Mariano Rajoy no deixa de sorprendre’ns a poques setmanes del començament de la campanya electoral per les legislatives a les corts generals. Si fa uns dies vèiem com PP i PSOE entraven de ple en les subhastes per qui rebaixaria o deduiria més diners en les declaracions de l’IRPF, passant pel que Rajoy anomena arguments “liberals” – espanyols, sobre els drets dels pares a escolaritzar els nostres infants tant en castellà com en català, ara li toca a immigrants, l’avortament i els homosexuals. Ahir es feien ressò tots els mitjans de comunicació de les declaracions que ha fet el candidat del PP a la presidència del govern de l’Estat al diari gratuït 20minutos sobre aquests temes.
“En el matrimonio gay esperaré al recurso del Tribunal Constitucional, pero lo que nunca voy a hacer es restringir ninguno de los derechos que establece la ley porque mi discrepancia es en el tema del matrimonio”.
És a dir, el que no li agrada és com es diu una forma jurídica civil, que dóna cobertura legal a uns drets i deures entre dues persones que s’estimen, que són del mateix gènere i que coincideixen exactament amb la que regula la relació civil entre un home i una dona. Si són iguals els drets i deures, per què dir-li d’una altra manera?
I quan li pregunten sobre si respectaria el dret d’adopció de les parelles homosexuals: “El (derecho) de adopción no, no estoy de acuerdo. Yo lo cambiaría, sí; les quitaría el derecho.”
Mai el moviment LGBT ha defès el dret dels homosexuals a adoptar criatures, sinó el dret d’aquestes a créixer i desenvolupar-se en un ambient on es sentin estimades, independentment de l’orientació sexual dels seus pares o mares. No m'equivoco si dic que avui hi ha una gran diversitat de models familiars: famílies monoparentals, famílies on els pares s’han divorciat i s’han tornat a casar – és a dir, amb més d’un pare o mare, vidus i vídues, etc. Són millors aquests models que el model tradicional? Caldria treure-li la patria-potestat a una vídua per que la criatura no té un home a casa que li pugui aportar el model masculí per al seu desenvolupament afectiu? Un dels problemes que la llei aprovada pel congrés dels diputats durant aquesta legislatura ha volgut resoldre ha estat la indefensió de moltes criatures, descendents biològics per exemple d’una mare lesbiana on la seva parella no podia adoptar als fills de la seva parella. Davant de la mort de la mare biològica, els avis o els familiars directes passaven a tenir-ne la custòdia i no la persona que exercia de progenitor. Però anem més enllà, quin argument de caràcter social podria esgrimir-se per impedir que dos gais o dues lesbianes no puguin educar a una criatura? L’estigmatització? Fa 20 anys els fills de pares divorciats no eren habituals a les aules, quants n’hi podem trobar avui dia? I ho trobem anormal? No.
El català a les escoles oficials d’idiomes a Andalusia.
I aquesta setmana també tornem al tema estrella, la llengua. La notícia de Manuel Chaves d’incloure en el seu programa electoral promoure l’ensenyament de català, euskera i gallec a les escoles oficials d’idiomes d’Andalusia ha aixecat molta polseguera. Els arguments esgrimits potser no són els més adients, i han estat criticats per l’oposició, però la reacció del PP, no es pot qualificar d’una altra manera que esperpèntica.
Javier Arenas demanava la retirada del programa electoral del PSOE perquè “pone en riesgo la igualdad de derechos”. De qui? I Mariano Rajoy apel·lant al seu ja tradicional “sentido común”, qualificava la iniciativa de “ilógico” que s’estudiï català, euskera i gallec a les escoles oficials d’idiomes. No siguem beneits, evidentment un dels criteris de contractació a les empreses pot ser el coneixement de la llengua, sobre tot si té relació amb les administració en els territoris on és oficial o si es vol emigrar i treballar de cara al públic, o es que si es viatgés a Amsterdam no aprendríem el neerlandès. D’igual manera, no pot ser un requisit el coneixement de l’alemany per un càrrec directiu a una de les empreses del grup Volkswagen o el francès si treballa a Alstom?
Si no es poden oferir i ensenyar les llengües cooficials, en les escoles oficials d’idiomes on aquestes no ho són, on s’hauria de fer? I com es pot defendre l’ensenyament obligatori de l’anglès i no defendre la possibilitat d’aprendre el català, euskera o gallec en un centre educatiu de l’administració?
No tot el que diu el senyor Rajoy és incoherent, però el meu concepte de liberal em fa l’efecte que no coincideix amb el seu i el del seu partit. Caldria que es preguntés, on està la coherència del seu discurs i on acaba la seva llibertat. On considera creu que comença la meva per a que ens digui als ciutadans que no pensem com ell, com hem de viure la nostra vida sense que això impliqui cap perjudici cap al comú.
Entrevistes a Mariano Rajoy:
http://www.20minutos.es/imprimir/noticia/346449/
http://www.20minutos.es/imprimir/noticia/346521/
Sobre el català, euskera i gallec a les escoles oficials a Andalusia:
http://www.elpais.com/articulo/andalucia/PP/ataca/Andalucia/clases/idiomas/imparte/gobierna/elpepiespand/20080206elpand_4/Tes