divendres, 26 de setembre de 2008

Shelter

Fa uns dies, casualment vaig descobrir una pel·lícula d'aquelles que no m'han deixat fred ans al contrari. Potser ha estat un conjunt de factors personals, un guió encertat, una bona realització, unes interpretacions gens forçades i una música que sap acompanyar tota la trama argumental. Shelter explica la història d'un xicot, Zach (Trevor Wright) dels suburbis de San Pedro de Califòrnia i el germà del seu millor amic, Shaun (Brad Rowe), que va ser un dels seus mentors en el surfeig. Zach porta anys de relació amb la que és la seva millor amiga, mentre conviu en el si d'una família desestructurada. Shaun retorna a San Pedro després de deixar córrer una relació i intenta tornar a trobar la inspiració de l'escriptor. Des del seu retrobament s'establirà novament un nexe d'amistat que els portarà a una nova situació.

Us puc confessar que ja me l'he baixada en versió original subtitulada en castellà, i quan la trobi en DVD de ben segur que no em resistiré a comprar-la. Ja em direu què us ha semblat.



dimecres, 24 de setembre de 2008

Nou curs de formació de voluntaris a la CGL

Durant el mes d’octubre d’enguany la Federació d’Associacions Coordinadora Gai-Lesbiana torna a iniciar els seus cursos de formació de voluntaris. Ara ja fa temps que no estic vinculat a la seva organització ni gestió, però com ja us he comentat en alguna altra ocasió és un bon lloc per aprendre, ajudar a altres persones, passar-ho bé i conèixer altres persones fora de l’ambient. Podeu trobar més informació clicant sobre la imatge de sota (s’engrandirà) o bé a la web de la Federació: www.cogailes.org Qui s’anima?


diumenge, 21 de setembre de 2008

Cap al Senat Federal

Dilluns passat, en el marc d’un sopar col•loqui “Cap al Senat Federal” organitzat per Ciutadans pel Canvi (CpC) vaig poder escoltar les opinions de dos catedràtics de dret constitucional. CpC és la formació filosocialista que va donar suport a la candidatura de l’aleshores candidat Pascual Maragall i que comparteix grup parlamentari amb el PSC al Parlament de Catalunya.

El sopar, fet a l’Hotel Espanya, al carrer St. Pau de Barcelona aplegà cap a 80 persones i fou presidit per la Carme Valls, presidenta de l’associació qui compartia taula amb els dos ponents, en Javier Pérez Royo, en Josep A. González Casanovas, la regidora de Ciutat Vella, Itziar González i el diputat Toni Comín.

Acompanyat per amics i família curiosament representàvem tot l’espectre del tripartit a la mateixa taula (PSC, CpC, ICV i ERC). La pluralitat de les opcions polítiques va fer més entretinguda la vetllada. Evidentment hi havia més gent, alguns membres de la junta de CpC i de la sectorial de salut que van acabar d’afegir color als comentaris entre plat i plat.

El col•loqui, tot i les notes autobiogràfiques dels ponents i la relació d’amistat entre ambdós, es va centrar en l’anàlisi històric des del segle XIX de les diferents i curtes experiències democràtiques de l’Estat Espanyol. Des de la Primera República fins a la constitució del 78. Tot i l’interès de les intervencions i una certa visió esbiaixada, el plat fort arribà amb les intervencions de les persones que allí s’hi aplegaven.

Estatut i Tribunal Constitucional

Segons els ponents, la resolució del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern i el PP sobre la convocatòria d’una consulta popular per part del govern basc, no es pot relacionar jurídicament amb el futur del recurs contra el text de l’Estatut. Tant és així que declarava el professor Pérez Royo, amb l’acord del professor González Casanova que el tribunal no havia d’haver admès a tràmit el text del recurs, ja que tant la Constitució com els Estatuts d’Autonomia són les úniques lleis que tenen un mecanisme específic de reforma, a diferència de la resta de lleis de l’ordenament jurídic espanyol i català.

El professor Pérez Royo afegia que no té massa sentit que una llei que ha estat debatuda al Parlament de Catalunya, negociada en comissió i aprovada per les Corts Generals i finalment sotmesa a un referèndum que la va recolzar, entri en bloc al Tribunal Constitucional. Tant la Constitució com l’Estatut són lleis “polítiques” i el Tribunal Constitucional, un òrgan jurídic, no hauria d’intervenir-hi en la seva valoració a excepció de conflicte puntual i específic a la interpretació de l’articulat entre Autonomia i Estat que caldrà aplicar la interpretació de la llei de major rang, en aquest cas la Constitució.

