dissabte, 31 de maig de 2008

La fi de la sequera

Quan tothom estava preparat pel pitjor, restriccions de l’ús de l’aigua de boca, sectors alçats en peu de guerra (piscines, jardiners, floristes, hostelers, etc.) arriba la desitjada aigua. Les pluges de les darreres setmanes han fet créixer les reserves d’aigua als embassaments de les conques internes de Catalunya que ens allunyen de les restriccions. Han estat les pluges més grans durant el mes de maig en els darrers 25 anys segons una notícia que escoltava avui al Telenotícies Migdia, però això encara no s’ha acabat. S’anuncien noves precipitacions que continuaran a nodrir els nostres ja recuperats embassaments.

Deuen haver estat els precs dels set milions i mig d’ànimes els que deuen haver empès a l’altíssim a donar-nos una nova oportunitat, o potser ha estat una intervenció mariana la que ha propiciat aquesta decisió divina. Fora bromes, després de la tempesta política que hem viscut els darrers mesos, els estira i arronsa d’uns i altres i com no, l’aprofitament i abús del tema des de més enllà de l’Ebre, les mesures que s’havien iniciat per no fer passar set als milions de persones de l’àrea metropolitana de Barcelona poden relaxar-se.

Ahir ho anunciaven els mitjans de comunicació, tot i que fa dies que s’apunta a que probablement el proper dimecres, el Consell Executiu retirarà la declaració d’excepcionalitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això facilitarà la derogació el divendres del decret llei pel qual el govern central permetia la connexió del les xarxes Ter-Llobregat i de Tarragona. L’oposició, el Col·legi d’Enginyers, la Cambra de Comerç de BCN i l’alcalde de Barcelona no hi estan d’acord, però poca cosa podran fer tot i l’alt cost polític que ha suposat aquest tema pel govern d’entesa.

Aigües de Barcelona ha anunciat que no faran cap tipus de reclamació al govern per la cancel·lació del contracte. Ja veurem si la resta d’empreses que conformen la UTE que havia de construir la canonada de connexió responen de la mateixa manera que Agbar. Mala consciència? No hem d’oblidar els milers de metres cúbics d’aigua que es perden de la xarxa. Tot i els guanys que té la companyia, ja fa totes les inversions necessàries?

Seria bó que els nostres representants polítics posessin fil a l’agulla i propiciïn una nova cultura de l’aigua ara que la ciutadania i els regants estan conscienciats. Aprofitem per ajudar als agricultors a fer les inversions necessàries per millorar els seus sistemes de reg amb les mesures polítiques i financeres que els hi possibiliti aquesta transició cap a una millora de la gestió de l’aigua. Tots hi sortiríem guanyant, i el país també.

Informació de l'estat dels embassaments:

Masses d'aigua. Agència Catalana de l'Aigua
Embassaments de Catalunya

dissabte, 24 de maig de 2008

La tornada d’en Punset

Eduard Punset, polític, advocat, economista, periodista, assagista... és a més a més un dels grans comunicadors sobre ciència del nostre país. Els darrers anys segurament ha estat més conegut pel gran públic pels llibres que no pas pel magnífic programa de televisió, Redes, que ell presenta. Redes ha esdevingut l'espai de divulgació científica més important de la nostra realitat més propera. Fa uns mesos s’engegava una campanya per intentar salvar-lo de la desaparició a la cadena pública espanyola. Hi va haver prou ressò als diaris i a la xarxa per que TVE desmentís la seva substitució. Tot i la seva emissió a una hora sempre sense determinar, la matinada de diumenge a dilluns, els seus programes són seguits per un incondicional grup de telespectadors.

Redes 2.0.

Redes 2.0., de la qual ja porten emesos 4 programes, més curts, d’uns 30 minuts, continua amb la fórmula de la seva etapa anterior. Intercalant, entrevista i reportatges, ens apropa cada setmana un tema: “manipular el cervell”, “violència i vida urbana”, “existeix una moral innata”, “la intuïció no és irracional” i el proper: “no hi ha un, sinó diversos universos”. Eduard Punset utilitza un recurs comunicatiu proper, l’entrevista, per conversar amb persones de referència en els camps i estudis presentats, per proporcionar-nos una petita píndola de coneixement.

