Enganxats al sofà, comença The West Wing.

Fa tres setmanes vaig saltar d’alegria quan vaig descobrir, amb molt retard que el canal AXN de Sony estava passant la sisena temporada d’una de les sèries polítiques més bones de la darrera dècada, The West Wing de la Warner Bros. La sèrie que va estar en pantalla durant set temporades als Estats Units d’Amèrica, i que va finalitzar ara fa un parell d’anys, ha rebut el reconeixement de la crítica i del stablishment nord-americà. Creada per Aaron Sorkin, pren el nom de l’ala de l’edifici on treballa l’executiu nord-americà i on es localitza el despatx del president, el despatx oval. La sèrie va comptar amb l’assessorament de consultors polítics estadunidencs.

Durant més 150 capítols, ens endinsa en el dia a dia del gabinet polític amb més influència del món, el del president "Jed" Bartlet (Martin Sheen). Amb un ritme trepidant, seqüències llargues, escenes sempre plenes de figurants, volent transmetre una sensació d’ambient de feina, dia i nit, de dilluns a diumenge, ens transporta amb els seus personatges i històries al dia a dia del gabinet. El cap de gabinet Leo McGarry, interpretat per l’actor John Spencer que va morir mentre es rodava la darrera temporada, el seu ajudant Josh Lyman (Bradley Whitford) director de campanya del senador Santos en l’actual temporada, la secretària de premsa 'C.J.' Cregg (Allison Janney), el director de comunicació Toby Ziegler (Richard Schiff) o el seu ajudant Sam Seaborn (Rob Lowe) intenten aconseguir els objectius marcats per la política de l’administració del president Barlet fins a l’últim capítol en el que es produeix el canvi d’administració presidencial.

Similituds amb la realitat?

En els darrers capítols que estem descobrint com es desenvolupen les eleccions primàries del partit demòcrata per trobar un candidat a la presidència dels Estats Units. Per la xarxa alguns busquen els paral·lelismes entre el procés que està confrontant Barack Obama i Hilary Clinton, i val a dir, que com ens explica també Álvaro de Cozar en un article a El País, algunes semblances se li poden trobar.

Seguiment

I no us penseu que soc l’unic que la segueix, acabo de llegir al blog de l’ex d’un bon amic meu (del poeta), que algun dels nostres polítics també la segueixen, en Miquel Iceta n’és un exemple, però també els membres dels gabinets d’algunes de les nostres conselleries. Puc garantir-ho.

Si us vàreu perdre les cinc temporades anteriors, no patiu, també podeu trobar-les editades en DVD. Espero que aparegui la sisena aviat per poder anar a comprar-la.

The West Wing: http://www.nbc.com/The_West_Wing/ (pàgina oficial de la sèrie)
Warner Bros: http://www.warnerbros.es/television/westwing/
The West Wing a Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/The_West_Wing

The White House: http://www.whitehouse.gov/
Hilary Clinton: http://www.hillaryclinton.com/
Barack Obama: http://www.barackobama.com/

Alguns articles relacionats:

http://www.guardian.co.uk/world/2008/feb/21/barackobama.uselections2008
http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/ala/oeste/conto/elpepirtv/20080210elpepirtv_2/Tes

Catalunya, marca GayFriendly

En el marc del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SICT) que té lloc entre els dies 17 i 20 d’abril d’enguany a la Fira de Barcelona, es pot visitar l’espai Pink Corner dedicat al turisme LGTB al nostre país. L’espai de mil metres quadrats i més gran que el Gai Corner de l'ITB de Berlín, ha reunit a més de cinquanta expositors entre institucions, organismes oficials de turisme d’arreu del món, associacions i empresaris.

Un context propici:

Esdeveniments com els Eurogames 2008 o una legislació que equipara els drets de totes les persones amb independència de la seva orientació sexual, poden fer que siguem percebuts per la resta del món com una societat avançada en drets humans, i per tant un reclam per a la població LGBT que vulgui viatjar i passar les seves vacances en un espai respectuós.

La població LGTB es compta aproximadament en un 10% de la població. Alguns estudis, tot i que discutibles, adjudiquen una major capacitat de compra a aquest col·lectiu, especialment als gais, lligats a dos factors: una major capacitat adquisitiva i una major capacitat de despesa per la manca de descendència. La ciutat de Barcelona, segona destinació europea de turisme LGBT després d’Amsterdam, i anteriorment, com a pionera al nostre país, Sitges, són un important reclam per la seva oferta comercial i el respecte cap al col·lectiu.