A una pregunta sobre què passarà si l’Estatut és tombat, és a dir, si el Tribunal Constitucional declara el cor de l’Estatut inconstitucional, un i altre pensaven que ens trobarem en una situació molt complicada, no aventurar-se a mesurar les conseqüències.

Altres temes es van tocar, també el finançament, però si voleu saber-ne més, caldrà que llegiu els articles que publiquen els conferenciants a diferents diaris. He localitzat un blog molt interessant on es recullen articles de diferents columnistes http://reggio.wordpress.com/ tot un descobriment si no tenim accés a una base de dades bibliogràfica.

Ciutadans pel Canvi va aprofitar la vetllada per llençar una proposta, una reforma constitucional que vertebri l’Estat Espanyol en una estructura federal amb una cambra alta, el Senat, amb seu a la ciutat de Barcelona. Una fórmula que vol ancorar Catalunya a l’Estat Espanyol.

Els ponents:
Josep A. González i Casanova. http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Antoni_Gonz%C3%A1lez_i_Casanova
Articles a WordPress.com: http://es.wordpress.com/tag/j-a-gonzalez-casanova/
Javier Pérez Royo.
Articles a WordPress.com: http://es.wordpress.com/tag/javier-perez-royo/
Iustel. Diario del Derecho. ¿POR QUÉ NO? de Javier Pérez Royo.
http://www.iustel.com/v2/diario_del_derecho/noticia.asp?ref_iustel=1013305


Articles mencionats durant el col·loqui:
El Mundo. El 'revolcón' a Ibarretxe del Constitucional derriba los pilares del Estatut, según el PP
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/09/15/espana/1221451215.html
Article d’opinió a El País d’en Josep Sureda. Cataluña tiene razones más fundadas.
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Cataluna/tiene/razones/fundadas/elpepuopi/20080915elpepiopi_13/Tes

dissabte, 13 de setembre de 2008

Què ha passat aquest 11 de setembre? (i II)

Com ja fa uns anys, des de que el President Maragall va instaurar el format, milers de persones ens aplegàvem al Parc de la Ciutadella, davant de la Cascada de Josep Fonserè per seguir l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya. Sota un sol abrasiu, govern, diputats, convidats i ciutadans aguantàvem estoicament els actes que van començar amb l’hissada de la senyera de Ripoll acompanyada la interpretació dels “Segadors” i que van ser conclosos amb el “Cant de la Senyera” i un pilar de quatre dels castellers de Sant Cugat.

Fora del recinte del parc, al llarg del Passeig de Lluís Companys, milers de persones s’aplegaven al voltant dels stands de la VII Mostra d’Entitats. Una gran estelada sota l’arc de triomf presidia l’espai. Òmnium Cultural, la Plataforma Pro-Seleccions, Justícia i Pau, Escola Valenciana, els Amics de l’Escola Bressola i moltes altres associacions es distribuïen al llarg del passeig amb diverses propostes. Des de xerrades, llibres i revistes, jocs per a la quitxalla a venda d’estelades, enganxines i altres objectes. Al cap d’avall del passeig, just davant de l’entrada del parc, un escenari va servir de punt de trobada final per la manifestació de la tarda i espai musical per concloure la jornada.

Però el dia començava d’una altra manera, govern, partits polítics i entitats d’arreu del Principat feien la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova a la cruïlla de la Ronda de Sant Pere amb el carrer d’Alí. Enguany hi hagut escridassades per tothom, uns més que altres, però tothom a rebut.

Si això succeïa a l’Eixample, al costat de l’església de la Mercè, al lloc on es trobava el seu antic cementiri, també s’oferien flors al monument i la flama que s’alça al Fossar de les Moreres. Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor, diu un poema de Frederic Soler, Pitarra i que pot llegir-s’hi a una placa de marbre al fons de la plaça.

A la tarda, cap a vint mil persones enfilaven des de la plaça Urquinaona una manifestació convocada per Sobirania i Progrés i altres entitats sota el lema “Som una nació, volem estat propi”. La manifestació prosseguí pel passeig de Sant Pere i baixà pel passeig de Lluís Companys fins al pati dels Til•lers. Menys multitudinària va ser la convocatòria d’ERC que també va discòrrer pel mateix camí fins al monument de Rafael Casanova. Maulets, Endavant, la Cajei i altres entitats finalitzaren la manifestació al Fossar de les Moreres.

