diumenge, 15 de novembre de 2009

El capital social de Catalunya

La setmana passada, el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), presentava les dades de l’estudi “El capital social de Catalunya”, que recull l’opinió de 1600 persones entrevistades durant el febrer d’enguany per conèixer com s’estructura la societat catalana, quines són i com són les xarxes socials que la conformen, la participació o cooperació de la ciutadania en cadascun dels àmbits i la percepció de la cohesió social, entre d'altres.

Algunes de les preguntes desvetllen com ens relacionem i el nostre grau de confiança en diferents col·lectius o professions. A títol d’exemple podem destacar que més del 75% dels enquestats confien molt o bastant en la gent gran, mentre que desconfia força o molt en el col·lectiu d’estrangers o immigrants. De l’ordre del 66% dada que podem considerar preocupant, quan la major part de la societat catalana és descendent d’immigrants ja sigui de primera, segona o tercera generació.

Si se’ls pregunta sobre les professions, el personal sanitari, el cos docent i els científics són els que mereix major confiança, mentre que polítics, els cossos militars i els sacerdots i religiosos són els que menys es confia.

Però una de les seccions més interessants ha estat la relacionada a la participació dels enquestats en activitats per al bé comú. Més del 60% responen que els interessa molt o bastant la política i els afers públics del seu municipi, però la seva participació en recollida de signatures, contactar amb un polític, participació en manifestacions, col·laborar amb una organització o associació, baixa a menys del 30%.

Quina lectura n’hem de treure de les dades presentades com a ciutadans? I els nostres responsables polítics? Ens estem tornant més individualistes? Ens hem aburgesat? Ja ens està bé delegar en l’Estat, el govern de la Generalitat o els nostres ajuntaments? Malgrat la desconfiança en els polítics, no disposem de temps o ganes per participar com a societat civil? Preguntem-nos-ho. No ens queixem tant i actuem.

Links:
Percepció de capital social a Catalunya [PDF - 1,91 MB.]

Les escoles maten la creativitat

Dies enrere durant una classe ens va proposar veure una conferència de 20 minuts que el Dr. Ken Robinson, un reputat expert mundial en educació, va donar l’any 2006 amb el provocatiu títol “Schools kill creativity” (les escoles maten la creativitat).

Ken Robinson reflexiona sobre el nostre món, les capacitats dels infants d’aprenentatge i dels nostres sistemes públics d’educació. En un món canviant, impredictible a curt termini i inimaginable a llarg termini es qüestiona si el nostre sistema educatiu prepara realment als adults del futur i si els prepara per desenvolupar la seva creativitat, una creativitat innata que segons ell, "tots anem perdent a mesura que creixem".

Com afrontem els errors i el fracàs? Com un repte? Com una forma d’aprenentatge? O l’estigmatitzem? Què és la creativitat? Què és la intel·ligència? Aquestes i altres preguntes són respostes en aquesta interessant conferència que ens pot ajudar a reflexionar sobre el món educatiu i el futur de la nostra societat.

“tots els nens tenen talents increïbles. I que nosaltres els malgastem, de mala manera”
Ken Robins





Links:
http://www.ted.com/talks/lang/cat/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html

divendres, 18 de setembre de 2009

LdE. El Quart Reich. El misteri de Montserrat.

La segona lectura d'aquest estiu ha estat aquesta novel·la lleugera d'en Francesc Miralles. Tres-centes pàgines per endinsar-nos en la investigació que li és encarregada a un periodista nord-americà d'ascendència catalana per realitzar un treball d'investigació per una obscura fundació. Les seves cerques el portaran a viatjar a Tokio, Barcelona i Montserrat per anar descabdillant una trama cada cop més complexa i que no s'arriba a encaixar fins al final del llibre. De lectura senzilla, sense massa pretensions, podria servir com a guió d'una pel·lícula com ja ho han estat El Codi Da Vinci o Àngels i Dimonis de Dan Brown. Llàstima que la nostra indústria del cinema no sigui tant potent com la nord-americana.

Curiositats del llibre

No explicaré res sobre Catalunya, donat que difícilment ens sorprendrien, però els que hem viatjat al Japó i ens hem encuriosit lleugerament per la seva cultura, descobrirem diferents passatges interessants sobre les seves formes de vida. Si ja sou uns iniciats, potser us pot interessar conèixer dos passatges curiosos. Per què quan un japonès despenja el telèfon per respondre una trucada diu "moshi, moshi" o quina és la història de l'estàtua del gosset Hachiko que hi ha al costat de Shibuya?

Moshi, Moshi ;-)

Sembla ser que l'origen d'aquesta expressió prové d'una llegenda. Antigament, existien unes guineus, anomenades "kitsune", que parlaven el llenguatge de les persones i tenien l'habilitat d'apropiar-se de la seva ànima. Però les kitsune no podien pronunciar l'expressió "moshi, moshi". Gràcies a això, quan un japonès despenja el telèfon i escolta "moshi, moshi", sap que la persona que el truca no és una kitsune que li voldrà prendre l'ànima i pot romandre tranquil.

Hi ha altres interpretacions de l'orígen, una d'elles la podeu trobar als nostres links. I pel que fa a l'altra història... llàstima, no us ho desvetllaré. Caldrà que com a mínim fullegeu el llibre i intenteu trobar-la.

