dilluns, 8 de desembre de 2008

Un any més, 1 de desembre.

La setmana passada commemoràvem el dia internacional de la lluita contra la sida, una data en la que recordem familiars, coneguts i amics que conviuen o han mort com a resultat d'haver estat infectats amb aquesta malaltia en algun moment de la seva vida. Els fàrmacs han aconseguit cronificar la malaltia, controlar-la, però no s'ha aconseguit eradicar-la. D'ençà quatre o cinc anys enrere, escolto periòdicament d'activistes i responsables sanitaris, parlar del perill del relaxament, del perill de la indiferència dels nostres joves sobre la possibilitat de ser infectats. I és cert, el perill existeix, la percepció de que un ja no mor d'aquesta malaltia s'ha instaurat a la societat i més entre els joves que no han vist com la gent emmalaltia i moria als hospitals com a conseqüència de la malaltia. Hem de recordar, no oblidar, educar, informar i prevenir. La inconsciència en la joventut té també conseqüències en la salut del demà.

Al món

Si aquesta és la situació a casa nostra, a la resta del món encara la malaltia no està controlada. L'accés als mètodes de prevenció, l'accés i cost dels fàrmacs, l'educació, els prejudicis, la propagació de la malaltia com a arma contra els enemics. La lluita continua.


Positiu-positiva. Concert Dia Mundial de la SIDA'08/Comitè 1r de Desembre


UNAIDS MSM in India

Sexe Joves.
http://www.sexejoves.gencat.net

Guia de salut per a joves.
http://www.gencat.net/salut/depsalut/html/ca/salutjove/dir1_l13_doc_2453.html
UNICEF. The global campaign on children and AIDS.
http://www.uniteforchildren.org/index.html

Les campanyes més dures contra la sida no arriben a Espanya. El Periódico de Catalunya. 02/12/2008.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=567127&idseccio_PK=1021

diumenge, 9 de novembre de 2008

El copagament sanitari

No era el millor moment per obrir la caixa dels trons, la crisis, precarietat laboral, augment de la despesa de les famílies, etc. però els mitjans de comunicació fa unes setmanes es van fer ressò de la resposta que va donar la consellera Geli a una pregunta del públic en una trobada a IESE amb professionals de la indústria farmacèutica que desencadenà el debat. Probablement no va ser la seva intenció, però els diaris, i alguns més que altres, els agraden aquests debats públics.

Declaracions dels professionals, sindicats, patronals, tot per posar sobre la taula un tema que molta gent ja sap, els problemes de finançament del nostre sistema sanitari. Més d’una quarta part del pressupost de la Generalitat es destina a la nostra salut, al pagament de tota la xarxa de primària, hospitals, els seus professionals i l’enorme despesa farmacèutica. El sistema català de salut és probablement un dels millors del món, però la percepció que ens dona és que està arribant al col·lapse per la falta de finançament.

Conscients o no, el concepte de co-pagament és vigent avui a Catalunya. Els treballadors en actiu paguem el 40% dels fàrmacs que ens recepta el metge, mentre que els jubilats els tenen totalment subvencionats (veure taula adjunta). I de moment, tota la cartera de serveis fora del sistema públic de salut està costejat al 100% per l’usuari.

Els sindicats d’usuaris i de treballadors no han vist amb bons ulls aquestes manifestacions, mentre que la patronal i el col·legi de metges l’apunten com una part de la solució per garantir el nostre sistema de salut.

Polítics i tècnics apunten com a imprescindible una reforma que garanteixi l’equitat (que no és el mateix que igualtat), és a dir, una possible fórmula seria el pagament de la despesa farmacèutica en funció de la renda. Això podria suposar que part dels nostres jubilats haguessin de pagar una part dels seus medicaments.

A diferència d’altres debats, bon exemple han estat les reformes de les pensions dins del marc dels pactes de Toledo, tothom ha col·laborat per trobar una solució que endarrereixi el col·lpse del sistema. De moment al sector sanitari el consens no ha arribat. El debat del co-pagament s’ha reobert, i caldrà veure com evoluciona més enllà de la conjuntura econòmica actual.



Links:

El Govern destina 9.412 milions d'euros a la sanitat catalana, més d'una quarta part dels Pressupostos del sector públic de la Generalitat.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/premsa/doc26933.html
Debat rigorós sobre el copagament sanitari (I)
http://davidelvira.blogspot.com/2008/11/debat-rigors-sobre-el-copagament.html
El futuro del Sistema Nacional de Salud. Catalunya, Madrid, Asturias y País Vasco piden al Gobierno el copago de la sanidad pública. La Vanguardia 24/10/2008. http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081024/53565886996.html
El debat sobre el copagament sanitari ressucita amb la crisi. Dossier Econòmic. 10/11/2008.
http://www.dossiereconomic.com/leernoticia.asp?id=2365
Copagament per evitar el col·lapse. TV3 del 09/10/2008 http://www.tv3.cat/videos/48619
Porta oberta al copagament. TV3 del 30/10/2008 http://www.tv3.cat/videos/782439
CCOO de Catalunya creu "injustes socialment" i "ineficients" les propostes de copagament sanitari. Europa Press. 05/11/2008.
http://www.europapress.es/catala/noticia-ccoo-catalunya-creu-injustes-socialment-ineficients-les-propostes-copagament-sanitari-20081105133214.html
Els metges volen el copagament per frenar la "barra lliure" sanitària. El Periódico de Catalunya.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=448750&idseccio_PK=1021&h=


Sexhom.info i curs del servei de la prova

Per setena vegada des del 1993, Stop Sida, associació federada a la Coordinadora Gai-Lesbiana, en col·laboració amb el CEEISCAT (Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya), realitza un estudi sobre la vida sexual dels Homes que tenen Sexe amb Homes a Catalunya, i que té com a objectiu conèixer les pràctiques sexuals i els mètodes de prevenció d'una mostra de persones d'aquest col·lectiu al nostre país.
Altres anys, les dades d'aquest estudi s'han recollit mitjançant un qüestionari escrit enviat per correu o lliurat en algun local. Enguany, l'estudi es realitza mitjançant internet. El qüestionari és anònim i confidencial.

A partir del 20 de novembre, Stop Sida comença els seus cursos de formació de voluntaris pel servei de la prova. Des del 1995, Stop Sida disposa d'aquest servei per a garantir l'assessorament específic pel col·lectiu homosexual, des del coneixement de la nostra sexualitat, i oferir el suport emocional per les diferents vivències davant la prova del VIH. Stop Sida ofereix el test ràpid del VIH i la sífilis, facilitant aquest puport abans i després del resultat. Els seus objectius són garantir i promoure el diagnòstic precoç de la infecció del VIH/ITS i afavorir la Salut Sexual.

Els voluntaris i voluntàries reben la formació adient per incorporar-se al grup i oferir un servei de qualitat amb calidesa, a més a més de professionalitat i informació adient a cada realitat. El servei vol caracteritzar-se per la proximitat i l'empatia. Seguint la idiosincràsia de Stop Sida, una associació formada per membres de la comunitat LGBT, el Servei de la Prova està integrat per voluntaris/es gais i lesbianes - treballant des de la pròpia comunitat LGBT per a la comunitat LGBT. Trobaràs més informació a
http://www.stopsida.org/popup_solo_te_necesitamos_a_ti.html

diumenge, 26 d’octubre de 2008

És mort el debat de l'aigua?

Mesos ençà, en plena sequera, amb els pantans sota mínims, amb un govern portant aigua en vaixells fins la ciutat de Barcelona i pendents de les pregàries dels polítics per que la Moreneta portés aigua a les capçaleres dels nostres rius, el debat de l'aigua fou l'estrella a totes les llars catalanes. La falta d'aigua va trastocar les nostres vides i vam descobrir com podia afectar això a les famílies i el perill per la nostra indústria i serveis. Les pluges van arribar i vam sortir de la crisis pels pels, però ni ens n'hem sortit del tot, ni el debat està tancat, tot i que la percepció actual és de tranquil·litat. De ben segur, a mesura que passin els mesos tornarà a posar-se de relleu. El setmanari Presència, que acompanya alguns dels diaris comarcals, entre ells El Punt, estrena avui nou format. El tema escollit de portada és l'Or Blau. En un ampli article analitzen la situació actual dels nostres embasaments i d'alguns dels projectes en infraestructures que hi ha actualment. I es fan una pregunta, encara malauradament sense una resposta ben definida... quina gestió hídrica vol Catalunya?

Número 1913 de Presència: http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/1913.pdf
Post anterior - La fi de la sequera: http://xavierviudezicardona.blogspot.com/2008/05/la-fi-de-la-sequera.html

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Retorn a Brideshead. La pel·lícula.

