molt en el col·lectiu d’estrangers o immigrants. De l’ordre del 66% dada que podem considerar preocupant, quan la major part de la societat catalana és descendent d’immigrants ja sigui de primera, segona o tercera generació.

Si se’ls pregunta sobre les professions, el personal sanitari, el cos docent i els científics són els que mereix major confiança, mentre que polítics, els cossos militars i els sacerdots i religiosos són els que menys es confia.

Però una de les seccions més interessants ha estat la relacionada a la participació dels enquestats en activitats per al bé comú. Més del 60% responen que els interessa molt o bastant la política i els afers públics del seu municipi, però la seva participació en recollida de signatures, contactar amb un polític, participació en manifestacions, col·laborar amb una organització o associació, baixa a menys del 30%.

Quina lectura n’hem de treure de les dades presentades com a ciutadans? I els nostres responsables polítics? Ens estem tornant més individualistes? Ens hem aburgesat? Ja ens està bé delegar en l’Estat, el govern de la Generalitat o els nostres ajuntaments? Malgrat la desconfiança en els polítics, no disposem de temps o ganes per participar com a societat civil? Preguntem-nos-ho. No ens queixem tant i actuem.

Links:
Percepció de capital social a Catalunya [PDF - 1,91 MB.]

Les escoles maten la creativitat

Dies enrere durant una classe ens va proposar veure una conferència de 20 minuts que el Dr. Ken Robinson, un reputat expert mundial en educació, va donar l’any 2006 amb el provocatiu títol “Schools kill creativity” (les escoles maten la creativitat).

Ken Robinson reflexiona sobre el nostre món, les capacitats dels infants d’aprenentatge i dels nostres sistemes públics d’educació. En un món canviant, impredictible a curt termini i inimaginable a llarg termini es qüestiona si el nostre sistema educatiu prepara realment als adults del futur i si els prepara per desenvolupar la seva creativitat, una creativitat innata que segons ell, "tots anem perdent a mesura que creixem".

Com afrontem els errors i el fracàs? Com un repte? Com una forma d’aprenentatge? O l’estigmatitzem? Què és la creativitat? Què és la intel·ligència? Aquestes i altres preguntes són respostes en aquesta interessant conferència que ens pot ajudar a reflexionar sobre el món educatiu i el futur de la nostra societat.

“tots els nens tenen talents increïbles. I que nosaltres els malgastem, de mala manera”
Ken Robins

Links:
http://www.ted.com/talks/lang/cat/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html