Links:

El llibre:
http://www.edicions62.cat/ca/llibre/el-quart-reich_7008.html
Origen de l'expressió "Moshi, moshi":
http://gakuranman.com/why-say-moshi-moshi-twice/

diumenge, 6 de setembre de 2009

LdE (Lectures d’Estiu). La Crisis Ninja y otros misterios.

No recordo quan em va arribar a les mans, potser cap a finals de desembre del 2008. El meu cap em enviar un dels molts correus que ens bescanviem durant el dia amb un pdf. El document adjunt era un extracte de 66 pàgines d’un llibre que s’havia de publicar a començaments de gener: “La Crisis Ninja y otros misterios” del mediàtic Leopoldo Abadía.

Com de costum, vaig fer-ne una lectura en diagonal de les primeres pàgines i de les conclusions, suficient per poder comentar-lo. Malgrat tot, vaig deixar-me com a deures llegir-ho amb tranquil•litat per les vacances. I així ha estat, unes horetes d’un dijous, i llest.

El llibre fa un repàs cronològic de declaracions i contradeclaracions que fan governs i altres agents econòmics sobre les causes que han portat als Estats Units a la major recessió des del crack de Wall Street de 1029 i com aquesta ha afectat a les economies europees gràcies a les relacions bancàries internacionals, les empreses i en darrera instància a les nostres butxaques. Sense deixar de fer aportacions pròpies, de ser pur sentit comú, i fent ús d’un recurs molt familiar, un veí del poble de San Quirico i el director de l’oficina del banc, ens va descrivint com veuria aquest senyor aquesta crisis des de casa seva i com li afecta al seu dia a dia.

Els ninja

Qui són els NINJA? No Income, No Job, No Assest, és a dir, persones sense ingressos, sense feina fixa i sense propietats. Durant els anys de vaques grasses, els financers van ajudar a dissenyar productes que van permetre assumir grans riscos als bancs i inversors, deixant diners a persones que no disposaven d’ingressos suficients, feina fixa o propietats per poder hipotecar-se, comprar una casa. Van anar però més lluny, deixar-los més diners que el valor del propi immoble. El sistema va poder aguantar aquesta situació durant anys fins que va arribar el col•lapse del sistema immobiliari nord-americà, que ha arrossegat a grans bancs, fonts d’inversió i també, en aquest món global al sistema bancari europeu. Com ha anat? Si la casa que tinc perd valor respecte a la hipoteca que estic pagant, és a dir, val més que la hipoteca contractada. Per què haig de continuar pagant? Aquesta ha estat la situació de moltes entitats financeres nord-americanes. Els seus clients han deixat de pagar, i aquells que tenien comprats els paquets o els havien assegurat, han hagut de menjar-se les pèrdues o executar la recuperació de la vivenda als clients, sense poder tornar a vendre a un preu pel qual van pagar els paquets de les hipoteques. El sistema financer nord-americà aplica la hipoteca no sobre la persona sinó sobre la propietat. Si aquesta perd valor i es deixa de pagar és una pèrdua i una persona no respon de les pèrdues. És una gran diferència respecte el sistema pel quan nosaltres ens regim que és personal.

Per què s’ha arribat a aquesta situació? Doncs per què els governs nord-americans i alguns europeus han permès que el propi sistema bancari s’autoregulés sense la vigilància de l’Estat, i que les institucions que han de vetllar per la salut del sistema no hagin fet correctament la seva feina.

Sembla ser que el sistema bancari més poc afectat per les famoses hipoteques subprime, aquestes hipoteques d’alt risc concedits al NINJA, ha estat el sistema bancari espanyol, però l’economia, basada en turisme i la construcció bàsicament es veu greument afectada. L’aturada a la construcció ha estat monstruosa. De fet, bona part de les immobiliàries han hagut de tancar, i els promotors i constructors no estan venent pisos, havent d’assumir els costos financers dels crèdits que han demanat als bancs. El deute és de l’ordre dels 55 bilions de les antigues pessetes, essent la despesa pressupostada de l’Estat per tot l’any de 37 bilions aproximadament.

Si el govern de l’Estat va sortir al salvament de les constructores amb el PlanẼ, no engreixant les llistes d’aturats, i posant a tots els municipis cartells ben grossos. Què passarà quan s’hagi finalitzat el pla davant d’un any més de recessió?



Malgrat tot, la batzegada des de l’altre banda de l’Atlàntic ha provocat que el sistema interbancari europeu s’hagi també vist afectat. Qui té comprats paquets d’hipoteques subprime? Si et deixo calers, me’ls podràs tornar? A quin preu? La desconfiança s’ha apoderat també dels bancs. No disposen de liquidesa no poden deixar diners a les empreses, i aquestes no poden finançar-se, per tant, l’economia s’arrelenteix. Demanen ajut al papa Estat i aquest els deixa calers per fer arribar als particulars i les empreses, tirant de la caixa de les pensions, i tot i així la patronal diu que els calers no arriben a les empreses.

La lectura del document ha estat aclaridor en certs aspectes. La seva lectura cronològica, les explicacions i aclariments de l’autor el fan un llibre que permet entendre la situació actual globalment. Veure’m com ens en sortim.

