Fa unes setmanes esclatava la polèmica sobre l'estat del sistema educatiu a casa nostra. La publicació de l'informe sobre "L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2006-2007" de la Fundació Jaume Bofill, la filtració dels resultats de l'informe PISA 2006 publicat per la OCDE, feien saltar definitivament totes les alarmes. Els diaris n'han anat plens d'editorials, opinions, articles intentant donar explicacions de com hem arribat a aquesta situació, però a ningú ens ha de venir de nou. El departament d'educació, amb el conseller Maragall al capdavant va fer públic un pla de xoc, la presentació de la nova llei sobre l'educació i més recentment, ha anunciat la recuperació de l'antic sistema de puntuació decimal (de 0 a 10) i l'escala de suspès a excel·lent tant a la primària com a la secundària, que a ningú ens hauria d'escandalitzar. Cap de nosaltres, i parlo dels majors de 30 anys ha sortit traumat, tot i que alguna associació de pedagogs pensi que suposa un retrocés. Tots, i especialment en la nostra vida laboral, estem sotmesos a avaluacions contínues i assoliment d'objectius, als quals tenim lligat part del nostre sou. Això ajuda a que ens esforcem dia a dia per superar-nos.Fa anys que qui més qui menys, i no cal estar molt relacionat amb el món educatiu, érem conscients que alguna cosa estava fallant. Parlant amb amics i familiars tots coneixíem l'estrepitós augment del fracàs escolar. A ningú li estranya ara que els nens suspenguin més de tres assignatures, o que una bona part dels alumnes d'una classe hagi de repetir. No soc massa gran, i a l'època que estudiava EGB, i d'això no fa tants anys, suspendre una assignatura era vist com una vergonya. Evidentment hi havia companys a qui no se li donava bé una matèria, però el que anomenem avui dia fracàs escolar era molt menor i el teníem associat a dos tipus d'alumnes, el que no li agradava estudiar, i per tant no feia l'esforç, i els que no arribaven. Això ha canviat, en bona part dels centres educatius del país els extranys són ara aquells que ho aproven tot.
A vegades quan reflexiono sobre aquests temes recordo converses amb gent més gran que nosaltres. Ens parlaven dels temps de l'antic sistema educatiu, l'anterior a la reforma del 73, tant criticada aleshores per la falta de recursos abocats. Però recordo que en parlaven amb nostàlgia, per l'esforç que els suposava i la base cultural que els hi havia donat. No crec que nosaltres haguem sortit menys preparats al món laboral, però si que es veu una gran diferència amb la situació actual.
Segurament un dels components de la baixada de nivell de les nostres aules és degut a diferents factors: l'arribada de nouvinguts que obliga a estar més per ells tot i els esforços que es fan en les aules d'acollida per a que aconsegueixin adaptar-se ràpidament a les aules, i per altra banda la pèrdua de temps, i batalla contínua dels mestres i professors per mantenir l'interès dels alumnes i l'ordre a les aules. Tot i no formar part de la comunitat educativa, tinc molts amics i excompanys de facultat que es dediquen a la docència. Tots coincideixen que s'està realitzant una feina més educativa que no pas docent.
En una entrevista apareguda al núm. 1869 del suplement Presència a un dels autors de l'informe de la Fundació Jaume Bofill, en Ferran Ferrer, treia ferro a la immigració com a causa principal dels nivells baixos de competències dels nostres alumnes. Alguns col·lectius venen molt preparats o s'adapten ràpidament al nostre sistema educatiu. Les xifres del 2000 ja apuntaven una tendència preocupant i no es van prendre les mesures necessàries. L'any 2000, el percentatge d'alumnes que no acabaven l'ESO ja era del 27%, ara les xifres són del 30%. Segons l'autor, el nostre sistema expulsa els nois de l'escola i no posa els elements perquè completin el cicle. Per equiparar-nos amb Europa hauríem d'estar amb ratis del 8 i el 10% de fracàs escolar i no pas al 30%.
Dissabte passat, un amic meu em comentava mentre sopàvem que tenia coneixement, que la inspecció del departament d'ensenyament havia reunit a una colla de docents i els havia transmès la necessitat de capgirar els alarmants ratis de fracàs escolar durant aquest any entrant. Haig d'entendre que no es demanava màniga ample a les notes, però em va sorprendre, ja que no és un objectiu que es pugui assolir d'un any per l'altre si no existeix una conscienciació general de la societat, un canvi de valors, una cultura de l'esforç i un recolzament sense condicionants a la comunitat educativa que moltes vegades es sent desemparada i desprotegida. El propi autor de l'informe recolza aquesta visió d'assoliment d'objectius a mig termini, manifestant que cal com a mínim un parell de legislatures per a veure els primers resultats si comencem a posar-hi mesures correctores.
Tots ens omplim la boca amb la pèrdua de valors o la pèrdua d'autoritat del professorat, però en bona mesura això també en som culpables tots plegats per no dedicar el temps que requereixen els nostres infants. Això vol dir que malgrat estiguem cansats després d'una jornada laboral, cal que ajudem a les criatures a estudiar, recomanar les lectures al nostres fills i també acompanyar-los una estona en la visió crítica de la televisió.