Actes de l’Onze de Setembre: http://www.gencat.cat/catalunya/11setembre/2008/cat/index.htm
VII Mostra d’Entitats : http://www.gentdelaterra.org/index.php

Informació a la Premsa:

Vilaweb:
Milers de manifestants per la independència. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2993497
La Diada dels estels. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2992744
VilaWeb TV: Mercè Rodoreda centra l'acte institucional a la Ciutadella. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2993363
La mostra d'entitats repeteix l'èxit al passeig Lluís Companys. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2993447&p_edi=arenys
La Vanguardia:
Cerca de 15.000 personas asisten al acto central de la Diada en la Ciutadella. http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080911/53537572243.html
El País: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Clamor/unanime/Diada/mejor/financiacion/elpepuespcat/20080912elpcat_2/Tes

Què ha passat aquest 11 de setembre? (I)

Com cada any, els catalans commemorem la caiguda de Barcelona després del setge de les tropes franceses i castellanes durant la guerra de Successió, i recordem l’abolició de les institucions i llibertats civils de Catalunya. Gaire bé 300 anys després continuem havent d’esgarrapar allò que va ser arravatat al poble català i als territoris de la Corona d’Aragó per la força de les armes.

Aquest dia serà també recordat com el dia que el Tribunal Constitucional deslegitima i declara inconstitucional la pretensió del govern basc de convocar una consulta popular per preguntar al poble basc sobre el seu futur. Aplaudit pel PSOE i el PP, obra una nova etapa de debat que ens ha de fer reflexionar sobre la maduresa democràtica de l’Estat Espanyol. El govern basc ja ha avançat que té la intenció de portar a l’Estat Espanyol davant la justícia del tribunal dels drets humans d’Estrasburg i el govern central es prepara per a defendre les seves posicions.

Mentre uns celebren la sentència i s’emparen en l’actual carta magna, uns pocs creuen que cal modificar-la per que permeti una consulta que possibiliti preguntar a “una part del Poble Espanyol” si vol o no pertànyer a aquest estat. Haurem de veure quin és el termini que es marquen per assolir-ho. Vertaderament tinc molts dubtes que ho aconsegueixin a curt termini. Cap dels dos partits grans a l’estat voldran obrir aquesta porta.

Haurem de llegir la sentència del Tribunal per a poder opinar, no tant sobre la seva validesa jurídica que de ben segur està fora de dubte, però si que caldrà valorar com encaixa amb les estratègies i fulls de ruta que es puguin marcar en el futur per a que Catalunya pugui pronunciar-se sobre quin vol que sigui el seu vincle amb l’Estat Espanyol. No val a dir que cada 4 anys ens pronunciem en eleccions legislatives per què a cap de nosaltres ens han preguntat explícitament si volem pertànyer a l’Estat Espanyol, i ni tan sols, molts de nosaltres vàrem votar la Constitució de 1978.

Amb el finançament com a tema central dels darrers mesos, encara avui estem pendents d’una sentència del mateix tribunal sobre una llei orgànica que en el tràmit a les Corts Generals va ser retallada, portada a referèndum i que malgrat ser aprovada, també s’incompleix, l’Estatut d’Autonomia.

És aquest el meravellós marc polític en el qual ens trobem immersos i pel qual cal demanar als nostres polítics que s’oblidin dels tactismes amb rèdits a curt termini que no fan més que hipotecar i fer mal al país. Les frustracions les generen els nostres polítics, no l’Estat Espanyol, amb el qual ja sabem a què cal atenir-se.


Origens de la Diada Nacional de Catalunya:

La Diada Nacional: http://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_Nacional_de_Catalunya
La guerra de Successió: http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3
El setge de Barcelona: http://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Barcelona_(1713-1714)

La consulta popular a Euskadi:

Sentència del Tribunal Constitucional:
http://www.tribunalconstitucional.es/jurisprudencia/Stc2008/STC2008-05707.html
Gara. El TC prohíbe la consulta de Ibarretxe porque sólo el pueblo español tiene derecho a decidir:
http://www.gara.net/azkenak/09/96131/es/El-TC-prohibe-consulta-Ibarretxe-porque-solo-pueblo-espanol-tiene-derecho-decidir
Diario de Navarra. El Tribunal Constitucional prohíbe la consulta promovida por Ibarretxe:
http://www.diariodenavarra.es/20080912/nacional/el-tc-prohibe-consulta-promovida-ibarretxe.html?not=2008091200435999&idnot=2008091200435999&dia=20080912&seccion=nacional&seccion2=tribunales&chnl=30
ABC.
El Tribunal Constitucional tumba por unanimidad la consulta de Ibarretxe:
http://www.abc.es/20080912/nacional-terrorismo/tribunal-constitucional-tumba-unanimidad-20080912.html
De la Vega convencida de que en la UE nadie «aceptará un desafío contra la ley»:
http://www.abc.es/20080912/nacional-politica/vega-convencida-nadie-aceptara-200809121515.html
El País. Ibarretxe pide una movilización contra el varapalo del Constitucional:
http://www.elpais.com/articulo/espana/Ibarretxe/pide/movilizacion/varapalo/Constitucional/elpepunac/20080913elpepinac_11/Tes
El Periódico de Catalunya. Ibarretxe acudirà a la justícia europea en defensa de la consulta vetada pel Constitucional:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=543114&idseccio_PK=1008
La Vanguardia. Ibarretxe recurrirá a instancias europeas la prohibición de su consulta por el Constitucional:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080911/53537901493.html
Diari Avui. ERC, CiU i ICV critiquen la sentència del Constitucional contra la consulta d'Ibarretxe:
http://www.avui.cat/article/mon_politica/40684/erc/ciu/icv/critiquen/la/sentencia/constitucional/contra/la/consulta/dibarretxe.html

dissabte, 6 de setembre de 2008

El sud de Gran Canaria.

Resumiré: sol, ventet, piscina, platja i alguna escapada de nit. Dit d’una altra manera: descansar, descansar i descansar...

Si voleu descansar, la illa de Gran Canaria té alguns espais interessants per a gaudir d’uns dies de “relax”. Al sud de la illa hi ha el terme municipal de San Bartolomé de Tirajana amb dues zones d’especial interès: Playa del Inglés i Maspalomas. No cal que us expliqui moltes coses, alguns de vosaltres ja hi haureu estat. És un dels destins turístics gais més importants de la Unió Europea. Amb temperatures moderades durant tot l’any, és un destí molt agradable per descansar. Els voltant de l’Avenida de Tirajana a Playa del Inglés és una zona semblant a Calella de la Costa però sense desgraciades imatges de “guiris” borratxos pel carrer. És una destinació força familiar.

A mitja avinguda, baixant a mà esquerra hi ha el complex Yumbo, un centre comercial de 4 plantes amb desenes de botigues, bars musicals, restaurants i espectacles. Durant el dia, les 2 plantes centrals són les que tenen major activitat comercial. A la nit, el protagonisme és rellevat a primera hora per la planta inferior amb espectacles amb drag queens, cantants i ballarins, nois amb tanga o pantalonet curt servint copes... Més entrada la nit, la festa es desplaça a la planta superior amb els bars musicals i les discoteques.

Al final de l’avinguda s’alça un dels hotels de luxe la cadena Riu, just a l’entrada de la zona protegida de “Las Dunas”. Des d’aquest punt podem encetar per diferents camins senyalitzats el nostre viatge cap a la platja. Un quart d’hora, més o menys, i si no ens perdem pel camí, tardarem a arribar fins el “chiringuito 7” on una colla de tumbones i un xiringuito amb una bandera gai ens senyalitzen la zona on desenes de persones prenen el sol totalment nues o amb banyador. Altres juguen a padel o es banyen a les aigües de l’Atlàntic.

Cap a ponent, per sota de la meseta sobre la que es troba l’avinguda de Tirajana, es troba la zona del golf de Maspalomas. Allí, les construccions es troben en recintes tancats, zones amb piscina i bungalogs als seu voltant. Prop de la costa, al final de l’Avenida de Oceanía s’estén la zona protegida de “la charca”, una zona humida d’aigua dolça just a la vora del mar amb una flora i faura rica, a l’oest de les dunes. També des d’allí i reseguint la platja cap a llevant, s’arriba a la zona nudista i el xiringuito 7.

La illa té altres espais interessants, però la conec poc, a excepció de la seva capital, Las Palmas al nord de la illa. Ho deixarem per un altre any.

Links:

http://www.gaybarcelona.net/viajar/maspalomas/
http://www.gaycitymap.com/gaygrancanaria.php?lan=es
http://www.cc-yumbo.com/ccyumbo/es/?gaycenter

divendres, 5 de setembre de 2008

Postals des d’Itàlia (i V)

Per concloure aquesta sèrie podríem parlar un moment del camp de la Toscana. Ja hem comentat en un post anterior els paisatges de la zona on es cultiven els raïms que produeixen el Chianti. Hi ha molt més. Ens podem perdre per qualsevol carretera per trobar pobles mediavals ben conservats, masos d’estructures quadrades, conjunts rurals renaixentistes i aturar-nos a dinar en un petit restaurant a les afores d’un poblet on sense maça esforç trobarem una bona carta a preus més que raonables.