Links:

web de l'autor: http://www.leopoldoabadia.com/
alguns còmics divertits sobre el tema:
http://cogollo.files.wordpress.com/2008/10/cuento_crisis.jpg
http://www.blogdecomics.com/wp-content/uploads/2008/12/crisis-vineta-humor.jpg


Cursos de Formació de Voluntaris a la CGL

Una vegada més, la Federació d'Associacions Coordinadora Gai-Lesbiana torna a fer el seu curs de formació de voluntaris/es pels serveis d'informació de la Federació. Si voleu més informació la podeu trobar a la seva web. Doneu-vos pressa, ja han començat a fer les entrevistes per conèixer-vos.

divendres, 1 de maig de 2009

Cataluña-Espanya

Per un sobiranista o un espanyolista el títol pot semblar estrany, fins i tot provocador. Cataluña (amb ñ) o Espanya (amb ny). Isona Passola, dirigeix aquest documental que neix a l’ombra d’una altra experiència en la qual ella mateixa confessa haver-se inspirat, "La Pelota Vasca" d’en Julio Ménem. Diferents personatges de la cultura, el teatre, la política i l’acadèmia expliquen la seva visió de la relació Catalunya-España des de la reflexió. No persegueix la polèmica sinó el debat respectuós sobre la realitat de casa nostra, deixant de banda receptes per la seva resolució i permetent a l’espectador formular-se obertes de difícil resposta. Des del 23 d’abril la trobem a les cartelleres de moltes ciutats catalanes.



Links:
Cataluña-Espanya: http://www.catalunyaespanyalapeli.cat/
El Mundo. NIÑOS MALOS. Isona Passola: http://www.elmundo.es/2001/11/10/catalunya/1070082.html
Catalunya Ràdio. El Cafè de la República. Isona Passola, directora de "Cataluña-Espanya": http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=333036
El Periódico de Catalunya. La pel.lícula 'Cataluña-Espanya' aprofundeix en el recel amb què es miren "les dues nacions": http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=607011&idseccio_PK=1008
Vilaweb. 'Cataluña-Espanya', avui als cinemes. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3573458

divendres, 10 d’abril de 2009

One Question

Fa uns dies, al Canal + van emetre un interessant reportatge no sobre “sortir de l’armari” o com vius la teva homosexualitat. El reportatge es titula “One Question” (traduït com “Cuando lo supe”) codirigit i coproduït per Fenton Bailey i Randy Barbasco. Setze persones expliquen com van saber que eren homosexuals i les dificultats personals que van haver de superar per a reconèixer-se’n, sentiments, emocions i situacions familiars entre altres. La riquesa dels testimonis és tant gran com la varietat de persones a qualsevol col·lectiu. Produïda per HBO, està basada en el llibre del mateix nom de Robert Trachtenburg on es donen a conèixer 150 testimonis de persones d’arreu dels Estats Units de diferents edats, dels quals n’han sortit els protagonistes del documental.

Segons el propi Barbato “One Question” “és el moment en que molts ens adonem de que som diferents als nostres amics i família. I tristament a vegades també és el moment en que comencem a amagar i mentir sobre nosaltres”.



Un reportatge per ser gaudit, on trobem situacions semblants que hem viscut al nostre voltant amb els amics o en les nostres pròpies carns.

I per passar-ho bé, un petit divertiment extret de la pel·lícula “For the bible tells me so”, projectada i guardonada pel públic en diversos festivals de cinema als EEUU.


el divertiment


trailer del documental


Links:

Web oficial de "For the bible tells me so": http://www.forthebibletellsmeso.org/indexc.htm

diumenge, 5 d’abril de 2009

ILP Per una llei electoral de Catalunya

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya acreditava a un conjunt de ciutadans del país com a fedataris per a l’obtenció durant els propers 4 mesos de les 50.000 signatures necessàries per que els grups parlamentaris puguin debatre i votar una proposta de llei que substitueixi la norma actual. El procés s’inicià ara fa dos mesos, el 17 de febrer, quan la mesa del Parlament admetia a tràmit la ILP.

El text actualment vigent és una disposició transitòria de l’Estatut. Catalunya és la única comunitat autònoma de l’Estat Espanyol que continua utilitzant la legislació estatal per a regular la seva representació popular i els mecanismes que controlen aquesta representativitat.

Presentació a l’Ateneu Barcelonès

Divendres, en un acte multitudinari a l’Ateneu Barcelonès on hi van participar Ferran Mascarell – vicepresident de l’Ateneu, Toni Comín – diputat pel grup PSC-CpC, Carme Valls – presidenta de CpC, i els dos catedràtics Jordi Capo i Jordi Botella, aquest darrer membre del grup d’experts a qui el Parlament va encarregar l’Informes per la creació de la Llei Electoral de Catalunya. Els ponents van exposar les raons per a iniciar aquesta iniciativa legislativa popular i quines seran les línies proposades que els nostres parlamentaris hauran de discutir:

  • major capacitat de decisió als electors: a través de les llistes desblocades amb vot preferent
  • major proporcional: que tots els vots comptin igual, sigui quina sigui la població dels electors
  • premiar la participació: garantint un Parlament d'un mínim de 120 escons i incrementant els escons fins a 150 a mesura que s'incrementi la participació
  • major transparència: proposant una Sindicatura Electoral que vetlli pels drets dels electors
Algunes reaccions

Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat encoratjà als promotors a tirar endavant aquesta proposta que l’Estatut d’Autonomia recull com a competència des de l’Estatut del 1979 però que encara no ha estat desenvolupada, mentre que David Pérez, diputat pel grup PSC-CpC, manifestà les seves reserves sobre el text. Altres grups parlamentaris, també han mostrat la seva disconformitat sobre algun dels seus punts.

