És mort el debat de l'aigua?

Mesos ençà, en plena sequera, amb els pantans sota mínims, amb un govern portant aigua en vaixells fins la ciutat de Barcelona i pendents de les pregàries dels polítics per que la Moreneta portés aigua a les capçaleres dels nostres rius, el debat de l'aigua fou l'estrella a totes les llars catalanes. La falta d'aigua va trastocar les nostres vides i vam descobrir com podia afectar això a les famílies i el perill per la nostra indústria i serveis. Les pluges van arribar i vam sortir de la crisis pels pels, però ni ens n'hem sortit del tot, ni el debat està tancat, tot i que la percepció actual és de tranquil·litat. De ben segur, a mesura que passin els mesos tornarà a posar-se de relleu. El setmanari Presència, que acompanya alguns dels diaris comarcals, entre ells El Punt, estrena avui nou format. El tema escollit de portada és l'Or Blau. En un ampli article analitzen la situació actual dels nostres embasaments i d'alguns dels projectes en infraestructures que hi ha actualment. I es fan una pregunta, encara malauradament sense una resposta ben definida... quina gestió hídrica vol Catalunya?

Número 1913 de Presència: http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/1913.pdf
Post anterior - La fi de la sequera: http://xavierviudezicardona.blogspot.com/2008/05/la-fi-de-la-sequera.html

Retorn a Brideshead. La pel·lícula.

Encara no l’han estrenada a casa nostra, però de ben segur aniré a veure-la malgrat algunes crítiques que ha rebut. Retorn a Brideshead, la pel·lícula. Aquesta adaptació d’una de les novel·les de Evelyn Waugh, i considerada com una de les obres mestres de la literatura anglesa del segle XX, fou portada als anys 80 a la petita pantalla en una adaptació d’onze episodis per Granada Television. La història, en part autobiogràfica, recorre durant les tres dècades d’entre guerres, la vida de dos amics Charles Ryder i Lord Sebastian Flyte. Flyte, fill d’una adinerada però decadent família aristocràtica catòlica coneix a Flyte durant els seus anys d’estudis a Oxford. L’amistat i quelcom més unirà a ambdós fins l’entrada en escena de la família de Lord Sebastian. La novel·la és realment bona, així com la sèrie, disponible en DVD. En aquesta versió cinematogràfica, rodada en els mateixos espais que la sèrie, Emma Tompson interpreta Lady Marchmain, la mare de Sebastian, una dona forta, molt religiosa a qui el seu marit, caracteritzat per Michael Gambon, abandonà anys enrera per instal·lar-se a Venècia amb la seva amant. En els links que us acompanyen aquestes paraules trobareu la pàgina oficial de la pel·lícula i un documental per a celebrar el 15è aniversari de la sèrie, amb la intervenció de crítics, polítics, i alguns dels intèrprets de la sèrie. Jeremy Irons i Anthony Andrews, que interpretaren a Ryder i Sebastian o Diana Quick en el paper de Júlia Flyte, germana del jove Lord. Esperarem per jutjar el film.

Trailer de la pel·lícula

Brideshead Revisited (2008)
http://bridesheadrevisited-themovie.com/
http://www.thefilmfactory.co.uk/brideshead/index.html
http://www.imdb.com/title/tt0412536/

Primera part del documental

Brideshead Revisited (1981)
http://www.screenonline.org.uk/tv/id/536563/index.html
http://www.imdb.com/title/tt0083390/
A la wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Brideshead_Revisited
Documentary on the series Brideshead Revisited
http://www.youtube.com/watch?v=5NFmVfmqYv8 (1/5)
http://www.youtube.com/watch?v=pOI-Whq9dn8 (2/5)
http://www.youtube.com/watch?v=vO10CJPfF70 (3/5)
http://www.youtube.com/watch?v=pfC5XUJUkkA (4/5)
La cinquena part no està disponible.

Un rei, i tres “Joans”.

Trobo a faltar a la ràdio nacional de Catalunya un estil de notícies com les que feia en Gaspar Hernández, qui ara es dedica a fer un programa al vespre que jo anomenaria “d’autoajuda”. Tot i així, en Joan Barril, amb el seu “Cafè de la República” fa un estil de magazine d’actualitat i notícies, diferent, tot i que per alguns és un programa lent i feixuc. Alguns el podrien considerar fins i tot, una mica elitista, però d’una qualitat inqüestionable. A diferència d’altres cadenes, quan s’informa, es fa això, informar, i es distingeix clarament de l’opinió. Sovint, les entrevistes personals que realitza ens descobreixen persones interessant, entranyables i sàvies.

Sense anar massa lluny, aquesta setmana hem pogut escoltar dos “Joans”, el president del parlament Joan Rigol o l’escriptor i crític literari Joan Triadú. Dues veus que malgrat puguem o no coincidir o no amb les seves opinions, representen dues generacions de catalans que han lluitat per aquest país i han viscut la seva transformació durant el segle XX. Escoltant aquestes veus podem aprendre de la seva experiència, la seva memòria, per entendre la realitat d’aquest país, ajudant-nos a reflexionar en una època, com és aquesta, d’incertesa política i de perplexitat popular. Sense la reflexió, un projecte clar i lideratge fort, continuarem amb aquesta percepció de decadència col·lectiva, no només política sinó també econòmica i social. Quant temps haurem d’esperar?

Entrevista a Joan Rigol (16/10/2008): http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=284232
Entrevista a Joan Triadú (14/10/2008):
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=283760