Encara no l’han estrenada a casa nostra, però de ben segur aniré a veure-la malgrat algunes crítiques que ha rebut. Retorn a Brideshead, la pel·lícula. Aquesta adaptació d’una de les novel·les de Evelyn Waugh, i considerada com una de les obres mestres de la literatura anglesa del segle XX, fou portada als anys 80 a la petita pantalla en una adaptació d’onze episodis per Granada Television. La història, en part autobiogràfica, recorre durant les tres dècades d’entre guerres, la vida de dos amics Charles Ryder i Lord Sebastian Flyte. Flyte, fill d’una adinerada però decadent família aristocràtica catòlica coneix a Flyte durant els seus anys d’estudis a Oxford. L’amistat i quelcom més unirà a ambdós fins l’entrada en escena de la família de Lord Sebastian. La novel·la és realment bona, així com la sèrie, disponible en DVD. En aquesta versió cinematogràfica, rodada en els mateixos espais que la sèrie, Emma Tompson interpreta Lady Marchmain, la mare de Sebastian, una dona forta, molt religiosa a qui el seu marit, caracteritzat per Michael Gambon, abandonà anys enrera per instal·lar-se a Venècia amb la seva amant. En els links que us acompanyen aquestes paraules trobareu la pàgina oficial de la pel·lícula i un documental per a celebrar el 15è aniversari de la sèrie, amb la intervenció de crítics, polítics, i alguns dels intèrprets de la sèrie. Jeremy Irons i Anthony Andrews, que interpretaren a Ryder i Sebastian o Diana Quick en el paper de Júlia Flyte, germana del jove Lord. Esperarem per jutjar el film.


Trailer de la pel·lícula

Brideshead Revisited (2008)
http://bridesheadrevisited-themovie.com/
http://www.thefilmfactory.co.uk/brideshead/index.html
http://www.imdb.com/title/tt0412536/



Primera part del documental


Brideshead Revisited (1981)
http://www.screenonline.org.uk/tv/id/536563/index.html
http://www.imdb.com/title/tt0083390/
A la wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Brideshead_Revisited
Documentary on the series Brideshead Revisited
http://www.youtube.com/watch?v=5NFmVfmqYv8 (1/5)
http://www.youtube.com/watch?v=pOI-Whq9dn8 (2/5)
http://www.youtube.com/watch?v=vO10CJPfF70 (3/5)
http://www.youtube.com/watch?v=pfC5XUJUkkA (4/5)
La cinquena part no està disponible.

divendres, 17 d’octubre de 2008

Un rei, i tres “Joans”.

Trobo a faltar a la ràdio nacional de Catalunya un estil de notícies com les que feia en Gaspar Hernández, qui ara es dedica a fer un programa al vespre que jo anomenaria “d’autoajuda”. Tot i així, en Joan Barril, amb el seu “Cafè de la República” fa un estil de magazine d’actualitat i notícies, diferent, tot i que per alguns és un programa lent i feixuc. Alguns el podrien considerar fins i tot, una mica elitista, però d’una qualitat inqüestionable. A diferència d’altres cadenes, quan s’informa, es fa això, informar, i es distingeix clarament de l’opinió. Sovint, les entrevistes personals que realitza ens descobreixen persones interessant, entranyables i sàvies.

Sense anar massa lluny, aquesta setmana hem pogut escoltar dos “Joans”, el president del parlament Joan Rigol o l’escriptor i crític literari Joan Triadú. Dues veus que malgrat puguem o no coincidir o no amb les seves opinions, representen dues generacions de catalans que han lluitat per aquest país i han viscut la seva transformació durant el segle XX. Escoltant aquestes veus podem aprendre de la seva experiència, la seva memòria, per entendre la realitat d’aquest país, ajudant-nos a reflexionar en una època, com és aquesta, d’incertesa política i de perplexitat popular. Sense la reflexió, un projecte clar i lideratge fort, continuarem amb aquesta percepció de decadència col·lectiva, no només política sinó també econòmica i social. Quant temps haurem d’esperar?

Entrevista a Joan Rigol (16/10/2008): http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=284232
Entrevista a Joan Triadú (14/10/2008):
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=283760

divendres, 26 de setembre de 2008

Shelter

Fa uns dies, casualment vaig descobrir una pel·lícula d'aquelles que no m'han deixat fred ans al contrari. Potser ha estat un conjunt de factors personals, un guió encertat, una bona realització, unes interpretacions gens forçades i una música que sap acompanyar tota la trama argumental. Shelter explica la història d'un xicot, Zach (Trevor Wright) dels suburbis de San Pedro de Califòrnia i el germà del seu millor amic, Shaun (Brad Rowe), que va ser un dels seus mentors en el surfeig. Zach porta anys de relació amb la que és la seva millor amiga, mentre conviu en el si d'una família desestructurada. Shaun retorna a San Pedro després de deixar córrer una relació i intenta tornar a trobar la inspiració de l'escriptor. Des del seu retrobament s'establirà novament un nexe d'amistat que els portarà a una nova situació.

Us puc confessar que ja me l'he baixada en versió original subtitulada en castellà, i quan la trobi en DVD de ben segur que no em resistiré a comprar-la. Ja em direu què us ha semblat.



dimecres, 24 de setembre de 2008

Nou curs de formació de voluntaris a la CGL

Durant el mes d’octubre d’enguany la Federació d’Associacions Coordinadora Gai-Lesbiana torna a iniciar els seus cursos de formació de voluntaris. Ara ja fa temps que no estic vinculat a la seva organització ni gestió, però com ja us he comentat en alguna altra ocasió és un bon lloc per aprendre, ajudar a altres persones, passar-ho bé i conèixer altres persones fora de l’ambient. Podeu trobar més informació clicant sobre la imatge de sota (s’engrandirà) o bé a la web de la Federació: www.cogailes.org Qui s’anima?


diumenge, 21 de setembre de 2008

Cap al Senat Federal

Dilluns passat, en el marc d’un sopar col•loqui “Cap al Senat Federal” organitzat per Ciutadans pel Canvi (CpC) vaig poder escoltar les opinions de dos catedràtics de dret constitucional. CpC és la formació filosocialista que va donar suport a la candidatura de l’aleshores candidat Pascual Maragall i que comparteix grup parlamentari amb el PSC al Parlament de Catalunya.

El sopar, fet a l’Hotel Espanya, al carrer St. Pau de Barcelona aplegà cap a 80 persones i fou presidit per la Carme Valls, presidenta de l’associació qui compartia taula amb els dos ponents, en Javier Pérez Royo, en Josep A. González Casanovas, la regidora de Ciutat Vella, Itziar González i el diputat Toni Comín.

Acompanyat per amics i família curiosament representàvem tot l’espectre del tripartit a la mateixa taula (PSC, CpC, ICV i ERC). La pluralitat de les opcions polítiques va fer més entretinguda la vetllada. Evidentment hi havia més gent, alguns membres de la junta de CpC i de la sectorial de salut que van acabar d’afegir color als comentaris entre plat i plat.

El col•loqui, tot i les notes autobiogràfiques dels ponents i la relació d’amistat entre ambdós, es va centrar en l’anàlisi històric des del segle XIX de les diferents i curtes experiències democràtiques de l’Estat Espanyol. Des de la Primera República fins a la constitució del 78. Tot i l’interès de les intervencions i una certa visió esbiaixada, el plat fort arribà amb les intervencions de les persones que allí s’hi aplegaven.

Estatut i Tribunal Constitucional

Segons els ponents, la resolució del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern i el PP sobre la convocatòria d’una consulta popular per part del govern basc, no es pot relacionar jurídicament amb el futur del recurs contra el text de l’Estatut. Tant és així que declarava el professor Pérez Royo, amb l’acord del professor González Casanova que el tribunal no havia d’haver admès a tràmit el text del recurs, ja que tant la Constitució com els Estatuts d’Autonomia són les úniques lleis que tenen un mecanisme específic de reforma, a diferència de la resta de lleis de l’ordenament jurídic espanyol i català.

El professor Pérez Royo afegia que no té massa sentit que una llei que ha estat debatuda al Parlament de Catalunya, negociada en comissió i aprovada per les Corts Generals i finalment sotmesa a un referèndum que la va recolzar, entri en bloc al Tribunal Constitucional. Tant la Constitució com l’Estatut són lleis “polítiques” i el Tribunal Constitucional, un òrgan jurídic, no hauria d’intervenir-hi en la seva valoració a excepció de conflicte puntual i específic a la interpretació de l’articulat entre Autonomia i Estat que caldrà aplicar la interpretació de la llei de major rang, en aquest cas la Constitució.

A una pregunta sobre què passarà si l’Estatut és tombat, és a dir, si el Tribunal Constitucional declara el cor de l’Estatut inconstitucional, un i altre pensaven que ens trobarem en una situació molt complicada, no aventurar-se a mesurar les conseqüències.

Altres temes es van tocar, també el finançament, però si voleu saber-ne més, caldrà que llegiu els articles que publiquen els conferenciants a diferents diaris. He localitzat un blog molt interessant on es recullen articles de diferents columnistes http://reggio.wordpress.com/ tot un descobriment si no tenim accés a una base de dades bibliogràfica.

Ciutadans pel Canvi va aprofitar la vetllada per llençar una proposta, una reforma constitucional que vertebri l’Estat Espanyol en una estructura federal amb una cambra alta, el Senat, amb seu a la ciutat de Barcelona. Una fórmula que vol ancorar Catalunya a l’Estat Espanyol.