El respecte als professors cal transmetre'l des de casa, però també cal que dotem als mestres de les eines per a poder exercir la seva autoritat sense que aparegui el pare de torn que desautoritzi la feina del mestre, delegui totalment a l'escola i exigeixi, que sigui un altre i no ell qui eduqui els seus fills.
I no oblidem també un altre tema, la fractura que s'està produint entre el sistema públic i el concertat, la concentració d'alumnes nouvinguts a alguns centres docents públics i els conscients baixos ratis en altres, no tant degut a la pressió de comunitat educativa, sinó als pares que condiciona també molt l'elecció de centre a aquest factor. D'això en són molt conscients els centres.
El departament d'educació cal que vetlli per a un repartiment igualitari d'alumnes nouvinguts entre tots els centres de la demarcació, independentment de la proximitat del centre al domicili familiar. Així mateix, cal fer complir aquest precepte, obligant als centres i sota amenaça sobre el seu finançament.
El canvi d'actitud de les autoritats educatives ja mostra un interès i preocupació per la situació actual, cal veure com es prioritzen les inversions per a disminuir aquestes taxes de fracàs, es redistribuiexen les poblacions, s'augmenta la qualitat de l'ensenyament i la seva equitat.
Segurament un dels components de la baixada de nivell de les nostres aules és degut a diferents factors: l'arribada de nouvinguts que obliga a estar més per ells tot i els esforços que es fan en les aules d'acollida per a que aconsegueixin adaptar-se ràpidament a les aules, i per altra banda la pèrdua de temps, i batalla contínua dels mestres i professors per mantenir l'interès dels alumnes i l'ordre a les aules. Tot i no formar part de la comunitat educativa, tinc molts amics i excompanys de facultat que es dediquen a la docència. Tots coincideixen que s'està realitzant una feina més educativa que no pas docent.
En una entrevista apareguda al núm. 1869 del suplement Presència a un dels autors de l'informe de la Fundació Jaume Bofill, en Ferran Ferrer, treia ferro a la immigració com a causa principal dels nivells baixos de competències dels nostres alumnes. Alguns col·lectius venen molt preparats o s'adapten ràpidament al nostre sistema educatiu. Les xifres del 2000 ja apuntaven una tendència preocupant i no es van prendre les mesures necessàries. L'any 2000, el percentatge d'alumnes que no acabaven l'ESO ja era del 27%, ara les xifres són del 30%. Segons l'autor, el nostre sistema expulsa els nois de l'escola i no posa els elements perquè completin el cicle. Per equiparar-nos amb Europa hauríem d'estar amb ratis del 8 i el 10% de fracàs escolar i no pas al 30%.
Dissabte passat, un amic meu em comentava mentre sopàvem que tenia coneixement, que la inspecció del departament d'ensenyament havia reunit a una colla de docents i els havia transmès la necessitat de capgirar els alarmants ratis de fracàs escolar durant aquest any entrant. Haig d'entendre que no es demanava màniga ample a les notes, però em va sorprendre, ja que no és un objectiu que es pugui assolir d'un any per l'altre si no existeix una conscienciació general de la societat, un canvi de valors, una cultura de l'esforç i un recolzament sense condicionants a la comunitat educativa que moltes vegades es sent desemparada i desprotegida. El propi autor de l'informe recolza aquesta visió d'assoliment d'objectius a mig termini, manifestant que cal com a mínim un parell de legislatures per a veure els primers resultats si comencem a posar-hi mesures correctores.
Tots ens omplim la boca amb la pèrdua de valors o la pèrdua d'autoritat del professorat, però en bona mesura això també en som culpables tots plegats per no dedicar el temps que requereixen els nostres infants. Això vol dir que malgrat estiguem cansats després d'una jornada laboral, cal que ajudem a les criatures a estudiar, recomanar les lectures al nostres fills i també acompanyar-los una estona en la visió crítica de la televisió.
El respecte als professors cal transmetre'l des de casa, però també cal que dotem als mestres de les eines per a poder exercir la seva autoritat sense que aparegui el pare de torn que desautoritzi la feina del mestre, delegui totalment a l'escola i exigeixi, que sigui un altre i no ell qui eduqui els seus fills.
I no oblidem també un altre tema, la fractura que s'està produint entre el sistema públic i el concertat, la concentració d'alumnes nouvinguts a alguns centres docents públics i els conscients baixos ratis en altres, no tant degut a la pressió de comunitat educativa, sinó als pares que condiciona també molt l'elecció de centre a aquest factor. D'això en són molt conscients els centres.
El departament d'educació cal que vetlli per a un repartiment igualitari d'alumnes nouvinguts entre tots els centres de la demarcació, independentment de la proximitat del centre al domicili familiar. Així mateix, cal fer complir aquest precepte, obligant als centres i sota amenaça sobre el seu finançament.
El canvi d'actitud de les autoritats educatives ja mostra un interès i preocupació per la situació actual, cal veure com es prioritzen les inversions per a disminuir aquestes taxes de fracàs, es redistribuiexen les poblacions, s'augmenta la qualitat de l'ensenyament i la seva equitat.
Entrades