Personatges públics que li donen suport

Algunes persones conegudes que donen suport a aquesta iniciativa són: Marina Rosell, Josep Cuní, Maria del Mar Bonet, Rosa Regàs, Viky Penya entre altres.

El desenvolupament de la llei electoral catalana és un dels punts que recull el pacte del Tinell del primer tripartit.

Links i videos:

Per una llei electoral catalana: http://www.lleielectoral.cat/web/
La Mesa admet a tràmit una iniciativa legislativa popular que pretén l'aprovació d'una llei electoral. Parlament de Catalunya: http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0404?p_format=D&p_id=17531070&p_pagina=2
106 persones recolliran les signatures de suport a la iniciativa legislativa popular per una llei electoral. Parlament de Catalunya: http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0404?p_format=D&p_id=17909054

CpC presenta una ILP per reformar la Llei electoral que 'no busca complicar la vida als partits'. VilaWeb: http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3566199
Una persona, un vot. E-noticies: http://politica.e-noticies.cat/una-persona-un-vot-27750.html
CpC defensa que la llei electoral vol combatre la desafecció i no «complicar la vida» als partits. El Punt: http://www.elpunt.cat/tarragona/article/3/17-politica/22827-cpc-defensa-que-la-llei-electoral-vol-combatre-la-desafeccio-i-no-lcomplicar-la-vidar-als-partits.html
El PSC objecta la llei electoral que vol Ciutadans pel Canvi. El Periódico de Catalunya: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=601086&idseccio_PK=1008&h=
Nova llei electoral, ara!. El Periódico de Catalunya: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=600706&idseccio_PK=1006
Ausàs insta CpC a impulsar la llei electoral dins del grup del PSC en comptes de presentar una ILP. ACN: http://www.noticies.net/webACN/historicVideosPortada.do%3Bjsessionid=902E2B96DBCF6F9F86E5E676419100A8?prevision=1&id=25344



Declaracions del conseller Ausàs a ACN el 21/02/2009



El sistema electoral català aplica la llei d'Hondt emès 01/11/2006



reportatge emès al canal33 el 15/12/2007

Silenciados

Silenciados, presentada al teatre del Raval aquesta setmana per la companyia madrilenya Sudhum Teatro i dirigida per Gustavo del Río, explica la història de cinc persones assassinades com a conseqüència de la seva orientació sexual. Desenterrats per explicar la seva vida i la seva mort, els personatges representats en cinc períodes històrics diferents dels darrers cent anys, i en geografies diferents, denuncia la violència que pateixen els homosexuals, i la impunitat dels botxins avui encara a molts llocs d’aquest planeta. Un montatge senzill, que juga amb la llum i música, el text portat a la mínima expressió però amb una representació crua de la violència, captiva l’espectador durant els seus escassament 60 minuts. L’espectacle es va estrenar al Festival Internacional de Cultura LGTB de Madrid el 2007. Des d’aleshores també s’ha pogut veure a Tenerife i a València.


Cursos de Formació de Voluntaris a la CGL

Any rere any, la Federació d’Associacions Coordinadora Gai-Lesbiana convoca els cursos de formació de voluntaris pels seus serveis d’informació i atenció personalitzada. Els cursos volen transmetre un conjunt de coneixements, molt útils, i amb un grau d’aprofundiment suficient per realitzar les tasques d’informació i permetre la derivació de les consultes a experts si s’escau. No es pretén substituir la feina d’advocats o metges, sinó dotar als usuaris de les eines per poder cercar la informació o els professionals que els puguin ajudar. Les inscripcions són fins el 27 d’abril.

Trobareu més informació dels cursos a la web de la Federació i a Facebook:
Cursos de Formació de Voluntaris Primavera 2009: http://www.cogailes.org/index.php?module=Static_Docs&type=user&func=view&f=cat/comissions/formacio/index.html
Esdeveniment del Curs al Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=65846107146

diumenge, 29 de març de 2009

Sàpiens. Un concurs diferent.

Divendres 27 de març a les 18h es presentava a Cal Rin a Cabrils la nova edició del Sàpiens. Un concurs que en les darreres dues edicions havia aplegat als pares i mares de l’escola Mas Maria al voltant d’un sopar per jugar i divertir-se plegats. La nova edició que tindrà lloc el 27 juny d’enguany, els seus promotors, en Miquel Riera i l’Albert Sala han decidit obrir-la a totes les persones que hi vulguin participar.

