Una setmana horrible pel “Partido Popular”. Començava amb l’entrada triomfal a l’escena política, acompanyant com a número dos per Madrid i darrera Mariano Rajoy un home considerat proper a José Maria Aznar. Manuel Pizarro, el que segons les hemeroteques, Constitució en mà, va denunciar l’OPA de Gas Natural sobre l’empresa que dirigia, Endesa. “Endesa forma parte del territorio donde está” i afegia que l’OPA era “una agresión a esos territorios” mentre cercava aliances de mà de l’alemanya E.ON. És el mateix senyor que en la mateixa compareixença va dir: “Que no me busquen en la política”. Doncs bé, les coses sembla que han canviat. Aquest senyor independent fins a la medul·la és qui el Partit Popular vol posar com a substitut de Pedro Solves, si guanya les eleccions del 9 de març com a ministre d’economia.
Però continuem. Si la setmana començava bé per al partit, l’enfrontament entre la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre i l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón pels escons al Congrés dels Diputats ha estat inolvidable. Si Aguirre veia perillar la seva carrera cap a la Moncloa davant la incompatibilitat de ser presidenta de la Comunidad i un escó al congrés, Ruiz-Gallardon veia com s’esvaïa la seva possibilitat de tenir un púlpit on davant les càmares podria periòdicament enfrontar-se a Rodríguez Zapatero. De la derrota n’ha fet una victòria. Si esperaven que l’alcalde de Madrid callés fins passades les eleccions, això no ha estat així. Compareixent davant dels periodistes i com els futbolistes davant la derrota, un Ruiz-Gallardón abatut, però mesurant les seves forces denunciava la injustícia i donava el missatge de la deriva cap a la dreta i no cap al centre del seu partit. Deixarà l’alcaldia? Ho veurem després de les eleccions. Si guanya el PP, podria abandonar-la en favor d’Ana Botella, la “exprimera dama”, però si perden, com una au fènix reneixerà de les cendres per intentar aparèixer com el salvador del partit, intentant descavalcar del poder Rajoy, Zaplana i Acebes. Els vots ens ho diran.
I per acabar. La setmana passada us penjava un enllàç al primer anunci de precampanya del PP de Catalunya on es denunciava la política d’integració a les escoles en català. Doncs sense anar més enllà aquest dijous Polònia reaccionava amb un gag sense desperdici. Us el recomano.