Els ponents:
Josep A. González i Casanova. http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Antoni_Gonz%C3%A1lez_i_Casanova
Articles a WordPress.com: http://es.wordpress.com/tag/j-a-gonzalez-casanova/
Javier Pérez Royo.
Articles a WordPress.com: http://es.wordpress.com/tag/javier-perez-royo/
Iustel. Diario del Derecho. ¿POR QUÉ NO? de Javier Pérez Royo.
http://www.iustel.com/v2/diario_del_derecho/noticia.asp?ref_iustel=1013305


Articles mencionats durant el col·loqui:
El Mundo. El 'revolcón' a Ibarretxe del Constitucional derriba los pilares del Estatut, según el PP
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/09/15/espana/1221451215.html
Article d’opinió a El País d’en Josep Sureda. Cataluña tiene razones más fundadas.
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Cataluna/tiene/razones/fundadas/elpepuopi/20080915elpepiopi_13/Tes

dissabte, 13 de setembre de 2008

Què ha passat aquest 11 de setembre? (i II)

Com ja fa uns anys, des de que el President Maragall va instaurar el format, milers de persones ens aplegàvem al Parc de la Ciutadella, davant de la Cascada de Josep Fonserè per seguir l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya. Sota un sol abrasiu, govern, diputats, convidats i ciutadans aguantàvem estoicament els actes que van començar amb l’hissada de la senyera de Ripoll acompanyada la interpretació dels “Segadors” i que van ser conclosos amb el “Cant de la Senyera” i un pilar de quatre dels castellers de Sant Cugat.

Fora del recinte del parc, al llarg del Passeig de Lluís Companys, milers de persones s’aplegaven al voltant dels stands de la VII Mostra d’Entitats. Una gran estelada sota l’arc de triomf presidia l’espai. Òmnium Cultural, la Plataforma Pro-Seleccions, Justícia i Pau, Escola Valenciana, els Amics de l’Escola Bressola i moltes altres associacions es distribuïen al llarg del passeig amb diverses propostes. Des de xerrades, llibres i revistes, jocs per a la quitxalla a venda d’estelades, enganxines i altres objectes. Al cap d’avall del passeig, just davant de l’entrada del parc, un escenari va servir de punt de trobada final per la manifestació de la tarda i espai musical per concloure la jornada.

Però el dia començava d’una altra manera, govern, partits polítics i entitats d’arreu del Principat feien la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova a la cruïlla de la Ronda de Sant Pere amb el carrer d’Alí. Enguany hi hagut escridassades per tothom, uns més que altres, però tothom a rebut.

Si això succeïa a l’Eixample, al costat de l’església de la Mercè, al lloc on es trobava el seu antic cementiri, també s’oferien flors al monument i la flama que s’alça al Fossar de les Moreres. Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor, diu un poema de Frederic Soler, Pitarra i que pot llegir-s’hi a una placa de marbre al fons de la plaça.

A la tarda, cap a vint mil persones enfilaven des de la plaça Urquinaona una manifestació convocada per Sobirania i Progrés i altres entitats sota el lema “Som una nació, volem estat propi”. La manifestació prosseguí pel passeig de Sant Pere i baixà pel passeig de Lluís Companys fins al pati dels Til•lers. Menys multitudinària va ser la convocatòria d’ERC que també va discòrrer pel mateix camí fins al monument de Rafael Casanova. Maulets, Endavant, la Cajei i altres entitats finalitzaren la manifestació al Fossar de les Moreres.

Actes de l’Onze de Setembre: http://www.gencat.cat/catalunya/11setembre/2008/cat/index.htm
VII Mostra d’Entitats : http://www.gentdelaterra.org/index.php

Informació a la Premsa:

Vilaweb:
Milers de manifestants per la independència. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2993497
La Diada dels estels. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2992744
VilaWeb TV: Mercè Rodoreda centra l'acte institucional a la Ciutadella. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2993363
La mostra d'entitats repeteix l'èxit al passeig Lluís Companys. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2993447&p_edi=arenys
La Vanguardia:
Cerca de 15.000 personas asisten al acto central de la Diada en la Ciutadella. http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080911/53537572243.html
El País: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Clamor/unanime/Diada/mejor/financiacion/elpepuespcat/20080912elpcat_2/Tes

Què ha passat aquest 11 de setembre? (I)

Com cada any, els catalans commemorem la caiguda de Barcelona després del setge de les tropes franceses i castellanes durant la guerra de Successió, i recordem l’abolició de les institucions i llibertats civils de Catalunya. Gaire bé 300 anys després continuem havent d’esgarrapar allò que va ser arravatat al poble català i als territoris de la Corona d’Aragó per la força de les armes.

Aquest dia serà també recordat com el dia que el Tribunal Constitucional deslegitima i declara inconstitucional la pretensió del govern basc de convocar una consulta popular per preguntar al poble basc sobre el seu futur. Aplaudit pel PSOE i el PP, obra una nova etapa de debat que ens ha de fer reflexionar sobre la maduresa democràtica de l’Estat Espanyol. El govern basc ja ha avançat que té la intenció de portar a l’Estat Espanyol davant la justícia del tribunal dels drets humans d’Estrasburg i el govern central es prepara per a defendre les seves posicions.

Mentre uns celebren la sentència i s’emparen en l’actual carta magna, uns pocs creuen que cal modificar-la per que permeti una consulta que possibiliti preguntar a “una part del Poble Espanyol” si vol o no pertànyer a aquest estat. Haurem de veure quin és el termini que es marquen per assolir-ho. Vertaderament tinc molts dubtes que ho aconsegueixin a curt termini. Cap dels dos partits grans a l’estat voldran obrir aquesta porta.

Haurem de llegir la sentència del Tribunal per a poder opinar, no tant sobre la seva validesa jurídica que de ben segur està fora de dubte, però si que caldrà valorar com encaixa amb les estratègies i fulls de ruta que es puguin marcar en el futur per a que Catalunya pugui pronunciar-se sobre quin vol que sigui el seu vincle amb l’Estat Espanyol. No val a dir que cada 4 anys ens pronunciem en eleccions legislatives per què a cap de nosaltres ens han preguntat explícitament si volem pertànyer a l’Estat Espanyol, i ni tan sols, molts de nosaltres vàrem votar la Constitució de 1978.

Amb el finançament com a tema central dels darrers mesos, encara avui estem pendents d’una sentència del mateix tribunal sobre una llei orgànica que en el tràmit a les Corts Generals va ser retallada, portada a referèndum i que malgrat ser aprovada, també s’incompleix, l’Estatut d’Autonomia.

És aquest el meravellós marc polític en el qual ens trobem immersos i pel qual cal demanar als nostres polítics que s’oblidin dels tactismes amb rèdits a curt termini que no fan més que hipotecar i fer mal al país. Les frustracions les generen els nostres polítics, no l’Estat Espanyol, amb el qual ja sabem a què cal atenir-se.


Origens de la Diada Nacional de Catalunya:

La Diada Nacional: http://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_Nacional_de_Catalunya
La guerra de Successió: http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3
El setge de Barcelona: http://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Barcelona_(1713-1714)

La consulta popular a Euskadi:

Sentència del Tribunal Constitucional:
http://www.tribunalconstitucional.es/jurisprudencia/Stc2008/STC2008-05707.html
Gara. El TC prohíbe la consulta de Ibarretxe porque sólo el pueblo español tiene derecho a decidir:
http://www.gara.net/azkenak/09/96131/es/El-TC-prohibe-consulta-Ibarretxe-porque-solo-pueblo-espanol-tiene-derecho-decidir
Diario de Navarra. El Tribunal Constitucional prohíbe la consulta promovida por Ibarretxe:
http://www.diariodenavarra.es/20080912/nacional/el-tc-prohibe-consulta-promovida-ibarretxe.html?not=2008091200435999&idnot=2008091200435999&dia=20080912&seccion=nacional&seccion2=tribunales&chnl=30
ABC.
El Tribunal Constitucional tumba por unanimidad la consulta de Ibarretxe:
http://www.abc.es/20080912/nacional-terrorismo/tribunal-constitucional-tumba-unanimidad-20080912.html
De la Vega convencida de que en la UE nadie «aceptará un desafío contra la ley»:
http://www.abc.es/20080912/nacional-politica/vega-convencida-nadie-aceptara-200809121515.html
El País. Ibarretxe pide una movilización contra el varapalo del Constitucional:
http://www.elpais.com/articulo/espana/Ibarretxe/pide/movilizacion/varapalo/Constitucional/elpepunac/20080913elpepinac_11/Tes
El Periódico de Catalunya. Ibarretxe acudirà a la justícia europea en defensa de la consulta vetada pel Constitucional:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=543114&idseccio_PK=1008
La Vanguardia. Ibarretxe recurrirá a instancias europeas la prohibición de su consulta por el Constitucional:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080911/53537901493.html
Diari Avui. ERC, CiU i ICV critiquen la sentència del Constitucional contra la consulta d'Ibarretxe:
http://www.avui.cat/article/mon_politica/40684/erc/ciu/icv/critiquen/la/sentencia/constitucional/contra/la/consulta/dibarretxe.html

dissabte, 6 de setembre de 2008

El sud de Gran Canaria.

