dimecres, 23 de juliol de 2008

El famós “manifiesto por una lengua común”


Tornem als vells temes. Passades les eleccions a les corts espanyoles amb la revalidació de J.L. Rodríguez Zapatero com a cap de l’executiu espanyol, els estires i arronsa dels dirigents del PP per destronar a Mariano Rajoy amb la bel·ligerant col·laboració de la cadena de ràdio dels bisbes espanyols, els vagues intents de moderació del discurs del PP en formes, però no de fons, l’espera de la sentència del Constitucional pel recurs interposat novament contra l’Estatut, el tancament del cas de l’atemptat del 11M a Madrid, ... en mig de tot això, congressos dels partits catalans, i el tema realment important pel nostre futur més immediat, el finançament. Aquest serà l’autèntic cavall de batalla després de que s’hagin fet públiques les balances fiscals. Ja tindrem temps de parlar-ne, però caldrà veure com els nostres polítics demostren la defensa de les necessitats del país.

Però ens falta un element important, la llengua, l’estat amenaçat de la llengua castellana al nostre país, a Catalunya... i el greu estat de retrocés en altres llocs com les Illes, el País Valencià, Euskadi, Navarra o Galícia. Vertaderament la salut del castellà és molt preocupant. Deixem-nos doncs de sarcasmes. Això és el que pensen algunes ments messetàries o de l’altra banda de l’Atlàntic i els hereus del lerrouxisme.

La campanya

El diari El Mundo ha donat suport i publicitat aquesta iniciativa “popular”, secundada posteriorment per Tele5 i recolzada tant pel PP com per el partit de Rosa Díez. Milers d’espanyols que comparteixen el pensament d’aquestes persones han secundat el manifest com era d'esperar.

Els cinc punts del manifest només expressen la necessitat d’imposar el castellà a tots els ciutadans de l’estat sota una suposada defensa dels drets individuals en favor de la llengua comuna de tots els espanyols. Alguns dels signants són bilingües, trilingües, i de ben segur algun d’ell parla un número major de llengües. Però no oblidem, i com diu el propi manifest que intenten “defensar” els drets d’aquelles persones que són monolingües castellanes, és clar. Penseu que els bilingües tenim algun problema? A nosaltres ens eduquen en dues o més llengües i patim una immersió social en castellà. La immersió en català malauradament es fa bàsicament a l’escola, a casa i amb més dificultats a la resta dels espais socials.

Han oblidant que el castellà és la llengua pròpia d’una part de l’estat? Hem de tornar a explicar que el castellà tot i ser la llengua primera de molts catalans, no deixa de ser una llengua imposada per llei des de com a mínim el segle XVIII i que continua imposant-se en la legislació vigent? La llengua catalana ha patit en els darrers segles una situació anòmala si la comparem amb les llengües que han tingut darrera el suport d’un estat, i els fluxos migratoris, que han ajudat a enriquir el nostre país, no han fet més que accentuar aquesta anomalia.

Bé, què li haurem de dir a uns pares magrebins que volen expressar el seu dret a que el seu fill aprengui en la llengua dels seus pares a l’escola? Els drets segons els signants són individuals i la població magrebina a casa nostra és molt important. Quina diferència hi ha entre els nouvinguts del segle XXI i els nostres pares i avis que van immigrar d’arreu de l’estat durant els anys vint i seixanta? Van exigir els nostres familiars quan emigraven als diferents estats europeus una educació pels seus fills en la seva llengua pròpia, tot i establir comunitats importants a aquests països? Què fa que no s’entengui que resulta igual d’absurd aquest argument a casa nostra? És doncs el català una llengua aliena en el seu propi espai cultural?

Com sempre estem donant voltes a temes que haurien d’estar assumits per tothom. Deixem-nos de fer més pedagogia a la resta de l’estat. Oblidem-nos-en. Sabem que no ens en sortirem. Per què intentar convèncer a qui no t’escolta ni et vol escoltar? Fem polítiques actives a casa nostra per explicar als immigrans la nostra realitat nacional. Acostant-nos-hi, ajudem-los i escoltem-los per a construir la Catalunya del nou segle.

Reaccions

Hem d’agrair el manifest que han fet un conjunt d’associacions de nouvinguts per recolzar les polítiques que es fan a favor de recuperar la nostra llengua i realment estigui totalment normalitzada socialment, en els mitjans audiovisuals, el lleure, l’empresa, la justícia, ... en resum, en tots els àmbits que ens permeti viure en català durant les 24 hores del dia.