Noves Iniciatives Presentades:

Un estudi de la Generalitat presentat en el saló, identifica 525 establiments i serveis pel col·lectiu repartit en tot el nostre territori. D’aquests, uns 150 s’autoqualifiquen com a “gay friendly”. 226 es concentren a la ciutat de Barcelona (majoritàriament al Gaixample-Esquerra de l’Eixample, Gràcia i Ciutat Vella), 79 a la Costa Brava-Girona (Figueres i Lloret de Mar) i 78 a la Costa del Garraf (Sitges).

Una cinquantena de societats i professionals han presentat l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes (ACEGAL). La nova entitat ja ha iniciat la seva activitat, encarada a la promoció turística i econòmica del sector que representa, així com a donar serveis directes als associats i promoure la visibilitat de la comunitat gai i lesbiana.

Una altra iniciativa pionera a l’Estat Espanyol ha estat el segell de qualitat “GayFriendly^CGL”. Antonio Guirado, secretari general de la Federació d’Associacions Coordinadora Gai-Lesbiana (CGL), ha presentat en roda de premsa, aquest producte que pretén acostar les empreses i serveis al col·lectiu LGBT, establint una sèrie drets i obligacions per a la seva obtenció.

En el terreny institucional, el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, ha avançat també la propera publicació d’una guia turística que inclourà aquesta oferta. Algunes iniciatives semblant han estat la de Turisme de Barcelona, que va publicar una guia ara fa 3 anys en col·laboració amb la CGL, o altres com les guies que es poden trobar a les revistes gratuïtes o de pagament per al col·lectiu LGBT.

Guies:

http://www.gaybarcelona.net/guiagay/barcelona/

http://www.gaybarcelona.net/guiagay/sitges/

http://www.guiasgay.com/barcelonagay/

Creu Sant Jordi LGTB

Jordi Petit, el nom d'activista que va prendre Jordi Lozano durant els anys de lluita antifranquista, ha estat distingit amb la Creu Sant Jordi aquesta setmana. Aquest guardó és un dels màxims reconeixements que concedeix la Generalitat de Catalunya a un ciutadà o entitat jurídica que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya. Jordi Petit ha estat durant molts anys amb Armand de Fluvià (Creu Sant Jordi l'any 2000) un dels més destacats activistes LGTB del nostre país. Exsecretari general de la ILGA i president d'Honor de la Federació d'Associacions Coordinadora Gai-Lesbiana, ha estat un ferm denunciant de les violacions dels drets humans en molts països del món on l'homosexualitat és delicte o està castigada amb la pena de mort així com actiu defensor de la solidaritat amb les persones seropositives. Tant a ell com a les moltes persones que han contribuit a l'assoliment de la plena igualtat de drets dels homosexuals, aquest guardó els honora i els ha d'empènyer a continuar treballant amb noves fórmules per a aconseguir finalment una normalització social de les diferents formes d'estimar o d'identitat de gènere.

Homenatge a la saviesa

Sovint quan encara anava a l’escola, acostumava a anar a casa d’una amiga de la família a fer-la petar per les tardes. M’agradaven aquelles converses on un nen que encara no havia fet els catorze anys podia mantenir converses amb un adult sense que les seves paraules fossin jutjades per la seva joventut. Sota la finestra, en un butacó color carmí, vaig aprendre a escoltar i formar-me una opinió de les coses un cop havia pogut analitzar la informació de la que disposava. Les llargues converses em van ajudar a aprendre que les opinions sempre són relatives a la realitat que coneixem, i aquestes no tenen per què ser encertades. Una opinió pot variar en funció de l’amplitud de la informació que disposem, de la visió, i de la capacitat que tinguem per empatitzar amb les situacions i vivències alienes. Sovint em deia: “la història l’han escrit aquells que han guanyat les guerres, no els que les han perdudes”, i val a dir que encara avui, aquestes paraules s’ajusten a la realitat.

Escoltar les notícies de la COPE, la SER o Catalunya Radio. Veure les notícies de la CNN o Al Jazeera, ens proporcionen visions sovint contraposades de la realitat. La pròpia lectura de llibres sobre el naixement de nacions o conflictes internacionals dels darrers 150 anys ens poden proporcionar les claus per formar-nos una opinió diferent de la nostra realitat actual.

No sé què la feia especial, potser l’haver estat filla del metge de Palamós abans de la guerra, que li proporcionà una educació privilegiada per una persona de la seva edat i el haver viatjat per Europa quan encara no era habitual li donaven una visió de les coses molt més àmplia que a la majoria de les persones. La seva conversa i companyia va ser un regal de les que vam poder gaudir a casa durant molts anys.

Feia molt temps que no hi pensava, tot i que les seves ensenyances m’han acompanyat durant tots aquests anys. Segurament, les notícies de les darreres setmanes sobre el conflicte de l’aigua, el conflicte del Tibet o les noves línies polítiques anunciades per Rodríguez Zapatero han despertat en mi aquests records.