Redes és el cavall de batalla, i la part més mediàtica d’un projecte que Punset encapçala, Smartplanet, una consultora que proporciona a institucions i empreses un conjunt de serveis per a la comunicació. En un país petit com el nostre, iniciatives com aquesta, aprofitant, per què no dir-ho, tant d’expertesa, iniciativa i oportunitat de negoci, és important reconèixer-les i fer-les conèixer per que esdevinguin model per als nous emprenedors. No pretenc doncs de fer-li publicitat, que de ben segur no li cal, sinó donar-li un reconeixement que es mereix.

Alguns links:

Smartplanet’s videos. Redes 2.0.
http://www.vimeo.com/smartplanet/videos/sort:date
Video del 10è aniversari.
http://www.smartplanet.es/videos/10aniv.mov
Redes. Web a TVE.
http://www.redes.tve.es/

diumenge, 18 de maig de 2008

Algunes coses del meu pas per La Federació

Durant molts anys vaig ser voluntari de la Federació d’Associacions Coordinadora Gai-Lesbiana.

Era per allí l’any 1998 quan vaig tenir el meu primer contacte amb la Federació (és com ens agradava dir-li, tot i que per la majoria de la gent és més coneguda com La Coordinadora o La Coordi).

Els primers contactes

Segurament, per un jove com jo, era molt més coneguda que la resta d’organitzacions i associacions LGBT de Catalunya per la seva projecció mediàtica i per les periòdiques intervencions de la seva direcció, encapçalada aleshores per en Jordi Petit com a president d’honor i en Xavier Tort i la Gemma Sánchez com a secretari i secretària general. El meu primer contacte va ser a través d’internet i posteriorment vaig anar a l’aleshores seu, en un edifici del carrer Buenaventura Muñoz, just al costat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Allí en Blai, aleshores recepcionista em va convidar a passar a una sala on hi havia alguns joves assentats al voltant d’unes taules i una barra on podies demanar un cafè o un refresc. En aquest espai vaig conèixer alguns companys de colla i de festa dels caps de setmana. Minuts més tard, un jove voluntari em va conduir al despatx d'acollida, un espai on pots informar-te o senzillament t'escolten.

Voluntaris

La majoria de persones però s’apropaven a La Federació a través el seu telèfon d’informació anònim i confidencial, el 900ROSA (900601601) des del qual un grup de voluntàries i voluntaris atenien les trucades de centenars de persones d’arreu de l’estat espanyol. Hi havia trucades de tota mena. Eren freqüents converses telefòniques amb persones que es trobaven soles i necessitaven xerrar amb algú o trucades per sol·licitar informació sobre les infeccions de transmissió sexual, especialment del vih/sida.

En aquella època era freqüent veure a l’entrada de la seu un faristol amb espelmes enceses en record de companys i companyes que havien mort com a conseqüència d’aquesta malaltia.

Poc temps més tard, i gràcies a que disposava de temps, vaig fer un curs de voluntaris de la Federació, el d’informació i acollida. Hi vaig aprendre moltes coses. Coses que m'han estat útils tant en l'àmbit personal com professional. Amb el temps vaig anar agafant-hi responsabilitats fins esdevenir, coordinador dels serveis i finalment secretari d’organització de La Federació.

Ara deu fer un parell d’anys que vaig deixar de ser-hi voluntari, tot i que hi he fet alguna col·laboració esporàdica. El voluntariat ha estat una de les experiències més enriquidores de la meva vida, però tot té els seus "tempos".

Situació actual

Les necessitats tant del col·lectiu LGTB han canviat molt en els darrers anys, com ho demostren la progressiva normalització de l’homosexualitat a la nostra societat, tot i que encara queden alguns àmbits com l’escola o la feina on encara es continua tenint certa por a manifestar-se obertament gai o lesbiana. El dia de Sant Jordi, l’Antonio Guirado, actual secretari general, ens comentava a en Davi, la meva parella, i a mi, que els darrers estudis apunten a un cert relaxament de la comunitat gai, i especialment entre els joves sobre els mètodes de prevenció del vih o algunes pràctiques conscients de risc – tot i que hauríem de dir, inconscients – que aboca a una malatia crònica d’alts costos personals i socials. Internet ha esdevingut una bona font d’informació a l’abast de tothom per aconseguir informació, però continua encara sense cobrir algunes franges socials i d’edat. En aquest sentit, els serveis d’informació, continuen cobrint una necessitat social.

