Fa unes setmanes parlàvem de la jornada “El futur de Catalunya: un marc comú de reflexió” organitzat per Òmnium Cultural. El número 7, hivern 2007 de la seva revista ens en presenta un article escrit per l’Àlex Romaguera. Us ho acompanyo amb un dels vídeos que s’ha penjat a la xarxa sobre l’acte.
Tetû és un mensual que podem trobar també a algunes llibreries especialitzades del nostre país, del mateix estil que Zero. La gràcia del número de gener era un calendari del 2008 amb uns xicots molt interessants, i si el giràvem, trobàvem la darrera campanya contra el vih/sida de l’INPES, l’“Institut National de Prévention et d'Éducation pour la Santé” de França per la comunitat gai. És habitual entre les autoritats sanitàries aquest tipus de campanyes, val a dir però que la comunitat científica ja no parla de poblacions de risc sinó de pràctiques de risc. Deixant de banda aquestes consideracions, la campanya és molt atractiva. Però ves per on, dies més tard llegia als diaris la polèmica despertada per la campanya i la sol·licitud per part de l’òrgan sectorial de control de la publicitat de retirada de la campanya. Una imatge, la de la dreta que no crec escandalitzin a ningú. A l’esquerra teniu la campanya de D&G. Vosaltres podeu jutjar.
L’INPES es caracteritza per realitzar unes campanyes de publicitat vertaderament bones, tant de prevenció com d’educació en contra de la discriminació cap a les persones seropositives com la campanya que podeu veure sota aquestes línies basada en la campanya iniciada per Juan Mann de la “Free Hugs Campaign”. Fa molt temps que no veiem publicitat tant bona al nostre país. Una llàstima.
Alguns spots:
http://www.youtube.com/watch?v=l39SDN_BgWc&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=_1xxSfMMU4I&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=rwWHuaqmqhM&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=tz-84qnA9NI (aquest és una mica fort)
I una curiositat (molt divertida):
Una setmana horrible pel “Partido Popular”. Començava amb l’entrada triomfal a l’escena política, acompanyant com a número dos per Madrid i darrera Mariano Rajoy un home considerat proper a José Maria Aznar. Manuel Pizarro, el que segons les hemeroteques, Constitució en mà, va denunciar l’OPA de Gas Natural sobre l’empresa que dirigia, Endesa. “Endesa forma parte del territorio donde está” i afegia que l’OPA era “una agresión a esos territorios” mentre cercava aliances de mà de l’alemanya E.ON. És el mateix senyor que en la mateixa compareixença va dir: “Que no me busquen en la política”. Doncs bé, les coses sembla que han canviat. Aquest senyor independent fins a la medul·la és qui el Partit Popular vol posar com a substitut de Pedro Solves, si guanya les eleccions del 9 de març com a ministre d’economia.
Però continuem. Si la setmana començava bé per al partit, l’enfrontament entre la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre i l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón pels escons al Congrés dels Diputats ha estat inolvidable. Si Aguirre veia perillar la seva carrera cap a la Moncloa davant la incompatibilitat de ser presidenta de la Comunidad i un escó al congrés, Ruiz-Gallardon veia com s’esvaïa la seva possibilitat de tenir un púlpit on davant les càmares podria periòdicament enfrontar-se a Rodríguez Zapatero. De la derrota n’ha fet una victòria. Si esperaven que l’alcalde de Madrid callés fins passades les eleccions, això no ha estat així. Compareixent davant dels periodistes i com els futbolistes davant la derrota, un Ruiz-Gallardón abatut, però mesurant les seves forces denunciava la injustícia i donava el missatge de la deriva cap a la dreta i no cap al centre del seu partit. Deixarà l’alcaldia? Ho veurem després de les eleccions. Si guanya el PP, podria abandonar-la en favor d’Ana Botella, la “exprimera dama”, però si perden, com una au fènix reneixerà de les cendres per intentar aparèixer com el salvador del partit, intentant descavalcar del poder Rajoy, Zaplana i Acebes. Els vots ens ho diran.
I per acabar. La setmana passada us penjava un enllàç al primer anunci de precampanya del PP de Catalunya on es denunciava la política d’integració a les escoles en català. Doncs sense anar més enllà aquest dijous Polònia reaccionava amb un gag sense desperdici. Us el recomano.
Entrades
Comentaris