Resumiré: sol, ventet, piscina, platja i alguna escapada de nit. Dit d’una altra manera: descansar, descansar i descansar...

Si voleu descansar, la illa de Gran Canaria té alguns espais interessants per a gaudir d’uns dies de “relax”. Al sud de la illa hi ha el terme municipal de San Bartolomé de Tirajana amb dues zones d’especial interès: Playa del Inglés i Maspalomas. No cal que us expliqui moltes coses, alguns de vosaltres ja hi haureu estat. És un dels destins turístics gais més importants de la Unió Europea. Amb temperatures moderades durant tot l’any, és un destí molt agradable per descansar. Els voltant de l’Avenida de Tirajana a Playa del Inglés és una zona semblant a Calella de la Costa però sense desgraciades imatges de “guiris” borratxos pel carrer. És una destinació força familiar.

A mitja avinguda, baixant a mà esquerra hi ha el complex Yumbo, un centre comercial de 4 plantes amb desenes de botigues, bars musicals, restaurants i espectacles. Durant el dia, les 2 plantes centrals són les que tenen major activitat comercial. A la nit, el protagonisme és rellevat a primera hora per la planta inferior amb espectacles amb drag queens, cantants i ballarins, nois amb tanga o pantalonet curt servint copes... Més entrada la nit, la festa es desplaça a la planta superior amb els bars musicals i les discoteques.

Al final de l’avinguda s’alça un dels hotels de luxe la cadena Riu, just a l’entrada de la zona protegida de “Las Dunas”. Des d’aquest punt podem encetar per diferents camins senyalitzats el nostre viatge cap a la platja. Un quart d’hora, més o menys, i si no ens perdem pel camí, tardarem a arribar fins el “chiringuito 7” on una colla de tumbones i un xiringuito amb una bandera gai ens senyalitzen la zona on desenes de persones prenen el sol totalment nues o amb banyador. Altres juguen a padel o es banyen a les aigües de l’Atlàntic.

Cap a ponent, per sota de la meseta sobre la que es troba l’avinguda de Tirajana, es troba la zona del golf de Maspalomas. Allí, les construccions es troben en recintes tancats, zones amb piscina i bungalogs als seu voltant. Prop de la costa, al final de l’Avenida de Oceanía s’estén la zona protegida de “la charca”, una zona humida d’aigua dolça just a la vora del mar amb una flora i faura rica, a l’oest de les dunes. També des d’allí i reseguint la platja cap a llevant, s’arriba a la zona nudista i el xiringuito 7.

La illa té altres espais interessants, però la conec poc, a excepció de la seva capital, Las Palmas al nord de la illa. Ho deixarem per un altre any.

Links:

http://www.gaybarcelona.net/viajar/maspalomas/
http://www.gaycitymap.com/gaygrancanaria.php?lan=es
http://www.cc-yumbo.com/ccyumbo/es/?gaycenter

divendres, 5 de setembre de 2008

Postals des d’Itàlia (i V)

Per concloure aquesta sèrie podríem parlar un moment del camp de la Toscana. Ja hem comentat en un post anterior els paisatges de la zona on es cultiven els raïms que produeixen el Chianti. Hi ha molt més. Ens podem perdre per qualsevol carretera per trobar pobles mediavals ben conservats, masos d’estructures quadrades, conjunts rurals renaixentistes i aturar-nos a dinar en un petit restaurant a les afores d’un poblet on sense maça esforç trobarem una bona carta a preus més que raonables.

Podria continuar parlant de Lucca o Pisa, de pobles com Greve o San Giminiano però no acabaríem mai. No puc acabar sense parlar d’un lloc de descans vora la mar, Viareggio. Viareggio és el “Sitges” de la costa nord d’Itàlia. Les platges gais no es troben al mig del poble, sinó que és més semblant a la platja de Castelldefels, amb una mena de passeig marítim amb bars i just darrera un conjunt de carrers amb cases i càmpings. Ho havia sentit fa uns anys, però no ho recordava. La majoria de patges a Itàlia són privades i cal pagar per fer-ne ús. T’ofereixen un conjunt de serveis que volen justificar el preu que pagues, però no són barates. I si vas en cotxe, zona blava, així que tornem a pagar. No us espanteu. No cal ser ric per anar a la platja. Tot i que la zona més “xic” era la zona de pagament, també hi ha espais on la platja és gratuïta. Cal caminar una estona o fer una estona de bicicleta per arribar-nos-hi, però està prou bé. Escolliu. I això és tot. Us hi haureu d’apropar per descobrir-ne el seu encant.

Links:

http://www.gaybarcelona.net/viajar/viareggio/index.htm
http://www.planetout.com/travel/article.html?sernum=7686

dilluns, 1 de setembre de 2008

Postals des d’Itàlia (IV)

Tornada a l'Umbria, viatgem cap al sud i arribem a la seva capital. Perugia és una ciutat universitària de 163.000 habitants (dades del 2007, una mica més petita que Sabadell o Terrassa i més gran que Tarragona). Va estar sota domini papal intermitentment fins poc després de les guerres napoleòniques.

Ascendint cap al centre de la ciutat, sobre un cim, entrem a les antigues vies subterrànies de la ciutadella, la Rocca Paolina, que feu construir el papa Pau III. A través de les escales mecàniques penetrem pels corredors que ens pugen fins a la plaça Itàlia on es troba el Palau de Govern i des de la que es té una vista panoràmica de bona part de la ciutat. Al llarg del Corso Vannucci ens apropem a la plaça IV de Novembre on s’alça la catedral de St. Llorenç i el Palazzo dei Priori, seu del govern comunal i que guarda la pinacoteca de la Umbria. Una alta escalinata descendeix del palau fins a la Fontana Maggiore que hi ha davant de l’entrada lateral de la catedral, guardada per una escultura de bronze del papa Juli III. Vorejant la catedral arribem a la façana del braç més llarg del creuer. Nua, sense escultures ni marbres que l’arrebossi. La ciutat fou també un important enclavament etrusc fins a la dominació romana. Se’n conserven encara alguns vestigis que poden ser apreciats en una passejada per la ciutat.

Sortim de la ciutat i ens dirigim a Asís. No és la primera vegada que la visitem. Enfilem una de les escales que pugen fins al recinte emmurallat i entrem a prop de l’església de Santa Clara. Una monja clarissa vigila darrera d’un mostrador. El peregrins baixen per una petita escala cap a la cripta on una cua avança poc a poc cap a la tomba de la santa. Les parets estan recobertes de reproduccions dels frescos que expliquen la vida d’aquesta noble que va renunciar a la seva còmoda vida per dedicar-se a la vida espiritual, seguint les passes de St. Francesc.

Sortim de l’església i enfilem pel carrer de la dreta. Ens va enfilant fins a l’antic temple de Minerva. Només se’n conserva la façana. Dins una església catòlica omple l’espai que en altre època estava dedicada a una divinitat romana.

Baixant pel carrer enfilem cap a les basíliques. A sobre la basílica gòtica, que patí importants desperfectes durant un terratrèmol de la dècada passada. Les parets recobertes de representacions de la vida de Sant Francesc són observades per les desenes de turistes que ens hi trobem. “No foto, no video”, crida un vigilant de seguretat, perseguint a qualsevol que desembeini la seva càmera per un sol moment. Sortim i baixen per les escales. Just a sota de la basílica gòtica trobem la basílica romànica. Més fosca, i tímidament decorada, conserva a la seva cripta les restes del sant. Dones i homes agenollats resen al sant, altres descansen asseguts mentre treuen fotos de l’espai. Sortim per la porta de la basílica inferior i encetem la baixada de l’esplanada per emprendre el nostre camí de tornada.

vista panoràmica d'Asís

Links:

diumenge, 31 d’agost de 2008

Post jocs Olímpics de Beijing

Fa una setmana que han acabat els Jocs Olímpics de Beijing 2008. Durant tres setmanes hem pogut gaudir d’hores i hores d’imatges d’esports a través dels canals de televisió. La riquesa i varietat de l’oferta ha fet que en una hora o una altra, tothom hagi estat temptat a seguir alguna de les diferents disciplines i proves, executades pels millors esportistes del món.

Si els jocs han estat un èxit publicitari pel govern xinès, val a dir que no ha estat una assignatura senzilla fer-nos oblidar la violació dels drets humans que pateixen el gruix de la població xinesa i en especial d’aquells pobles que han estat envaits i sotmesos per la Xina. Fa uns mesos els mitjans de comunicació es feien resó de les protestes dels tibetans, malmetent la imatge que la Xina volia projectar com a país capdavanter. Malgrat les pressions i les denúncies internacionals, la repressió fou implacable.