Novetats legilatives a l'Estat Francès.

Dilluns passat, la República Francesa, en reunió conjunta del parlament i senat a Versalles, va aprovar per un vot de diferència sobre una majoria de 3/5 parts, la introducció a l’articulat de la constitució, un paràgraf on es refereix a les llengües regionals com a patrimoni de la república. En un estat com el francès es tracta d’un avenç tot i que caldrà veure com realment això es reflecteix, després que caigués del primer article de la constitució a una breu cita en un dels quarantens articles, havent patit les pressions de l’Acadèmia de la Llengua Francesa i dels propis senadors francesos. El temps ens dirà.





Manifiesto por una lengua común
http://www.elpais.com/articulo/espana/Manifiesto/lengua/comun/elpepuesp/20080623elpepunac_29/Tes
El manifest de la Plataforma per la Llengua aposta pel català com a eina de cohesió
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2936381
12 juin 2008: déclaration de l’Académie française
http://www.academie-francaise.fr/actualites/index.html
L’IEC denuncia la càrrega de l’Académie Française contra la llengua catalana
http://www2.iec.cat/comunicacio/AcadFrancesa.htm

diumenge, 20 de juliol de 2008

Comencen els Eurogames a Barcelona

Sembla que fa uns mesos que va començar aquest projecte, quan un grup de gent de les Panteres Grogues van fer una aposta per aconseguir la nominació de Barcelona per portar els Eurogames 2008 a la capital catalana. Després del projecte, la candidatura, promocions, cerca de finançament, voluntaris, etc. la prova de foc arriba aquesta setmana amb la inauguració el proper dijous 24 de juliol en l’escenari olímpic més impressionant de la seva època, el Palau Sant Jordi. Durant 4 dies, esportistes d’arreu d’Europa competiran en aquesta festa de l’esport amateur en qualsevol de les 28 disciplines disponibles. Obert a tothom que hi vulgui participar, vol ajudar a trencar tòpics i barreres sobre l’esport i els homosexuals. Un espai, fonamentalment en l’esport professional, on algunes de les seves figures continuen tancades a l’armari.

Les tradicionals cerimònies i les competicions esportives es veuran complementades amb activitats culturals i de lleure. La Conferència Internacional sobre els Drets Humans i Homofòbia a l’INEFC, les activitats del Village a l’Avinguda Maria Cristina, i un ampli conjunt d’activitats culturals donaran un atractiu especial a la nostra ciutat en aquest equador d’aquest estiu.



Més informació: http://www.eurogames.info/2008/

diumenge, 13 de juliol de 2008

Orgull gai... i empresarial

Intentaré escriure més tard sobre altres temes. Fa dies que tinc pendents un parell de blogs sobre "El manifiesto" a favor del castellà i els recents congressos dels partits polítics. Aquesta setmana, i si no vaig errat, he llegit un parell d'articles sobre el col·lectiu LGBT o al voltant d'ell. De moment us "obsequio" amb un escrit que he trobat a la premsa econòmica sobre la capacitat de compra de les lesbianes i gais. Soc molt crític en aquest aspecte, i de ben segur, amb els anys ho seré més. Els gais i les lesbianes, no són diferents a la resta de la societat, poden tenir més o menys preparació que un heterosexual, feines més bones o més dolentes, guanyen més diners o menys, tenen fills o no en tenen, i poden gastar, invertir o estalviar en funció dels ingressos, el temps disponible d'oci i els compromisos que com qualsevol persona hagi adquirit. Així que... jutgeu vosaltres mateixos:

Orgull gai... i empresarial

Almenys tres milions d’espanyols són homosexuals, segons diferents estudis. L’avanç legislatiu i la progressiva obertura de la societat cap al col·lectiu de gais i lesbianes han possibilitat una gran proliferació d’una nova gamma d’ofertes i productes relacionats principalment amb l’oci i destinats especialment a aquest públic, que té una capacitat de compra de 60.000 milions d’euros segons diversos estudis de mercat.
Les grans multinacionals són conscients des de fa ja diversos anys del gran potencial d’aquest mercat. Absolut Vodka va ser potser pionera en aquest sentit i des de la dècada dels anys noranta va apostar per campanyes publicitàries destinades a aquest nombrós col·lectiu. Ara, petites i grans empreses disposen d’estratègies actives encaminades a seduir aquesta part de la població, que en l’actualitat mou, solament en els països occidentals, 45 milions de persones amb una capacitat de compra que supera amb escreix la dels heterosexuals.
Dins de les nostres fronteres, moltes companyies nacionals han reaccionat a la crida d’aquest mercat. Els petits emprenedors més àvids s’han llançat a la conquesta d’aquests consumidors, sobretot a Barcelona i Madrid. Actualment, aquestes dues grans ciutats acullen centenars d’establiments dedicats al públic homosexual: discoteques, gimnasos, perruqueries, botigues de moda i fins i tot hotels. Només cal fer una ullada a l’Eixample barceloní o al madrileny barri de Chueca per adonar-se de la proliferació d’aquest tipus de comerços.