Vull compartir amb vosaltres un petit fragment de pel·licula. La vaig projectar en els darrers dos o tres cursos en els que vaig participar com a formador. S’apropa força a la realitat, tot i que la següent escena és millor fins i tot que aquesta.




imatges de la pel·lícula "Mambo Italiano"

Tu també hi pots col·laborar

Si esteu interessats, La Federació realitzarà els seus propers cursos de formació de voluntaris dels serveis d’informació (900ROSA, informació i acollida, i e-ros@) a partir de la setmana vinent. Si us afanyeu potser encara hi podreu participar.

Si no hi arribeu, o teniu prou temps, us recordo que durant aquest estiu la Ciutat Comtal serà la seu dels Eurogames 2008, els quals també necessiten voluntàries i voluntaris per a la seva organització.


diumenge, 11 de maig de 2008

La política i la participació

Aquesta setmana un equip d’experts coordinats per l'exconseller Josep Maria Vallès ha presentat un estudi “Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya” sobre la desafecció política encarregat pel Departament d’Interior i Relacions Institucionals. No em dedicaré a comentar les conclusions a les que arriba, ho deixarem per un altre post, però aprofitaré per complementar alguns dels arguments que ja apuntava en l’anterior que vaig titular “El debat de l’aigua”.

La percepció del ciutadà "corrent" de la política, és en general dolenta. La baixa participació no deixa de ser fruit d'una desafecció, un trencament, entre la ciutadania i els representants polítics. En alguns àmbits, els polítics han esdevingut vertaderes oligarquies, ja siguin de tradició familiar, "de classe", o de procedència geogràfica i partit. La majoria de partits es perceben com a poc permeables, poc tranparents .

Quins són els mecanismes que té la ciutadania per ser consultada? El país ha de ser dirigit i gestionat només a base d'una consulta quatrianual per a escollir els nostres representants polítics al parlament o als plens municipals? Per què alguns els polítics es dirigeixen a la ciutadania com a "dèspotes il·lustrats" considerant-la una massa sense criteri?

Per què totes les formacions polítiques quan assoleixen quotes de poder són reàcies a rendir comptes de la seva gestió? Què fa que per exemple sigui molt més important la presentació dels pressupostos però no tingui cap tipus d'interés el debat que n'explica quina ha estat la seva execució? Sempre m'han fet gràcia els folletons i les revistes que arriben a casa explicant les coses bones que ha fet l'administració, però mai t'expliquen les coses que s'han fet malament o s'han deixat de fer. Deixem aquesta feina a l'oposició i als mitjans de comunicació com als seus canalitzadors.

Quines habilitats ha de tenir un bon polític? És ser bon gestor? És ser un bon comunicador? És ser un bon analista del seu entorn? S'espera d'ell que sigui honest? Cal que sigui somiador o pragmàtic?

Hi ha molts factors que allunyen els ciutadans de la política i el bé comú. Cal cercar formes de participació, noves formes de comunicació que apropin aquests dos tipus d'agents tant allunyats avui en dia. És un dels grans mals de la nostra democràcia, la poca participació del ciutadà en la presa de decisions, de forma lliure i sense condicionants, sense tabús. Els marcs polítics són això, marcs, consensuats en un moment donat però que poden canviar al llarg del temps. El problema és, fonamentalment, si els nostres polítics volen realment apropar-se als ciutadans i que amb prous elements de judici decideixin per ells mateixos, sense intermediaris sobre els grans temes, i altres de més petits.



entrevista a l'exconseller J.M. Vallès a TV3, emès el 14/05/2008



l'humor a vegades pot ser molt cruel

Alguns links:

El govern posa a debat l'Informe sobre la desafecció, que proposa més transparència, participació i responsabilitat per millorar i reforçar la democràcia
Estudi: “Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya”

Democràcia participativa:
http://es.wikipedia.org/wiki/Democracia_participativa
Democràcia Web:
http://www.democraciaweb.org/

El debat de l’aigua

Fa setmanes que em dona voltes pel cap aquest problema del qual tant s’ha parlat i hem pogut llegir.