Què en va quedar de tot això? Algunes amenaces, evidentment després no acomplides i una campanya d’Amnistia Internacional “Saps a què es juga a la Xina?”. Però val a dir que l’objectiu xinès s’ha assolit. La percepció que s’ha aconseguit ha estat la projecció de la Xina al món com un estat modern i amb un gran futur. Però a quin cost?

I ara Rússia

Russia intenta recuperar la seva influència en els pobles que havien conformat l’antic bloc soviètic, intervenint en conflictes regionals com han estat recentment Kosovo o Georgia. Per antigues aliances, situació geoestratègica o com a antics territoris de la república, aquests territoris han estat i són font de conflicte obert principalment amb els EEUU i col•lateralment amb els membres de la UE que discrepen en les seves posicions i reaccions que tenen importants interessos econòmics i estratègics. Rússia és avui un important proveïdor d’hidrocarburs d’alguns dels membres de la Unió i en depenen en bona part durant l’hivern per escalfar moltes llars.

Comparem situacions

A diferència de Russia, el procès d’adaptació xinès els darrers vint anys ha estat molt diferent del que va viure la disolta Unió Soviètica. La desaparició durant l’època bolxevic de les classes camperoles, la col•lectivització de les terres, la desaparició de la petita classe mitjana, el soterrament de la religió i antigues tradicions, van deixar la seva petjada en el poble rus i de les seves antigues repúbliques. Paradògicament, tot i la aparent democràcia que gaudeixen, el procés de tranformació de la “dictadura del proletariat” a l’economia de mercat ha estat probablement molt precipitat. Durant el procés, ha creat un conjunt d’oligarquies dels antics funcionaris i militars de l’estat que continuen mantenint les seves quotes de poder econòmic i polític en detriment de la població que continua vivint amb forces mancances. Només els més espavilats o corruptes han aconseguit obrir-se pas. Assassinats, extorsions i corrupció han estat l’ordre del dia les darreres dècades. Aquells que han gosat denunciar-ho en molts casos han estat depurats, assassinats. En cent anys Rússia passat d’un sistema monàrquic totalitari a una dictadura del poble, passant per la tirania, per acabar tornant-hi avui en dia. Qui mana més actualment, el president de la república o el primer ministre?

La Xina no ha seguit el mateix model. L’estat no s’ha democratitzat, sinó que el partit comunista s’ha adaptat als temps i les necessitats del món que l’envolta per anar transformat la societat xinesa cap a una economia de mercat, amb grans diferències entre el camp i les ciutats, però sense perdre el seu ferri poder. Continua restringint les llibertats dels seus ciutadans i oprimint a altres pobles, als quals espolia els seus recursos naturals i intenta assimilar.

Ha esdevingut una potència econòmica egemònica a la regió, fent ombra al Japó i Corea del Sud i alguns experts insinuen que desbanquin en un futur proper als EEUU com a primera potència mundial. Competeix amb els EEUU i Europa pels recusos en diferents regions del món, per a poder poder garantir-se el subministrament de matèries primeres per la seva emergent industria. Si EEUU ha buscat els seus recursos energètics a l’Orient Mitjà, la Xina els està buscant a l’Àfrica.

El joc continua obert, sempre ho ha estat.

Links:

Amnistia Internacional. Xina: http://www.es.amnesty.org/paises/china/ i http://www.amnesty.org/es/region/china
Amnistia Internacional. Campanya "Saps a què es juga a la Xina?": http://web.es.amnesty.org/china/
Amnistia Internacional. Russia: http://www.amnesty.org/es/region/rusia
CSIS. Estudis per Euràssia i Russia: http://www.csis.org/ruseura/
CSIS. Estudis per la Xina: http://www.csis.org/china/
Strategic Studies Institute for the U.S. Army War Collage per Europa i Russia: http://www.strategicstudiesinstitute.army.mil/europe-russia/
Strategic Studies Institute for the U.S. Army War Collage per la Xina:
http://www.strategicstudiesinstitute.army.mil/asia-pacific/
Real Instituto Elcano: http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal

Postals des d’Itàlia (III)

Recòrrer els pobles de la Toscana i l’Umbria recorda els paisatges d’algunes de les nostres comarques interiors. Fileres de xipresos s’arrangleren al llarg dels camins que condueixen als masos i dels cementiris, antic senyals de benvinguda des de temps immemorials i font de plàcides ombres que refresquen els tòrrids estius italians. Extensions d’oliveres i vinyes. Camps groguencs de blat i ordi segat, travessats per rengleres de bales cilíndriques de palla premsada.

La zona de Cianti dona nom a la denominació d’origen d’un conjunt de vins de la Toscana. Només un reduit número de cellers poden posar el segell del gall negre del Chianti Classico que els diferencia de la resta de vins de la zona. Els vins de Chianti es produeixen a partir de raims de la varietat sangiovese (en una proporció del 75 al 100%), tot i que pot contenir fins a un 10% de varietats afruitades com el Cabernet Sauvignon, Merlot o Syrah.

Desenes d’enoteques i botigues ofereixen per tota la regió ampolles d’aquests vins on poden ser catats, però com a casa nostra, també els grans supermercats disposen d’àrees on es poden torbar ampolles dels seus bons vins a preus més raonables.

divendres, 29 d’agost de 2008

Postals des d’Itàlia (II)

Arribem uns dies abans, però els preparatius ja estan llestos. Estendards i fanals de colors desmontables engalanen els barris, contrade, de la ciutat de Siena. Es respira ambient de festa. Desenes de joves i grans munten taules al carrer, altres preparen el menjar que compartiran durant aquesta jornada. Llegeixo a la guia que m’acompanya en aquest viatge, que la tradició obliga als sienesos ser batejats a l’esglèsia de la seva “contrade”, allí confirmen els sacraments i es casen amb un membre del seu barri. Endinsant-nos pels carrers, els crits i les riuades de gent ens apropen a la Piazza del Campo. Falten dos dies per que es torni a fer la cursa de cavalls, el Palio delle contrade. Només es corre dos dies a l’any. El primer durant el mes de juliol (palio di luglio), i el segon el 16 d’agost (palio dell'Assunta). Entrem a la plaça a través de les obertures sota les grades de fusta que en semicercle s’arramben als vells edificis. A l’altre banda, la catedral i el Palazzo Pubblico. Una font presideix la plaça, tot i que avui, milers de persones l’omplen i trepitgen la sorra sobre la que correran els cavalls i els seus genets.

Grups de joves s’apleguen i es saluden aferrats a cerveses. Alguns entonen cançons mentre surten dels bars o al voltant de les barres al carrer. Sortim del recinte i comencem a enfilar un carrer. Darrera, seguint-nos descobrim un nou grup de jovent. S’apropen cantant. Al davant un caball. Envoltant-lo i escortant-lo estandarts d’un color, el genet just darrera. El muntarà en la cursa sense sella ni brides. Fotos al seu pas. I s’allunyen mostrant l’animal pels carrers de la ciutat. Llàstima, no tornarem per la cursa, però esperem veure als diaris el guanyador.

dijous, 28 d’agost de 2008

El muchacho persa

Aquest llibre de Mary Renault, i que en la seva versió catalana es titula “El noi persa” ha estat tot un descobriment. La novela relata en primera persona i en forma retrospectiva la relació personal entre ell, Bagoas, i Alexandre el Gran. Bagoas, un jove eunuc persa, fill d’un noble de baix rang que és assessinat durant la seva infantesa, entra al servei de Darius III de Pèrsia anys després d’haver ser venut com esclau a un comerciant de Susa. Després de la desfeta persa davant els macedonis, Bagoas serà ofert al Gran Rei com a servent lliure. No passarà molt temps fins que s’iniciarà una relació afectiva entre ambós personatges que durarà tota la seva vida. Al llarg de tot el relat s’intenten transmetre sentiments i valors.

Com en totes les noveles històriques cal que ens preguntem: quins fets són reals i quins són ficció?. Això ho descobrireu en un annex que l’autora afegeix al final de llibre i en el que justifica alguns dels fets que marquen la història. Com en la meva lectura anterior, tot i les seves poc més de quatrecentes pàgines, és una novela que he devorat i que caldrà complementar amb una petita recerca documental posterior. Probablement farà que en un futur proper enceti la lectura de la trilogia Alexandros. El temps ho dirà.

campanyes d'Alexandre el Gran

Postals des d’Itàlia (I)

Sortint del túnels que travessen els Alps marítims al nord del país, ens apropem a la Toscana. Des de la llunyania es veuen reseguint la costa uns cims retallats, de color blanquinós. Podria tractar-se de neu, però de prop, les seves formes anguloses ens descubreixen les antigues pedreres de Carrara. Enormes blocs de marbre s’extenen al llarg de magatzems als costats de l’autopista, blocs que segles enrera van servir com a matèria primera pels centenars d’escultures que omplen els espais públics i privats de la geografia italiana.

Itàlia s’omple durant el mes d’agost de viatgers i turistes que trepitgen els carrers de les seves ciutats: Florència, Pisa, Perugia o Bolonya. Guia en mà, càmara fotogràfica digital penjada al coll, ulleres de sol, gorra al cap, polos i camisetes sense tirants, pantalons curts i peus descalços o coberts per xancles o bambes conformen l’uniforme bàsic del turista.