Una altra de les branques en què més es nota l’auge del «gai» és la publicitat. Segons diversos estudis, els anuncis cap aquest col·lectiu augmenten cada any un 20%. En això té a veure, segons les enquestes, el fet que els gais gasten gairebé el 50% dels seus ingressos en oci i roba. Així mateix, un 90% d’ells reconeix viatjar entre quinze i vint vegades l’any. És tal el potencial del segment que fins i tot agències de prestigi i recorregut com Halcón Viajes tenen ja una divisió exclusiva per al públic gai i lèsbic.
El sector de l’oci i el temps lliure és un dels més puixants en aquest segment de la població. Però la demanda dels homosexuals va molt més allà dels típics locals de copes, presents en l’escena madrilenya des de fa dècades. Ara, l’oferta inclou també llibreries (Berkana, A Different Life), diaris i revistes (Zero, Shangay), restaurants (El Armario), agències de viatges o hotels.
Els empresaris semblen estar disposats a proporcionar totes les necessitats del públic gai i a fer realitat tots els somnis, «sobretot si fan caixa amb aquesta obstinació», tal com comenta una persona de l’organització de la Festa de l’Orgull Gai 2008, celebrada a la capital espanyola la setmana passada.
Aquesta festa és, precisament, un bon termòmetre per observar fins on arriba el poder de l’«arc de Sant Martí». Entitats que organitzen festes com FSM Group, col·lectius d’empresaris que s’agrupen per obtenir millor rendiment, bars que es promocionen més que mai... i, es clar, més visitants de fora d’Espanya que en qualsevol altre cap de setmana de l’any.

Espanya té un enorme potencial quant a turisme pel que fa al segment gai. Al voltant de set milions d’homosexuals, entre nacionals i estrangers, gaudeixen del turisme en el nostre país anualment. Espanya és una de les destinacions favorites d’aquest col·lectiu per passar les seves vacances, igual que Anglaterra, Alemanya, els EUA i França. Les zones predilectes són Sitges, Barcelona (segona destinació gai d’Europa), Madrid, Sevilla, Eivissa, Torremolinos, Tenerife i Gran Canària.

Mónica Alonso i J. L. B. Benayas
Publicat a Dossier Econòmic
http://www.dossiereconomic.com/leernoticia.asp?id=1808

diumenge, 6 de juliol de 2008

Al voltant del 28 de juny

Enguany han coincidit en pocs dies força activitats LGBT al nostre país. Començàvem amb la commemoració del 28 de juny amb la tradicional manifestació pels carrers del centre de Barcelona i un conjunt d’actes a la platja de la Mar Bella i el parc de la Ciutadella. Continuàvem amb la constitució de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes, ACEGAL, una associació d’empresaris que donen serveis per la població LGBT. Aquí no s’ha acabat, al saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha lliurat a la periodista Mercè Conesa, en la seva primera edició, el premi 1978 creat amb motiu del trentè aniversari de la reforma de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social i que atorguen per 22 entitats LGBT catalanes. La IV Conferència Europea de Lesbianes i Gais Policies ha aplegat durant els dies 2, 3 i 4 de juliol a policies d’arreu del continent per a bescanviar experiències i fixar objectius comuns que afavoreixin el tracte digne als homosexuals i transgèneres, víctimes d’alguna agressió o delicte, així com del respecte dels membres dels cossos policials cap als seus companys LGTB. Per acabar, en pocs dies comencen els Eurogames 2008 que aplegaran a Barcelona uns milers de persones que competiran de forma amateur en diferents disciplines esportives. Són uns jocs oberts a tothom, naixent amb l’esperit de participació de qualsevol persona, independentment de quina sigui la seva orientació sexual. Les entrades ja estan a la venda al ServiCaixa.



Links:

Gaylespol:
http://www.gaylespol.org/index.php?option=com_frontpage&Itemid=28
Conferència:
http://www.gaylespol.org/euro08/
Eurogames:
http://www.eurogames.info/2008/