Enguany les tant esperades pluges arriben una mica tard. Encara és d’hora saber si acabaran resolent el greu problema d’aigua que aquest any ens ha portat a afrontar un problema real pel país, l’aigua com a recurs escàs. A l’escola ens explicaven juntament amb la geografia, les característiques del nostre clima, en bona part de tipus mediterrani, amb temperatures temperades regulades pel mar que li dona nom, amb dos períodes secs, l’hivern i l’estiu, i dos períodes amb temperatures suaus i major precipitació, la primavera i l’estiu. El nostre país, per la seva latitud i la seva holografia, no és un país amb una gran abundància d’aigua. Els seus rius poc cabalosos, a excepció de les grans conques, baixen amb poca aigua durant els períodes més secs. La construcció d’embasaments durant el segle XX van voler regular aquests períodes, aprofitar aquestes obres d’enginyeria per crear salts que produïssin energia elèctrica i un sistema de control per garantir el subministrament d’aigua a les grans ciutats o les comunitats de regants.

L’estat dels envasaments que proporcionen aigua a la zona metropolitana de la capital catalana ha arribat a unes cotes alarmants amb una amenaça real al subministrament d’aigua de boca amb els recursos existents. Podríem buscar diverses causes a la situació actual. De ben segur, l’any vinent, amb la posada en marxa de la desalinitzadora del Llobregat ningú n’hagués estat conscient del problema que tenim, però la falta de pluges ens ha portat a que el govern ens hagi demanat ser curosos amb en l’ús que en fem, alertant de possibles restriccions i talls al subministrament tot just acabat l’estiu, sinó abans.

El mal que podria suposar que això podria crear a la nostra economia podria ser significatiu. En un sector com el turístic, les restriccions d’aigua no només causarien una percepció dolenta del país, sinó que podria provocar l’elecció d’altres destinacions als turistes amb les conseqüències econòmiques que això tindria.

Reaccions

Des de les terres de l’Ebre això és considerat com una agressió al territori. Un territori, les comarques tarragonines que fan en certa manera de pati del darrera de la zona metropolitana de Barcelona. Des de les terres lleidatanes, la possibilitat de restringir l’ús d’aigua pel rec ha fet que alguns regants s’hagin plantejat el canvi de cultius. Les terres gironines ja no poden aportar més aigua des d'un Ter sobre explotat. Per altra banda, al Parlament, part de l’oposició demana solucions com el transvasament del Roine, tot i que els experts tampoc es posen d’acord sobre la seva conveniència, cost i quins poden ser els interessos, no només de país, que hi poden haver al darrera. Altres, tot i estar d'acord amb les solucions, tenen aixecats als seus correligionaris de partit al sud de l'Ebre. Finalment, els partits del govern, fent mans i mànigues per intentar gestionar la situació sense perdre pés polític a les Terres de l'Ebre.

Solucions

El govern, tot i les tensions internes entre conselleries i amb el govern de l’estat ha aportat finalment solucions per fer arribar aigua a la xarxa del sistema Ter-Llobregat, portant aigua en baixells des de Tarragona o la desalinitzadora de Carboneras a Almería, reobrint canals centenaris com el rec comptal, estudiant l’extracció i potabilització d’aigües freàtiques o la controvertida decisió d’interconnexió de xarxes a través de la canonada de l'AP7.

Calen solucions a mig i llarg termini. Som un país pobre en recursos de tot tipus, també d’aigua. Caldria que aprenguéssim d’altres països amb problemes semblants als nostres com Israel o Tunísia. El govern central apunta a una reconversió de l’agricultura contribuint a l’adaptació dels sistemes de rec. És una bona solució, però com sempre, arribem quan les coses ens han esclatat a les mans.

Responsabilitats

La situació és complexa. S’arrossega des de fa legislatures i ara es posa a sobre la taula. Cal que els nostres governants siguin més responsables, clars i rendeixin comptes a la societat per la qual treballen. Tots hem vist les presentacions dels pressupostos al parlament, però a quants de nosaltres som conscients de part del pressupost s’ha deixat d’executar i per quines causes? Heu vist alguna vegada una taula d’indicadors o us han fet arribar a casa un folletó amb indicadors sobre els quals l’administració ens informi de l’acompliment dels objectius que es va marcar? De ben segur alguns em tractaran de foll, però no hauríem de demanar a l’administració el mateix tracte que se li pot demanar a la gestió d’una empresa privada?