Escollim com a domicili temporal la ciutat de Florència. Travessada pel riu Arno, el casc antic està envoltat per una alta muralla i resguardada pel fortí de Belvedere darrera del palau Pitti, residència de la família Medicis, i la fortalesa de Basso a l’altra banda del riu. Plena de palaus i edificis renaixentistes, s’enganxen els uns als altres al llarg dels seus estrets carrers.

Una escultura de bronze s’aixeca davant del Palau Fizzi. Sobre un pilar de marbre, un’home nu alça una piràmide grabada amb inscripcions, tant alta com ell mateix. Unes decenes de metres més enllà el pont Vecchio, entre joieries i botigues de records, travessa el riu que divideix la ciutat. Mirant cap a la seva capcelera a la dreta, sobre un petit turó una torre al peu del parc que puja fins a la plaça de Michelangelo. A l’esquerra una galeria sobre una porticada condueix fins a la Galleria degli Uffizi, una de les pinacoteques més importants del món. Al final del carrer que envolta la galeria, una còpia del David de Miquel Àngel guarda l’entrada del palau Vecchio, seu del govern municipal. El seu original, a cobert, és preservat a la galeria de l’Acadèmia.

No lluny d’allí, un enorme edifici d’arrebossat marbre blanc, rosat i verd és envoltat per botigues de souvenirs i restaurants. A Barcelona o la Florència, els autòctons reconeixen els viatgers per convidar-los a entrar als seus comerços i oferir-nos els seus productes. Cues, cues i més cues per entrar a museus i a la catedral sota un sol abrasador.

Les dones amb peces més curtes – tirants i pantalonets – són convidades a cobrir-se amb llençols de paper o mocadors per no ofendre al creador en els llocs sagrats. La gent recorre les capelles, admiren els retables i contemplen la magnificència de les columnes que aguanten els arcs de la catedral. A fora, decenes de càmares apunten a la façana de Brunelleschi i el campanari de Giotto, descobrint-ne tots els seus racons. Altres es giren disparant contra una de les joies de la ciutat, la porta est del seu baptisteri, tallada per Ghiberti representant escenas de l’antic i nou testament i recoberta posteriorment per pa d’or.

Així són els dies en ple mes d’agost en qualsevol de les turístiques ciutats italianes.

dissabte, 9 d’agost de 2008

“Tras los pasos de Adán”

Anava encara a l’escola quan la Lita em va deixar caure a les meves mans un d’aquells llibres que ajuden a replantejar-te les ensenyances de l’escola. El seu títol era “Ra”, la meva primera experiència amb les expedicions del noruec Thor Heyerdahl.

Geògraf i zoòleg de formació va esdevenir un reconegut etnòlec i aventurer. Heyerdahl va teoritzar sobre les migracions precolombines des de les costes de la Columbia Britànica i Perú cap a la Polinèsia. El 1947 iniciava una travessia des del port de Callao a Perú amb una canoa de joncs, la Kon-Tiki, que amb l’ajuda dels corrents oceànics el va portar fins als esculls de Raroia a la Polinèssia Francesa. Vint-i-tres anys més tard, després d’un primer fracàs amb la nau “Ra”, demostrava que era possible creuar l’Atlàntic des de l’Àfrica a Amèrica amb un vaixell de papir de disseny de dos mil·lennis enrere. Aquesta experiència obria la porta a possibles contactes entre navegants africans i els pobles americans, molt abans que Cristòfol Colom viatgés des de la Península Ibèrica fins al golf de Mèxic o que els vikings viatgessin des de Groenlàndia a les costes nord americanes.

Ara deu fer un any, remenant llibres a la botiga d’ocasions de la llibreria Robafaves, vaig trobar un llibre per 3€ que em va cridar molt l’atenció i que vaig comprar immediatament: “Tras los pasos de Adán”. El llibre recull en aproximadament tres-centes cinquanta pàgines, les memòries d’aquest científic. De lectura amena, resumeix les seves vivències i teories científiques al llarg dels seus 82 anys de vida.

Si us cau aquest o qualsevol dels seus llibres, llegiu-lo. És una bona i entretinguda lectura per aquestes dates. Una assignatura pendent, a veure si enguany aconsegueixo llegir-lo: "Dioses, tumbas y sabios" de C.W. Ceram. No us enganyo si us dic que fa vint anys que el tinc a la biblioteca. Ja us diré què m'ha semblat.



imatges de l'expedició Kon-Tiki de Thor Heyerdahl (1947)

Alguns links:
Museu Kon-Tiki d'Oslo: http://www.kon-tiki.no/Ny/Dok_eng/e_start.html
Biografia de Thor Heyerdahl: http://en.wikipedia.org/wiki/Thor_Heyerdahl

dimecres, 23 de juliol de 2008

El famós “manifiesto por una lengua común”


Tornem als vells temes. Passades les eleccions a les corts espanyoles amb la revalidació de J.L. Rodríguez Zapatero com a cap de l’executiu espanyol, els estires i arronsa dels dirigents del PP per destronar a Mariano Rajoy amb la bel·ligerant col·laboració de la cadena de ràdio dels bisbes espanyols, els vagues intents de moderació del discurs del PP en formes, però no de fons, l’espera de la sentència del Constitucional pel recurs interposat novament contra l’Estatut, el tancament del cas de l’atemptat del 11M a Madrid, ... en mig de tot això, congressos dels partits catalans, i el tema realment important pel nostre futur més immediat, el finançament. Aquest serà l’autèntic cavall de batalla després de que s’hagin fet públiques les balances fiscals. Ja tindrem temps de parlar-ne, però caldrà veure com els nostres polítics demostren la defensa de les necessitats del país.

Però ens falta un element important, la llengua, l’estat amenaçat de la llengua castellana al nostre país, a Catalunya... i el greu estat de retrocés en altres llocs com les Illes, el País Valencià, Euskadi, Navarra o Galícia. Vertaderament la salut del castellà és molt preocupant. Deixem-nos doncs de sarcasmes. Això és el que pensen algunes ments messetàries o de l’altra banda de l’Atlàntic i els hereus del lerrouxisme.

La campanya

El diari El Mundo ha donat suport i publicitat aquesta iniciativa “popular”, secundada posteriorment per Tele5 i recolzada tant pel PP com per el partit de Rosa Díez. Milers d’espanyols que comparteixen el pensament d’aquestes persones han secundat el manifest com era d'esperar.

Els cinc punts del manifest només expressen la necessitat d’imposar el castellà a tots els ciutadans de l’estat sota una suposada defensa dels drets individuals en favor de la llengua comuna de tots els espanyols. Alguns dels signants són bilingües, trilingües, i de ben segur algun d’ell parla un número major de llengües. Però no oblidem, i com diu el propi manifest que intenten “defensar” els drets d’aquelles persones que són monolingües castellanes, és clar. Penseu que els bilingües tenim algun problema? A nosaltres ens eduquen en dues o més llengües i patim una immersió social en castellà. La immersió en català malauradament es fa bàsicament a l’escola, a casa i amb més dificultats a la resta dels espais socials.

Han oblidant que el castellà és la llengua pròpia d’una part de l’estat? Hem de tornar a explicar que el castellà tot i ser la llengua primera de molts catalans, no deixa de ser una llengua imposada per llei des de com a mínim el segle XVIII i que continua imposant-se en la legislació vigent? La llengua catalana ha patit en els darrers segles una situació anòmala si la comparem amb les llengües que han tingut darrera el suport d’un estat, i els fluxos migratoris, que han ajudat a enriquir el nostre país, no han fet més que accentuar aquesta anomalia.

Bé, què li haurem de dir a uns pares magrebins que volen expressar el seu dret a que el seu fill aprengui en la llengua dels seus pares a l’escola? Els drets segons els signants són individuals i la població magrebina a casa nostra és molt important. Quina diferència hi ha entre els nouvinguts del segle XXI i els nostres pares i avis que van immigrar d’arreu de l’estat durant els anys vint i seixanta? Van exigir els nostres familiars quan emigraven als diferents estats europeus una educació pels seus fills en la seva llengua pròpia, tot i establir comunitats importants a aquests països? Què fa que no s’entengui que resulta igual d’absurd aquest argument a casa nostra? És doncs el català una llengua aliena en el seu propi espai cultural?

Com sempre estem donant voltes a temes que haurien d’estar assumits per tothom. Deixem-nos de fer més pedagogia a la resta de l’estat. Oblidem-nos-en. Sabem que no ens en sortirem. Per què intentar convèncer a qui no t’escolta ni et vol escoltar? Fem polítiques actives a casa nostra per explicar als immigrans la nostra realitat nacional. Acostant-nos-hi, ajudem-los i escoltem-los per a construir la Catalunya del nou segle.

Reaccions

Hem d’agrair el manifest que han fet un conjunt d’associacions de nouvinguts per recolzar les polítiques que es fan a favor de recuperar la nostra llengua i realment estigui totalment normalitzada socialment, en els mitjans audiovisuals, el lleure, l’empresa, la justícia, ... en resum, en tots els àmbits que ens permeti viure en català durant les 24 hores del dia.