Cabrilens i amics, s’aplegaran davant d’una pantalla com en les edicions anteriors per divertir-se i passar una bona estona amb sopar i servei de bar inclòs. Jocs d’habilitat, cultura general, cultura popular, lògica, idiomes i la col•laboració en equip són algunes de les habilitats que els participants hauran de demostrar per ser els guanyadors de la vetllada. Els beneficis seran destinats a l’associació “Dentistas sobre Ruedas” que realitzen les seves activitats a Mauritània i Senegal. A canvi del servei d’ortodòncia els pacients es comprometen a cuidar les seves dents, fer-se revisions periòdiques a l’associació i participar en treballs socials que el programa estableix. Una iniciativa original per Cabrils.




Links:

Open Sàpiens: http://opensapiens.blogspot.com/
Dentistas sobre Ruedas: http://www.dentistassobreruedas.org/index.html

La perruquera

Dies enrere em mirava al mirall i veia com em començaven a sobresortir alguns cabells al voltant de la part superior de les orelles. Un pot arreglar-se les patilles, però jo ja no m’atreveixo ni amb els laterals del cap ni amb el serrell. Així que vaig decidir baixar a Barcelona a tallar-me’ls com de costum. Vaig anar a la perruqueria del costat de la feina on ja saben quin tall m’agrada. La meva sorpresa va ser no trobar a la noia que normalment m’atén.

Bé, una simpàtica noia, una mica més gran que un servidor, sobre la quarantena, va substituir la meva perruquera. Un cop rentat i esbaldit, cobert per un plàstic per no embrutar la roba, començà. Sovint les perruqueres no em parlen massa, però aquesta tenia xerrera. El seu accent no era castellà, sinó sud-americà i percebia que no acabava d’entendre’m massa bé quan li parlava en català. Tinc aquest mal costum o militància malaltissa, que a vegades em cansa, intentar parlar sempre en català, fins i tot a la feina. Si truco a Madrid o a Euskadi, no evidentment, però a València o a les Illes, si.

La noia em va explicar que portava nou anys a Barcelona, abans havia estat visquén uns anys a París o per força va haver d’aprendre francès, però ves per on, a Barcelona se li feia molt difícil d’aprendre el català. Em comentava que les clientes i els clients li parlen en castellà i que així no pot aprendre’l. Nou anys!! I amb prou feines l’entén. Em deia, “lo que no entiendo, lo deduzco”. I aquesta és la nostra realitat. Si nosaltres no fem cap esforç, si no tenim militància activa, difícilment els nouvinguts podran aprendre la nostra llengua.

Pitjor encara quan escolto alguns catalanoparlants dir, és que el vaig conèixer en castellà i se’m fa molt difícil canviar d’idioma. I sovint són dues persones que a casa parlen català. És molt fàcil, només cal canviar i en un breu temps ja t’hauràs habituat.

Us heu trobat alguna vegada un jove d’origen magrebí o subsaharià i li heu parlat en català. Apa, si responen en català... proveu-ho.

Ho tenim malament per conservar la nostra llengua si no hi posem de la nostra banda.

Links

Plataforma per la Llengua: http://www.plataforma-llengua.cat/
Guia Què faig si? Alguns suggeriments que poden ésser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l'ús del català. (PDF) Versió per al Principat de Catalunya sota administració de la Generalitat (adaptada a la legislació i estructura administrativa corresponents): http://www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_quefaigsi.pdf

Barcelona ens entén?

L’Ajuntament de Barcelona (a través de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona per encàrrec del Pla Municipal LGTB de l’Ajuntament de Barcelona) està portant a terme un estudi per conèixer les problemàtiques de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals amb l’objectiu d’elaborar polítiques específiques per resoldre-les.

Per aquest motiu, si ets trans, intersexual, bisexual, lesbiana o gai i tens alguna vinculació amb Barcelona, l’equip de recerca vol conèixer la teva opinió a través del qüestionari que trobaràs clicant en el blog que han creat per a donar a conèixer l’estudi.

Les respostes del qüestionari són anònimes. Si vols participar i tens qualsevol dubte o comentari, pots posar-te en contacte amb ells a través de barcelonaensenten@yahoo.es.

Per tal de poder tenir en compte el màxim d’opinions possibles, t’agrairan que reenviïs el vincle d’aquest blog a altres persones que hi puguin estar interessades.

Hi ha temps per respondre fins al 15 de maig de 2009.

Links:

Blog Barcelona ens entén. http://barcelonaensenten.wordpress.com/
Qüestionari: http://158.109.223.139/enquesta/

diumenge, 15 de febrer de 2009

Fràgil, un musical de petit format.

Sinopsi: Set personatges viuen les quatre etapes bàsiques de les relacions humanes -l'enamorament, la crisi, la traïció i l'abandonament- amb les seves respectives o futures parelles. Fràgil ens parla de la fragilitat humana i de la fragilitat de les relacions entre els humans. Del nivell de caprici i de la mutació d'aquestes connexions invisibles. En definitiva, una galeria d'inconstants que juren constància a ingenus que creuen que són constants i no pensen que també un dia podrien no ser-ho. Un caos de relacions. La vida.

L'amor arriba sense permís i se'n va de la mateixa manera - Marivaux (dramaturg i novel·lista francès).