Ja sigui per por, per priorització de problemes o per manca de lideratge, no s’afronten els reptes de país amb la valentia que s’espera dels nostres polítics i governants. Prendre decisions implica un compromís, i a vegades no satisfer a tothom. Les solucions no han de crear nous problemes sinó que han perdurar en el temps, fent les inversions necessàries per donar resposta als problemes a llarg termini.




L'aigua en joc
programa especial de TV3, emès el 21/04/2008


Alguns links:

Presència. Especial sobre l’aigua:
http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/1885.pdf

30Minuts. Aigua, encara més justa - 18/05/2008.
http://www.tv3.cat/3alacarta/video.htm?ID=450329&CAT_ID=154024630
PDE Plataforma en Defensa de l’Ebre
http://www.ebre.net/
Agencia Catalana de l’Aigua
http://mediambient.gencat.net/aca/sequera/ca/inici.jsp
Israel, model per l'aigua
http://www.tv3.cat/videos/417189
Nacions Unides:
http://www.un.org/waterforlifedecade/

Global Water Futures -
Center for Strategic and International Studies
http://www.csis.org/component/option,com_csis_progj/task,view/id,935/


diumenge, 4 de maig de 2008

Trobada de families homoparentals

L’Associació de Famílies Lesbianes i Gais (AFLG), amb el suport de diverses organitzacions LGTB i institucions públiques, ha organitzat durant aquest pont del 1 de maig una trobada de famílies a Tarragona.

L’interessant programa d’actes d’aquesta trobada a la Ciutat del Repòs i Vacances de Tarragona, combina les activitats i espais de lleure de les famílies amb debats i xerrades pels pares.

L’Associació de Famílies Lesbianes i Gais, nascuda ja fa uns anys i que tenia inicialment com a protagonistes principals a famílies de dones lesbianes amb fills biològics o adoptats per una de les parts, i amb alguna que altra representació masculina, ha vist com poc a poc s’han anat assolint les principals reivindicacions històriques que intentaven protegir legalment als seus fill: una llei d’adopció que dotés de pàtria potestat als pares no biològics o les seves parelles adoptants.

Amb la reforma de les lleis d’adopció del Parlament de Catalunya i del codi civil espanyol de l’any 2005, per equiparar el matrimoni civil entre persones del mateix sexe amb la forma tradicional vigent fins aquell moment, bona part del problemes que aquestes deficiències provocaven, van desaparèixer.

Recordo en una xerrada que vaig tenir amb membres de la direcció de l’associació mesos o fins i tot algun any abans de l’aprovació de reforma legal, la preocupació que introduïa la desprotecció jurídica que hi havia d’aquestes famílies. La seva activitat associativa, tot i coneguda, estava molt lligada a activitats internes i de converses amb els partits polítics sense massa projecció pública en els mitjans de comunicació. Existia una preocupació real pel perill que podia suposar una exposició intensa als mitjans de comunicació vers possibles reclamacions dels països que havien donat en adopció als fills d’aquestes famílies.

Actualment, la situació ha canviat. Aquests actes en són una prova. Tanmateix, els processos de regularització de la pàtria potestat són possibles avui dia després d’uns tràmits legals en els jutjats de família. La quitxalla pot ser adoptada per famílies de parelles amb un pare i una mare o amb dos pares o dues mares; només cal que siguin famílies que desitgin comprometre’s a estimar, protegir, educar i sostenir les criatures en un entorn propici.

No tot han anat millor. La normalització de la situació al nostre país, ha provocat però reticències en altres estats que han blindat o restringit més les adopcions sol·licitades des del nostre país. Les diferències culturals i les pors han generat aquesta situació que alenteix els processos d’adopció internacionals. El nombre de famílies homoparentals adoptants als nostre país encara és molt petit, molt inferior a les regularitzacions de pàtria potestat. Però cada cop són més les parelles que es plantegen formar una família més enllà del vincle de parella.

Elisabet Vendrell, presidenta de l’associació, manifestava però en una entrevista al Punt, la consciència col·lectiva del llarg camí que encara resta per a normalitzar socialment les famílies homoparentals. En el camp legal, existeixen encara alguns buits legals, un exemple és el moment d’iniciació dels tràmits d’adopció en famílies de lesbianes que han escollit el procés d’inseminació per a augmentar la família. La mare no inseminada cal que iniciï els tràmits un cop la criatura ja ha nascut. En els camps didàctics i educatius falta una major producció de materials que expliquin a les escoles amb normalitat aquests nous models de família.

