Tornem als vells temes. Passades les eleccions a les corts espanyoles amb la revalidació de J.L. Rodríguez Zapatero com a cap de l’executiu espanyol, els estires i arronsa dels dirigents del PP per destronar a Mariano Rajoy amb la bel·ligerant col·laboració de la cadena de ràdio dels bisbes espanyols, els vagues intents de moderació del discurs del PP en formes, però no de fons, l’espera de la sentència del Constitucional pel recurs interposat novament contra l’Estatut, el tancament del cas de l’atemptat del 11M a Madrid, ... en mig de tot això, congressos dels partits catalans, i el tema realment important pel nostre futur més immediat, el finançament. Aquest serà l’autèntic cavall de batalla després de que s’hagin fet públiques les balances fiscals. Ja tindrem temps de parlar-ne, però caldrà veure com els nostres polítics demostren la defensa de les necessitats del país.
Però ens falta un element important, la llengua, l’estat amenaçat de la llengua castellana al nostre país, a Catalunya... i el greu estat de retrocés en altres llocs com les Illes, el País Valencià, Euskadi, Navarra o Galícia. Vertaderament la salut del castellà és molt preocupant. Deixem-nos doncs de sarcasmes. Això és el que pensen algunes ments messetàries o de l’altra banda de l’Atlàntic i els hereus del lerrouxisme.
La campanya
El diari El Mundo ha donat suport i publicitat aquesta iniciativa “popular”, secundada posteriorment per Tele5 i recolzada tant pel PP com per el partit de Rosa Díez. Milers d’espanyols que comparteixen el pensament d’aquestes persones han secundat el manifest com era d'esperar.
Els cinc punts del manifest només expressen la necessitat d’imposar el castellà a tots els ciutadans de l’estat sota una suposada defensa dels drets individuals en favor de la llengua comuna de tots els espanyols. Alguns dels signants són bilingües, trilingües, i de ben segur algun d’ell parla un número major de llengües. Però no oblidem, i com diu el propi manifest que intenten “defensar” els drets d’aquelles persones que són monolingües castellanes, és clar. Penseu que els bilingües tenim algun problema? A nosaltres ens eduquen en dues o més llengües i patim una immersió social en castellà. La immersió en català malauradament es fa bàsicament a l’escola, a casa i amb més dificultats a la resta dels espais socials.
Han oblidant que el castellà és la llengua pròpia d’una part de l’estat? Hem de tornar a explicar que el castellà tot i ser la llengua primera de molts catalans, no deixa de ser una llengua imposada per llei des de com a mínim el segle XVIII i que continua imposant-se en la legislació vigent? La llengua catalana ha patit en els darrers segles una situació anòmala si la comparem amb les llengües que han tingut darrera el suport d’un estat, i els fluxos migratoris, que han ajudat a enriquir el nostre país, no han fet més que accentuar aquesta anomalia.
Bé, què li haurem de dir a uns pares magrebins que volen expressar el seu dret a que el seu fill aprengui en la llengua dels seus pares a l’escola? Els drets segons els signants són individuals i la població magrebina a casa nostra és molt important. Quina diferència hi ha entre els nouvinguts del segle XXI i els nostres pares i avis que van immigrar d’arreu de l’estat durant els anys vint i seixanta? Van exigir els nostres familiars quan emigraven als diferents estats europeus una educació pels seus fills en la seva llengua pròpia, tot i establir comunitats importants a aquests països? Què fa que no s’entengui que resulta igual d’absurd aquest argument a casa nostra? És doncs el català una llengua aliena en el seu propi espai cultural?
Com sempre estem donant voltes a temes que haurien d’estar assumits per tothom. Deixem-nos de fer més pedagogia a la resta de l’estat. Oblidem-nos-en. Sabem que no ens en sortirem. Per què intentar convèncer a qui no t’escolta ni et vol escoltar? Fem polítiques actives a casa nostra per explicar als immigrans la nostra realitat nacional. Acostant-nos-hi, ajudem-los i escoltem-los per a construir la Catalunya del nou segle.
Reaccions
Hem d’agrair el manifest que han fet un conjunt d’associacions de nouvinguts per recolzar les polítiques que es fan a favor de recuperar la nostra llengua i realment estigui totalment normalitzada socialment, en els mitjans audiovisuals, el lleure, l’empresa, la justícia, ... en resum, en tots els àmbits que ens permeti viure en català durant les 24 hores del dia.
Novetats legilatives a l'Estat Francès.
Dilluns passat, la República Francesa, en reunió conjunta del parlament i senat a Versalles, va aprovar per un vot de diferència sobre una majoria de 3/5 parts, la introducció a l’articulat de la constitució, un paràgraf on es refereix a les llengües regionals com a patrimoni de la república. En un estat com el francès es tracta d’un avenç tot i que caldrà veure com realment això es reflecteix, després que caigués del primer article de la constitució a una breu cita en un dels quarantens articles, havent patit les pressions de l’Acadèmia de la Llengua Francesa i dels propis senadors francesos. El temps ens dirà.