Novetats legilatives a l'Estat Francès.

Dilluns passat, la República Francesa, en reunió conjunta del parlament i senat a Versalles, va aprovar per un vot de diferència sobre una majoria de 3/5 parts, la introducció a l’articulat de la constitució, un paràgraf on es refereix a les llengües regionals com a patrimoni de la república. En un estat com el francès es tracta d’un avenç tot i que caldrà veure com realment això es reflecteix, després que caigués del primer article de la constitució a una breu cita en un dels quarantens articles, havent patit les pressions de l’Acadèmia de la Llengua Francesa i dels propis senadors francesos. El temps ens dirà.





Manifiesto por una lengua común
http://www.elpais.com/articulo/espana/Manifiesto/lengua/comun/elpepuesp/20080623elpepunac_29/Tes
El manifest de la Plataforma per la Llengua aposta pel català com a eina de cohesió
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2936381
12 juin 2008: déclaration de l’Académie française
http://www.academie-francaise.fr/actualites/index.html
L’IEC denuncia la càrrega de l’Académie Française contra la llengua catalana
http://www2.iec.cat/comunicacio/AcadFrancesa.htm

diumenge, 20 de juliol de 2008

Comencen els Eurogames a Barcelona

Sembla que fa uns mesos que va començar aquest projecte, quan un grup de gent de les Panteres Grogues van fer una aposta per aconseguir la nominació de Barcelona per portar els Eurogames 2008 a la capital catalana. Després del projecte, la candidatura, promocions, cerca de finançament, voluntaris, etc. la prova de foc arriba aquesta setmana amb la inauguració el proper dijous 24 de juliol en l’escenari olímpic més impressionant de la seva època, el Palau Sant Jordi. Durant 4 dies, esportistes d’arreu d’Europa competiran en aquesta festa de l’esport amateur en qualsevol de les 28 disciplines disponibles. Obert a tothom que hi vulgui participar, vol ajudar a trencar tòpics i barreres sobre l’esport i els homosexuals. Un espai, fonamentalment en l’esport professional, on algunes de les seves figures continuen tancades a l’armari.

Les tradicionals cerimònies i les competicions esportives es veuran complementades amb activitats culturals i de lleure. La Conferència Internacional sobre els Drets Humans i Homofòbia a l’INEFC, les activitats del Village a l’Avinguda Maria Cristina, i un ampli conjunt d’activitats culturals donaran un atractiu especial a la nostra ciutat en aquest equador d’aquest estiu.



Més informació: http://www.eurogames.info/2008/

diumenge, 13 de juliol de 2008

Orgull gai... i empresarial

Intentaré escriure més tard sobre altres temes. Fa dies que tinc pendents un parell de blogs sobre "El manifiesto" a favor del castellà i els recents congressos dels partits polítics. Aquesta setmana, i si no vaig errat, he llegit un parell d'articles sobre el col·lectiu LGBT o al voltant d'ell. De moment us "obsequio" amb un escrit que he trobat a la premsa econòmica sobre la capacitat de compra de les lesbianes i gais. Soc molt crític en aquest aspecte, i de ben segur, amb els anys ho seré més. Els gais i les lesbianes, no són diferents a la resta de la societat, poden tenir més o menys preparació que un heterosexual, feines més bones o més dolentes, guanyen més diners o menys, tenen fills o no en tenen, i poden gastar, invertir o estalviar en funció dels ingressos, el temps disponible d'oci i els compromisos que com qualsevol persona hagi adquirit. Així que... jutgeu vosaltres mateixos:

Orgull gai... i empresarial

Almenys tres milions d’espanyols són homosexuals, segons diferents estudis. L’avanç legislatiu i la progressiva obertura de la societat cap al col·lectiu de gais i lesbianes han possibilitat una gran proliferació d’una nova gamma d’ofertes i productes relacionats principalment amb l’oci i destinats especialment a aquest públic, que té una capacitat de compra de 60.000 milions d’euros segons diversos estudis de mercat.
Les grans multinacionals són conscients des de fa ja diversos anys del gran potencial d’aquest mercat. Absolut Vodka va ser potser pionera en aquest sentit i des de la dècada dels anys noranta va apostar per campanyes publicitàries destinades a aquest nombrós col·lectiu. Ara, petites i grans empreses disposen d’estratègies actives encaminades a seduir aquesta part de la població, que en l’actualitat mou, solament en els països occidentals, 45 milions de persones amb una capacitat de compra que supera amb escreix la dels heterosexuals.
Dins de les nostres fronteres, moltes companyies nacionals han reaccionat a la crida d’aquest mercat. Els petits emprenedors més àvids s’han llançat a la conquesta d’aquests consumidors, sobretot a Barcelona i Madrid. Actualment, aquestes dues grans ciutats acullen centenars d’establiments dedicats al públic homosexual: discoteques, gimnasos, perruqueries, botigues de moda i fins i tot hotels. Només cal fer una ullada a l’Eixample barceloní o al madrileny barri de Chueca per adonar-se de la proliferació d’aquest tipus de comerços.

Una altra de les branques en què més es nota l’auge del «gai» és la publicitat. Segons diversos estudis, els anuncis cap aquest col·lectiu augmenten cada any un 20%. En això té a veure, segons les enquestes, el fet que els gais gasten gairebé el 50% dels seus ingressos en oci i roba. Així mateix, un 90% d’ells reconeix viatjar entre quinze i vint vegades l’any. És tal el potencial del segment que fins i tot agències de prestigi i recorregut com Halcón Viajes tenen ja una divisió exclusiva per al públic gai i lèsbic.
El sector de l’oci i el temps lliure és un dels més puixants en aquest segment de la població. Però la demanda dels homosexuals va molt més allà dels típics locals de copes, presents en l’escena madrilenya des de fa dècades. Ara, l’oferta inclou també llibreries (Berkana, A Different Life), diaris i revistes (Zero, Shangay), restaurants (El Armario), agències de viatges o hotels.
Els empresaris semblen estar disposats a proporcionar totes les necessitats del públic gai i a fer realitat tots els somnis, «sobretot si fan caixa amb aquesta obstinació», tal com comenta una persona de l’organització de la Festa de l’Orgull Gai 2008, celebrada a la capital espanyola la setmana passada.
Aquesta festa és, precisament, un bon termòmetre per observar fins on arriba el poder de l’«arc de Sant Martí». Entitats que organitzen festes com FSM Group, col·lectius d’empresaris que s’agrupen per obtenir millor rendiment, bars que es promocionen més que mai... i, es clar, més visitants de fora d’Espanya que en qualsevol altre cap de setmana de l’any.

Espanya té un enorme potencial quant a turisme pel que fa al segment gai. Al voltant de set milions d’homosexuals, entre nacionals i estrangers, gaudeixen del turisme en el nostre país anualment. Espanya és una de les destinacions favorites d’aquest col·lectiu per passar les seves vacances, igual que Anglaterra, Alemanya, els EUA i França. Les zones predilectes són Sitges, Barcelona (segona destinació gai d’Europa), Madrid, Sevilla, Eivissa, Torremolinos, Tenerife i Gran Canària.

Mónica Alonso i J. L. B. Benayas
Publicat a Dossier Econòmic
http://www.dossiereconomic.com/leernoticia.asp?id=1808

diumenge, 6 de juliol de 2008

Al voltant del 28 de juny

Enguany han coincidit en pocs dies força activitats LGBT al nostre país. Començàvem amb la commemoració del 28 de juny amb la tradicional manifestació pels carrers del centre de Barcelona i un conjunt d’actes a la platja de la Mar Bella i el parc de la Ciutadella. Continuàvem amb la constitució de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes, ACEGAL, una associació d’empresaris que donen serveis per la població LGBT. Aquí no s’ha acabat, al saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha lliurat a la periodista Mercè Conesa, en la seva primera edició, el premi 1978 creat amb motiu del trentè aniversari de la reforma de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social i que atorguen per 22 entitats LGBT catalanes. La IV Conferència Europea de Lesbianes i Gais Policies ha aplegat durant els dies 2, 3 i 4 de juliol a policies d’arreu del continent per a bescanviar experiències i fixar objectius comuns que afavoreixin el tracte digne als homosexuals i transgèneres, víctimes d’alguna agressió o delicte, així com del respecte dels membres dels cossos policials cap als seus companys LGTB. Per acabar, en pocs dies comencen els Eurogames 2008 que aplegaran a Barcelona uns milers de persones que competiran de forma amateur en diferents disciplines esportives. Són uns jocs oberts a tothom, naixent amb l’esperit de participació de qualsevol persona, independentment de quina sigui la seva orientació sexual. Les entrades ja estan a la venda al ServiCaixa.



Links:

Gaylespol:
http://www.gaylespol.org/index.php?option=com_frontpage&Itemid=28
Conferència:
http://www.gaylespol.org/euro08/
Eurogames:
http://www.eurogames.info/2008/

diumenge, 29 de juny de 2008

28 de Juny

Cada any, al voltant del 28 de juny, ciutats d’arreu del món treuen al carrer persones de totes les condicions per manifestar-se en les festes del Pride. Marxes multitudinàries com les de São Paulo, San Francisco, Amsterdam o de més modestes com les de Barcelona omplen els carrers per mostrar les diferents orientacions sexuals o de gènere.

El 28 de juny vol commemorar els aldarulls de Stonewall, una sèrie de conflictes violents entre la policia de la ciutat de Nova York i homosexuals i transgèneres durant cinc dies. Els primers aldarulls van començar el 28 de juny del 1969 poc després de quarts de dues de la matinada, quan la policia va fer una redada al Stonewall Inn, un bar gai del barri de Greenwich Village. Eren habituals fins els anys 60 que la policia fes redades periòdicament als locals gais. Identificaven a la gent que s’hi trobava i sovint els seus noms acabaven als diaris. Aquella nit va ser la primera vegada que un grup nombrós de persones s’oposava a ser arrestats.

Tot i que els moviments pro drets civils LGBT feia anys que intentaven canviar les coses, dins d’un context polític de canvi a la societat nord-americana (el moviment feminista, les protestes contra la segregació racial, l’oposició a la guerra del Vietnam i Argèlia) foren aquests fets els que van marcar un abans i després en l’imaginari de lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres.

Un any més tard, i per commemorar aquell esdeveniment, la Gay Liberation Front (GLF) va organitzar una marxa des del Greenwich Village fins el Central Park on hi van participar entre 5mil i 10mil persones.

Han passat ja 39 anys des d’aleshores. Segons dades de febre d’enguany publicades per la International Lesbian and Gay Association (ILGA), durant la darrera dècada només 19 estats i 14 entitats subestatals han reconegut l’equiparació de plena de drets per a gais i lesbianes amb diferents fòrmules, el matrimoni o la unió civil entre persones del mateix sexe. 49 estats i 33 entitats subestatals disposen de lleis antidiscriminatòries cap a persones LGBT. Però el més preocupant continua sent l’existència 76 estats i 6 entitats subestatals on l’homosexualitat és perseguida penalment i 7 estats on es pot pagar amb la pena capital, persones que pel fet d’estimar o practicar actes sexuals amb persones del mateix sexe són jutjades i assassinades per l’estat.

Resta doncs molta feina per fer. Així com a casa nostra hem aconseguit que es reconeguin legalment els nostres drets, veiem amb preocupació la impunitat d’alguns estats en violar els drets humans pel simple fet d’estimar. Cal denunciar-ho, combatre-ho instant a les nostres autoritats que se’n facin ressò a totes les institucions i fòrums internacionals per a que aquells que no respecten els drets humans, els respectin, o siguin perseguits per la justícia internacional. Malauradament, aquest mecanisme encara és molt limitat gràcies també a alguns estats del mal anomenat “primer món” els quals juguen a una singular doble moral.

Stonewall:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Aldarulls_de_Stonewall
http://en.wikipedia.org/wiki/Stonewall_riots
International Lesbian and Gay Association (ILGA): http://www.ilga.org/countries.asp
Mapa sobre els drets LGTB arreu del món: http://www.ilga.org/map/LGBTI_rights.jpg
Amnistia Internacional: http://www.es.amnesty.org/temas/minorias-sexuales/sabias-que/

El mirador: 'A qui interessa la jornada de 65 hores?', per Ramon Llena

He llegit un article d'opinió al Dossier Econòmic d'ahir 28/06/2008 que m'ha semblat prou interessant com per a reproduir-lo en un post. Sense que assenti precedent us el transcric a continuació:

El mirador: 'A qui interessa la jornada de 65 hores?', per Ramon Llena

Hi ha notícies que sorgeixen esbiaixades i el debat sobre les 65 hores setmanals n’és una. De fet, que es treballin 65 hores setmanals crec que no interessa gairebé a ningú; tanmateix ha fet força rebombori. La Directiva 2003/88/CE regula la jornada de treball com a garantia de mínims a escala europea, cosa que els diferents estats han de respectar i poden millorar. S’hi fixa una jornada màxima de 48 hores cada set dies de mitjana. La legislació espanyola, que és l’efectivament aplicable, preveu una jornada de quaranta hores setmanals de mitjana anual. Fixa una jornada anual d’unes 1.800 hores, que enlloc no és previst que s’incrementi. La qüestió rau en la distribució d’aquesta jornada.

Tant la directiva com la llei espanyola possibiliten una distribució irregular quan hi ha acord col·lectiu i d’acord amb aquest, amb el límit dels mínims de descans entre jornades i setmanal. La reforma encetada per la Comissió Europea, per al que aquí ens ocupa, pretén que la distribució irregular es pugui també establir a través d’un acord individual, amb algunes garanties, entre les quals hi ha el límit màxim de 65 hores en set dies.

Es pot discutir si aquesta mesura és compatible amb la conciliació de la vida laboral i familiar, si disposa de prou garanties perquè el pacte sigui equilibrat o si és susceptible d’abusos, però no entenc que pugui tenir un interès general.

És recurrent la baixa productivitat del nostre mercat de treball, com també que tenim una de les jornades més dilatades d’Europa, i nombrosos estudis han relacionat aquests conceptes amb un resultat coincident: el temps de treball és inversament proporcional a la productivitat. Els tres països europeus amb jornades més curtes (Holanda, Alemanya i Bèlgica) són al capdavant dels índexs de productivitat, mentre que els tres països amb la jornada més llarga (Polònia, Portugal i Espanya) són a la cua. I la productivitat per hora cau d’una manera acusada a partir de la setena o vuitena hora. En canvi, la distribució irregular de jornada tendeix a l’increment de costos salarials per compensació a la major disponibilitat del treballador. Per tant, la rendibilitat és negativa.

D’altra banda, els límits d’horaris i jornades signifiquen mesures de seguretat i de salut laborals, ja que, a part dels efectes negatius més o menys difusos que té en la salut el treball en jornades llargues, amb repercussió diferida en els costos laborals, les jornades prolongades i l’efecte de cansament que generen són un handicap important per a la seguretat. El cansament redueix els nivells d’atenció i concentració, i relaxa l’autocontrol del treballador, amb el correlatiu increment de la sinistralitat. I els accidents de treball cada dia són mes cars a l’empresa: baixes prolongades amb manteniment de costos socials, increment d’inversions en seguretat, sancions administratives, recàrrecs de prestacions de Seguretat Social, indemnitzacions per danys i perjudicis.

Per tant, no acabo de veure l’avantatge d’ampliar la jornada diària o setmanal en el marc d’una distribució irregular si redueix la productivitat, incrementa els costos i disminueix els nivells de seguretat augmentant el risc d’importants costos addicionals. Potser en algun àmbit concret d’algun sector específic resultaria interessant, però no justifica tants escarafalls ni l’alteració de sistemes i garanties generals, ja que, a través de la legislació excepcional sobre jornades especials de treball, que ja existeix, es pot donar resposta adequada a necessitats puntuals i justificades.

Ramon Llena és Magistrat

Dossier Econòmic. 28 de juny-4 de juliol de 2008
http://www.dossiereconomic.com/leernoticia.asp?id=1712

Altres:
Entrevista a l'exconseller de Treball Josep Maria Rañé:
http://www.dossiereconomic.com/leernoticia.asp?id=1680

dijous, 26 de juny de 2008

Castellers a Xile

Fins fa un parell de setmanes no estava al corrent d’una experiència inèdita que s’està desenvolupant als barris de Lo Prado i Cerro Navia a Santiago de Chile. 30Minuts, el programa de reportatges que s’emet tots els diumenges a TV3, ens va mostrar un conjunt de persones dels barris humils de la capital xilena, al voltant de dues escoles que han format les primeres colles castelleres de l’estat sud-americà. Els docents, i les autoritats governamentals estan recolzant aquesta experiència i altres, per intentar crear espais socioculturals que afavoreixin la comunicació, participació i la transmissió de valors que han sabut identificar-hi.

Els Castellers de Vilafranca van viatjar a començaments d’enguany a Xile convidats pel govern xilè per recolzar aquesta iniciativa que també patrocinen. Després d’una actuació a Valparaiso, milers de persones van presenciar com s’aixecaven a la Plaza de Armas de Santiago alguns impressionants castells.

Sense caure en el cofoisme, l’experiència xilena ens hauria de servir a casa nostra per que les autoritats educatives recollissin el testimoni d’aquesta experiència per intentar aplicar-ho a les nostres escoles, no només com una activitat “folklòrica”sinó com un esport, amb el mateix esperit que han sabut transmetre els xilens als seus escolars. Potser hem d’aprendre de tant en tant dels de fora per reinventar-nos.

Links relacionats:

http://www.tv3.cat/p30minuts/30Item.jsp?idint=1208&item=reportatges
http://www.avui.cat/tec_ciencia/detail.php?id=19225
http://blocs.mesvilaweb.cat/xcapdevila
http://castellersdexile.blogspot.com/
http://www.vilaweb.tv/?video=4834