Anunci publicitari de la ILGA sobre l'adopció d'infants per parelles homoparentals


Associació de Famílies Lesbianes i Gais: http://www.familieslg.org/
Els gais i les lesbianes donen a conèixer la «normalitat» de les seves famílies. Diari El Punt (02/05/2008): http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2840001
Generalitat de Catalunya. Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció: http://www.gencat.cat/benestar/icaa/

dijous, 1 de maig de 2008

Entrevistes

La setmana passada vaig llegir un parell d’articles al diari força interessants i que mereixen un comentari.

Paula Elguezábal, ha estat guardonada amb el premi Joan Givenel de comunicació social de l’Institut d’Estudis Catalans per un estudi sobre el tractament informatiu del debat estatutari als diaris argentins.

L’autora, una periodista argentina que visità per primera vegada el nostre país l’any 2005, s’adonà de la diferència de la realitat que percebia d’aquella que els mitjans de comunicació del seu país publicaven als diaris. Fou això el que la impulsà a escollir com a tema per a la tesi de final de carrera l’estudi del tractament informatiu dels diaris Clarín i La Nación de procés estatutari del 2006, que tingué un ressò important al país andí.

Les conclusions del estudi apunten a una distorsió important de la informació que es va publicar a l’Argentina sobre Catalunya durant el procés estatutari. La simplificació del complex procés de negociació polític, va transmetre’s de forma negativa a les pàgines dels diaris argentins. Les reivindicacions associades a un sistema tributari propi van ser difoses com a mostra de insolidaritat, i la definició de nació va ser associada al “separatisme violent”. L’autora de l’estudi, apunta que les causes d’aquesta percepció cal buscar-la en la visió distorsionada dels corresponsals afincats a Madrid, molt allunyats de la realitat catalana i influïts pels mitjans de comunicació estatals. Cal afegir, segons l’autora, falta de formació i informació.

A la llum dels resultats, fora convenient una iniciativa institucional per a l’elaboració d’estudis similars per determinar com s’informa de la nostra realitat nacional a l’estranger. Calen establir estratègies de comunicació que permetin definir accions per fer arribar des de Catalunya els nostres missatges fora de l’Estat Espanyol. Congressos, conferències o actes per als professionals estrangers que treballen des de Madrid o anant més enllà, convidant als responsables dels seus mitjans de comunicació per a que coneguin la nostra realitat nacional sense mitjancers.

La diada de Sant Jordi l’Avui va publicar una entrevista a Pedro Cayuqueo, director del diari electrònic maputxe “Azkintuwe” (el mirador) i membre fundador del partit maputxe Wallmapuwen. Nascut el 1975 a Puerto Saavedra dins del territori maputxe xilè, va estudiar dret i periodisme. Destacà com a líder estudiantil maputxe en la seva etapa universitària. Fou empresonat durant 3 setmanes del 1999 com a encobridor de tots els actes d’ocupació de terres i saboteig que hi havia hagut durant aquell estiu, després d’un viatge a Ginebra on va presentar un informe jurídic que validava legalment la reivindicació territorial dels maputxes. Els càrrecs foren posteriorment retirats tot i que va estar sotmès a restriccions de moviments.

Segons Cayuqueo, a Xile continuen existint lleis antiterroristes de l’època Pinochet que s’apliquen a persones que es manifesten i no han comès delictes de sang ni atemptats terroristes. Al govern Bachelet el preocupa la imatge de Xile a Europa, retola algunes coses en mapudungu, que no és llengua oficial, tot i que es percep com pur maquillatge. A l’escola, existeixen poques i distorsionades referències a la història, l’expoli territorial i el genocidi patit pels maputxes que és coneguda com la “Pacificación de la Aracaunia”.


Paula Elguezábal.: «Els mitjans estrangers tenen una visió negativa de Catalunya»: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2831375

"Els nens xilens 'blancs' et feien sentir inferior": http://paper.avui.cat/article//dialeg//123990/nens/xilens/blancs/et/feien/sentir/inferior.html
Edició digital del diari Azkintuwe: http://www.azkintuwe.org/
A la wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Araucanos