Però ens falta un element important, la llengua, l’estat amenaçat de la llengua castellana al nostre país, a Catalunya... i el greu estat de retrocés en altres llocs com les Illes, el País Valencià, Euskadi, Navarra o Galícia. Vertaderament la salut del castellà és molt preocupant. Deixem-nos doncs de sarcasmes. Això és el que pensen algunes ments messetàries o de l’altra banda de l’Atlàntic i els hereus del lerrouxisme.
La campanya
El diari El Mundo ha donat suport i publicitat aquesta iniciativa “popular”, secundada posteriorment per Tele5 i recolzada tant pel PP com per el partit de Rosa Díez. Milers d’espanyols que comparteixen el pensament d’aquestes persones han secundat el manifest com era d'esperar.
Els cinc punts del manifest només expressen la necessitat d’imposar el castellà a tots els ciutadans de l’estat sota una suposada defensa dels drets individuals en favor de la llengua comuna de tots els espanyols. Alguns dels signants són bilingües, trilingües, i de ben segur algun d’ell parla un número major de llengües. Però no oblidem, i com diu el propi manifest que intenten “defensar” els drets d’aquelles persones que són monolingües castellanes, és clar. Penseu que els bilingües tenim algun problema? A nosaltres ens eduquen en dues o més llengües i patim una immersió social en castellà. La immersió en català malauradament es fa bàsicament a l’escola, a casa i amb més dificultats a la resta dels espais socials.
Han oblidant que el castellà és la llengua pròpia d’una part de l’estat? Hem de tornar a explicar que el castellà tot i ser la llengua primera de molts catalans, no deixa de ser una llengua imposada per llei des de com a mínim el segle XVIII i que continua imposant-se en la legislació vigent? La llengua catalana ha patit en els darrers segles una situació anòmala si la comparem amb les llengües que han tingut darrera el suport d’un estat, i els fluxos migratoris, que han ajudat a enriquir el nostre país, no han fet més que accentuar aquesta anomalia.
Bé, què li haurem de dir a uns pares magrebins que volen expressar el seu dret a que el seu fill aprengui en la llengua dels seus pares a l’escola? Els drets segons els signants són individuals i la població magrebina a casa nostra és molt important. Quina diferència hi ha entre els nouvinguts del segle XXI i els nostres pares i avis que van immigrar d’arreu de l’estat durant els anys vint i seixanta? Van exigir els nostres familiars quan emigraven als diferents estats europeus una educació pels seus fills en la seva llengua pròpia, tot i establir comunitats importants a aquests països? Què fa que no s’entengui que resulta igual d’absurd aquest argument a casa nostra? És doncs el català una llengua aliena en el seu propi espai cultural?
Com sempre estem donant voltes a temes que haurien d’estar assumits per tothom. Deixem-nos de fer més pedagogia a la resta de l’estat. Oblidem-nos-en. Sabem que no ens en sortirem. Per què intentar convèncer a qui no t’escolta ni et vol escoltar? Fem polítiques actives a casa nostra per explicar als immigrans la nostra realitat nacional. Acostant-nos-hi, ajudem-los i escoltem-los per a construir la Catalunya del nou segle.
Reaccions
Hem d’agrair el manifest que han fet un conjunt d’associacions de nouvinguts per recolzar les polítiques que es fan a favor de recuperar la nostra llengua i realment estigui totalment normalitzada socialment, en els mitjans audiovisuals, el lleure, l’empresa, la justícia, ... en resum, en tots els àmbits que ens permeti viure en català durant les 24 hores del dia.
Novetats legilatives a l'Estat Francès.
Dilluns passat, la República Francesa, en reunió conjunta del parlament i senat a Versalles, va aprovar per un vot de diferència sobre una majoria de 3/5 parts, la introducció a l’articulat de la constitució, un paràgraf on es refereix a les llengües regionals com a patrimoni de la república. En un estat com el francès es tracta d’un avenç tot i que caldrà veure com realment això es reflecteix, després que caigués del primer article de la constitució a una breu cita en un dels quarantens articles, havent patit les pressions de l’Acadèmia de la Llengua Francesa i dels propis senadors francesos. El temps ens dirà.
Manifiesto por una lengua común
http://www.elpais.com/articulo/espana/Manifiesto/lengua/comun/elpepuesp/20080623elpepunac_29/Tes
El manifest de la Plataforma per la Llengua aposta pel català com a eina de cohesió
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2936381
12 juin 2008: déclaration de l’Académie française
http://www.academie-francaise.fr/actualites/index.html
L’IEC denuncia la càrrega de l’Académie Française contra la llengua catalana
http://www2.iec.cat/comunicacio/AcadFrancesa.htm
Entrades