Diumenge passat assistia a la representació d’aquest musical de format petit, molt ben resolt on set joves actors ens feien passar una bona estona. Calia resoldre alguns problemes de so inicials i l’encarcarament d’alguns moviments dels actors que provoquen una percepció de “no estar posat encara en el paper”. En pocs minuts la percepció defuig. El fil argumental, les cançons i els tocs d’humor contribueixen a enganxar a l’espectador a la butaca i disfrutar d’aquest musical fet per a gent jove i no tant jove. Us la recomano, encara estaran en cartell al SAT, Sant Andreu Teatre una setmana més, fins el dia 22 de febrer.

http://www.fragil.cat

diumenge, 8 de febrer de 2009

La revolta del Foc

Més de deu mil persones es van reunir ahir a Berga per exigir a l’administració catalana i central el respecte per les tradicions populars del foc. L’aplicació que pugui fer el govern de l’Estat d’una normativa europea, la 2007/23/CE, que regula els materials pirotècnics, podria fer perillar segons els convocants, tradicions centenàries arreu de la geografia catalana: la Patum de Berga, els correfocs o les revetlles de Sant Joan entre altres. Alguns parlamentaris europeus com Raül Romeva d'ICV/EA defenen la normativa i manifesten la possible convivència de la normativa amb la continuïtat d'aquestes tradicions, que hauran de ser recollides com a excepcions i que cada estat pot definir. El silenci fins ara del ministeri d'indústria, de qui depèn la competència, aixeca la desconfiança del món cultural.

Links:
Normativa Europea 2007/23/CE: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2007:154:0001:0021:ES:PDF
Manifest per la defensa dels grups de cultura popular i tradicional catalana amb ús de materials pirotècnics. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3397877
Deu mil persones es manifesten a Berga en contra de la directiva que regula l'ús del material pirotècnic http://www.3cat24.cat/noticia/358931/catalunya/Deu-mil-persones-es-manifesten-a-Berga-en-contra-de-la-directiva-que-regula-lus-del-material-pirotecnic



reportatge emès al canal 3/24 el 08/02/2009

dijous, 8 de gener de 2009

La Permier contra l'homofòbia

Avui només és un projecte, pot ser una realitat en un parell de mesos. El portaveu de la Permier League anglesa, Matt Phillips ha declarat que la seva organització col·laborarà amb l’organització antiracisme Kick It Out, per conscienciar a la població, i especialment als joves sobre els crits homòfobs que han rebut jugadors de la lliga anglesa als estadis de futbol.

Encara no es coneixen els noms dels jugadors que cediran la seva imatge per la gravació d’un video que es vol difondre als cinemes, a la televisió, als estadis.

La Football Association (FA) està cercant el recolzament del Departament d’Infància, Escoles i Famílies per la seva difusió també a les escoles. Ja hi ha destinat un pressupost de 20000 lliures esterlines

La Football Association (FA), la Professional Footballers' Association, Kick It Out, i en Peter Tatchell, del grup pels drets dels homosexuals Outrage!, van començar a treballar en el projecte a finals del mes passat.

La rumorologia sobre l’homosexualitat d’alguns jugadors i entrenadors de futbol professional han existit des de fa anys. La societat ha canviat, tot i que encara existeixen alguns entorns professionals on no s’ha evolucionat prou. Qüestió de temps.

Links:
Kick It Out: FA aims to tackle homophobia with film featuring top players http://www.kickitout.org/news.php/news_id/4099
Wilson Oliver, la sinceridad de un futbolista http://www.gaybarcelona.net/personajes/wilsonoliver.htm
"No hay homosexuales en el fútbol", según Lippi http://es.eurosport.yahoo.com/07012009/15/hay-homosexuales-futbol-segun-lippi.html
Marchena: ´Por estadística, debería haber homosexuales, pero el mundo del fútbol es un poco machista´ http://www.inforgay.com/index.php?option=com_content&view=article&id=769:marchena-apor-estadistica-deberia-haber-homosexuales-pero-el-mundo-del-futbol-es-un-poco-machistaa&catid=62:noticias-deportes&Itemid=75
Brasil no convocaría a futbolistas homosexuales http://anodis.com/nota/6893.asp

dilluns, 5 de gener de 2009

Una societat canviant. Els nous models de família.

El primer diari de La Vanguardia d’enguany, dins de l’espai “Tendencias”, recollia un conjunt molt interessant de testimonis sobre els nous models de família. De fet, molts d’ells són tant vells com el que en aquests temps anomenem “família tradicional”, posem com títol d’exemple un pare o una mare vídu/a. Això contrasta amb les declaracions que va fer el Cardenal Rouco Varela a la seva homilia del dia 28 de desembre a la plaça de Colón a Madrid per a celebrar la festivitat de la “Sagrada Família”. No tenen desperdici les seves manifestacions sobre la família i l’abortament. Trobareu un resum a La Razón (veieu-lo a sota).

Donat que haurem d’esperar un temps fins que La Vanguardia posi a disposició dels lectors aquest article a l’hemeroteca, us el transcric a continuació:


FAMILIA YA SOMOS TODOS

  • El Codi Civil de Catalunya amplía la figura de la familia para adaptarse a la sociedad
  • “La Vanguardia” se inspira en un edificio barcelonés para retratar las nuevas formas de convivencia.

JAVIER RICOU
La Vanguardia, 1-2 de gener del 2008
Barcelona

La ley ha dado un importante paso en Catalunya para adaptarse a la realidad social de las relaciones humanas. El proyecto del Llibre II del Codi Civil amplia, regula y equipara las diferentes modalidades de familia.

La Vanguardia ha tomado como ejemplo un inmueble del Eixample de Barcelona para retratar una realidad que se repite en la mayoría de las comunidades de vecinos de grandes ciudades. Familias homoparentales, monoparentales, reconstituidas, selladas por algún tipo de contrato, comprometidas por el nacimiento o adopción de un hijo, o por el simple hecho de mantener una unión estable, comparten hoy en día el mismo techo, con idénticos derechos y obligaciones.

Las diversas modalidades de reuniones entre personas, ahora reconocidas con el rango de familia, son el fruto de los cambios sociales. El Govern ha querido adaptar la ley Civil a esos nuevos modelos y no han faltado las Críticas entre los defensores de la familia más tradicional, El nuevo Código Civil de Catalunya ha sido, en el polo opuesto, muy bien recibido por aquellas personas ― cada vez más numerosas — que han optado por otros modelos de unión.

En el inmueble del Eixample elegido para inspirar este reportaje conviven varios modelos de familia. Está la tradicional (pareja casada por la Iglesia con dos hijas), la unida por un contrato civil con hijos que no han sido bautizados, la formada por una mujer separada y su hija de 19 años, la de la pareja joven que ya es considerada familia porque su unión estable dura más de dos años, la de la mujer viuda con su madre de avanzada edad y dependiente o la pareja de inmigrantes Sin hijos que se ha casado en España para conseguir la reagrupación familiar, También figura el soltero que vive solo, Para cerrar el círculo habría que añadir a esas diferentes modalidades de familia la nueva figura reconocida en el Codi Civil para las uniones homoparentales: Es el caso de dos mujeres, que viven con varias hijas de una de ellas nacidas con procesos de reproducción humana asistida, O la familia formada por dos hombres casados por lo civil y con hijos adoptados que llevan sus apellidos. El último modelo ― cada vez más frecuente- seria el de la familia reconstituida: pareja que aporta hijos de una anterior relación y que pueden tener O no otros hijos nacidos de la actual unión.

MATRIMONIO HOMOSEXUAL
“Hemos informado a nuestros hijos de su procedencia"

Joan Carles (46) y Jordi (45) se casaron en el 2007, Cuando la ley reconoció los matrimonios entre personas del mismo sexo. Fue un paso dado Con mucha ilusión tras una relación de 21 años. Esta pareja tiene dos hijos —uno de ocho años, adoptado cuando tenía un año, y Otro de cuatro, también adoptado Con dos años- y desde el primer momento han informado a esos niños sobre su origen. “Tenemos un mapa en la cocina donde están señalados los países en los que nacieron nuestros hijos”, Cuenta Joan Carles. Ellos se adelantaron a la obligación impuesta en el nuevo Codi Civil de informar a los niños adoptados de su procedencia. Para formar esta familia, Joan Carles y Jordi iniciaron los procesos de adopción como si fuesen solteros y realizaron otros trámites para que sus hijos lleven sus apellidos. Su deseo para el 2009 es que "otros países sigan los pasos de España y Catalunya en esta materia".

FAMILIA TRADICIONAL
“Lo peor es que los hijos no se sientan apoyados”

Marcel (54) y Eulàlia (48) son el ejemplo de familia tradicional pero sin haber pasado por la Iglesia. Se casaron en los años ochenta y Marcel reconoce que entonces no fue tan fácil como ahora convencer a una parte de sus familiares de su decisión de celebrar esa unión por lo civil. Tienen dos hijas, Anna y Maria, de 13 y 18 años, que no están bautizadas. Marcel ve lógica esa situación por ajustarse a sus creencias. Dice que la suya es una familia de lo más convencional y revela que los “miedos” propios de cualquier padre con la educación de sus hijas los ha superado “al comprobar que ellas han ido encontrando poco a poco su espacio”. Para el año nuevo desearía, como cualquier familia con adolescentes, que durara el diálogo y buen ambiente en casa. “Lo peor que puede pasarles a unos padres es que sus hijos no Se sientan apoyados por la familia cuando necesitan ayuda”, concluye.

SEPARADA Y CON HIJA
“En el trabajo, no hay ayuda para la madre que cría Sola a Su hija”

Carmen (51) ha trabajado duro en esta vida para sacar adelante a su hija, Elisabeth, que ahora tiene 19 años. Se separó a los pocos meses de quedar embarazada — “me desenamoré”, dice y nunca se ha arrepentido de haber dado ese paso. “Para sobrevivir he tenido que fregar escaleras, ya que con mi trabajo como diseñadora de peluquería no tenía bastante para mi y mi hija, pero todo lo he hecho con muchas ganas de vivir y nunca me he sentido una desgraciada”, dice. Carmen, que ya no ha vuelto a pensar en el matrimonio, no tenía en Barcelona a ningún familiar que pudiese ayudarla a criar a Su hija, por lo que tuvo que correr con los gastos para su cuidado cuando ella estaba en el trabajo. “El mundo laboral no ayuda, precisamente, a una madre que cría sola a su hija”, asegura, Su deseo para el 2009 es que Elisabeth, que ha estudiado diseño e imagen, apruebe las oposiciones a mossa d'esquadra.

UNIÓN ESTABLE
“Ahora que ya somos família saldremos a celebrarlo”

Dos años de unión estable bastan para considerar familia a una pareja, según el nuevo Codi de Família de Catalunya. Es el caso de Nuria (32) y Santi (34), que acaban de superar este tiempo de vida en común. Comparten techo sin estar casados y también una cuenta común para los gastos domésticos. La decisión de irse a vivir juntos fue, cuenta Santi, muy meditada (al inicio de su relación cada uno tenía su propio piso) y el paso lo han dado sin fijarse otros compromisos. En el futuro cercano no atisban planes de boda. De hecho, la autonomía es uno de los bienes más preciados por esta pareja. Sus ingresos por el trabajo (él es periodista y ella economista) van a cuentas separadas. “Ahora que ya somos familia vamos a salir a celebrarlo”, anuncia Santi, que pide para el 2009 un deseo tan universal como es el de tener salud, “Es lo mejor para disfrutar de la juventud”, concluye.

SOLTERO
“Vivir solo cuesta dinero y un único trabajo no basta”

Martin tiene 26 años, es de Italia y hace seis que se instaló en un piso de alquiler del Eixample de Barcelona. Ha compartido piso durante mucho tiempo con otros jóvenes y también vivió una temporada en pareja. En la actualidad vive solo. Es un single, una figura cada vez más frecuente en las comunidades de vecinos de las grandes ciudades. La opción le da mucha libertad y autonomía, pero no sale nada barata. “Vivir solo cuesta dinero y a veces un único trabajo no da suficiente dinero para pagar el alquiler", afirma Martín. Este joven trabaja como estilista en una peluquería, pero ha tenido que buscarse un segundo empleo para poder permitirse el lujo de vivir solo. Si decidiera compartir de nuevo casa con otra persona, “intentaría que fuese la mía, ya que así resulta mucho más fácil imponer reglas”, Martín reconoce que cuando Se vive solo largo tiempo, cuesta volver a compartir ese espacio.

MADRES CON HIJOS
“Casos como el nuestro no deberían ser noticia”

Sonia (37) y Julia (39) viven juntas desde hace 16 años. Tienen tres hijos -una niña de 4 años y gemelos de 19 meses que ha parido Julia tras someterse a dos procesos de reproducción asistida. Cuando nacieron, la única fórmula para que Sonia pudiese ejercer también sus derechos y obligaciones como madre era la adopción. Un proceso que costó dinero a esas mujeres y que impidió a Sonia poder acogerse al derecho de un permiso de maternidad, ya que los papeles para regularizar esa situación se demoran varios meses. Las cosas serán muy diferentes con el nuevo Codi Civil de Familia de Catalunya, que en el artículo 235 referido a la “regulación de la filiación” establece de forma automática la “maternidad para aquellas mujeres que son compañeras de la mujer que consiente a someterse a técnicas de reproducción humana asistida”. Para Sonia este paso supone un “gran adelanto y la mejor noticia que podían recibir en el 2008 las parejas homoparentales. La ley no hace más que regularizar una situación que se repite en muchas familias. Sonia querría que casos como el suyo “dejaran de ser ya noticia. Sería la prueba de que la sociedad ha madurado”

VIUDA CON SU MADRE A SU CARGO
“Devolveré a mi madre el favor que me hizo con mi hijo”

El modelo de familia de Antonia es tradicional pero esconde detalles de la sociedad actual. Antonia, de 58 años, enviudó hace poco menos de un año y con ella vive su madre, Primitiva, que acaba de cumplir los 90. Las dos forman un núcleo familiar que se repite en otros muchos hogares, con familiares de avanzada edad que son cuidados por sus hijos. Pero a Primitiva le ha tocado vivir en una sociedad que ha convertido a los abuelos en cuidadores de los nietos para que los progenitores de esos niños pudiesen seguir con sus trabajos. “Mi madre me ha ayudado a criar a mi hijo, que ahora tiene 38 años, y gracias a ella yo pude continuar al frente del negocio familiar que tenía con mi marido”, relata Antonia. Y aunque Primitiva goza de una excelente salud, Antonia tiene una idea muy clara: “Ahora. Ha llegado la hora de devolver a mi madre el favor que ella me hizo con mi hijo”. Antonia augura que las mujeres de su generación podrían ser las últimas en Seguir este modelo con el cuidado de sus padres. “Yo sé que mi hijo está ahí y que va a venir cuando lo necesite. Pero mi deseo para el 2009 es poder encontrar un buen centro en el que puedan atenderme a mi cuando me fallen las fuerzas”

Links:
Cardenal Rouco: Es posible vivir un matrimonio de forma muy distinta a lo que está de moda http://www.larazon.es/noticia/cardenal-rouco-es-posible-vivir-un-matrimonio-de-forma-muy-distinta-a-lo-que-esta-de-moda
Un llibre que vaig comprar fa uns quants anys a EEUU: http://gaydads.info/