Podria continuar parlant de Lucca o Pisa, de pobles com Greve o San Giminiano però no acabaríem mai. No puc acabar sense parlar d’un lloc de descans vora la mar, Viareggio. Viareggio és el “Sitges” de la costa nord d’Itàlia. Les platges gais no es troben al mig del poble, sinó que és més semblant a la platja de Castelldefels, amb una mena de passeig marítim amb bars i just darrera un conjunt de carrers amb cases i càmpings. Ho havia sentit fa uns anys, però no ho recordava. La majoria de patges a Itàlia són privades i cal pagar per fer-ne ús. T’ofereixen un conjunt de serveis que volen justificar el preu que pagues, però no són barates. I si vas en cotxe, zona blava, així que tornem a pagar. No us espanteu. No cal ser ric per anar a la platja. Tot i que la zona més “xic” era la zona de pagament, també hi ha espais on la platja és gratuïta. Cal caminar una estona o fer una estona de bicicleta per arribar-nos-hi, però està prou bé. Escolliu. I això és tot. Us hi haureu d’apropar per descobrir-ne el seu encant.

Links:

http://www.gaybarcelona.net/viajar/viareggio/index.htm
http://www.planetout.com/travel/article.html?sernum=7686

dilluns, 1 de setembre de 2008

Postals des d’Itàlia (IV)

Tornada a l'Umbria, viatgem cap al sud i arribem a la seva capital. Perugia és una ciutat universitària de 163.000 habitants (dades del 2007, una mica més petita que Sabadell o Terrassa i més gran que Tarragona). Va estar sota domini papal intermitentment fins poc després de les guerres napoleòniques.

Ascendint cap al centre de la ciutat, sobre un cim, entrem a les antigues vies subterrànies de la ciutadella, la Rocca Paolina, que feu construir el papa Pau III. A través de les escales mecàniques penetrem pels corredors que ens pugen fins a la plaça Itàlia on es troba el Palau de Govern i des de la que es té una vista panoràmica de bona part de la ciutat. Al llarg del Corso Vannucci ens apropem a la plaça IV de Novembre on s’alça la catedral de St. Llorenç i el Palazzo dei Priori, seu del govern comunal i que guarda la pinacoteca de la Umbria. Una alta escalinata descendeix del palau fins a la Fontana Maggiore que hi ha davant de l’entrada lateral de la catedral, guardada per una escultura de bronze del papa Juli III. Vorejant la catedral arribem a la façana del braç més llarg del creuer. Nua, sense escultures ni marbres que l’arrebossi. La ciutat fou també un important enclavament etrusc fins a la dominació romana. Se’n conserven encara alguns vestigis que poden ser apreciats en una passejada per la ciutat.

Sortim de la ciutat i ens dirigim a Asís. No és la primera vegada que la visitem. Enfilem una de les escales que pugen fins al recinte emmurallat i entrem a prop de l’església de Santa Clara. Una monja clarissa vigila darrera d’un mostrador. El peregrins baixen per una petita escala cap a la cripta on una cua avança poc a poc cap a la tomba de la santa. Les parets estan recobertes de reproduccions dels frescos que expliquen la vida d’aquesta noble que va renunciar a la seva còmoda vida per dedicar-se a la vida espiritual, seguint les passes de St. Francesc.

Sortim de l’església i enfilem pel carrer de la dreta. Ens va enfilant fins a l’antic temple de Minerva. Només se’n conserva la façana. Dins una església catòlica omple l’espai que en altre època estava dedicada a una divinitat romana.

Baixant pel carrer enfilem cap a les basíliques. A sobre la basílica gòtica, que patí importants desperfectes durant un terratrèmol de la dècada passada. Les parets recobertes de representacions de la vida de Sant Francesc són observades per les desenes de turistes que ens hi trobem. “No foto, no video”, crida un vigilant de seguretat, perseguint a qualsevol que desembeini la seva càmera per un sol moment. Sortim i baixen per les escales. Just a sota de la basílica gòtica trobem la basílica romànica. Més fosca, i tímidament decorada, conserva a la seva cripta les restes del sant. Dones i homes agenollats resen al sant, altres descansen asseguts mentre treuen fotos de l’espai. Sortim per la porta de la basílica inferior i encetem la baixada de l’esplanada per emprendre el nostre camí de tornada.

vista panoràmica d'Asís

Links: