No recordo quan em va arribar a les mans, potser cap a finals de desembre del 2008. El meu cap em enviar un dels molts correus que ens bescanviem durant el dia amb un pdf. El document adjunt era un extracte de 66 pàgines d’un llibre que s’havia de publicar a començaments de gener: “La Crisis Ninja y otros misterios” del mediàtic Leopoldo Abadía.
Com de costum, vaig fer-ne una lectura en diagonal de les primeres pàgines i de les conclusions, suficient per poder comentar-lo. Malgrat tot, vaig deixar-me com a deures llegir-ho amb tranquil•litat per les vacances. I així ha estat, unes horetes d’un dijous, i llest.
El llibre fa un repàs cronològic de declaracions i contradeclaracions que fan governs i altres agents econòmics sobre les causes que han portat als Estats Units a la major recessió des del crack de Wall Street de 1029 i com aquesta ha afectat a les economies europees gràcies a les relacions bancàries internacionals, les empreses i en darrera instància a les nostres butxaques. Sense deixar de fer aportacions pròpies, de ser pur sentit comú, i fent ús d’un recurs molt familiar, un veí del poble de San Quirico i el director de l’oficina del banc, ens va descrivint com veuria aquest senyor aquesta crisis des de casa seva i com li afecta al seu dia a dia.
Els ninjaQui són els NINJA? No Income, No Job, No Assest, és a dir, persones sense ingressos, sense feina fixa i sense propietats. Durant els anys de vaques grasses, els financers van ajudar a dissenyar productes que van permetre assumir grans riscos als bancs i inversors, deixant diners a persones que no disposaven d’ingressos suficients, feina fixa o propietats per poder hipotecar-se, comprar una casa. Van anar però més lluny, deixar-los més diners que el valor del propi immoble. El sistema va poder aguantar aquesta situació durant anys fins que va arribar el col•lapse del sistema immobiliari nord-americà, que ha arrossegat a grans bancs, fonts d’inversió i també, en aquest món global al sistema bancari europeu. Com ha anat? Si la casa que tinc perd valor respecte a la hipoteca que estic pagant, és a dir, val més que la hipoteca contractada. Per què haig de continuar pagant? Aquesta ha estat la situació de moltes entitats financeres nord-americanes. Els seus clients han deixat de pagar, i aquells que tenien comprats els paquets o els havien assegurat, han hagut de menjar-se les pèrdues o executar la recuperació de la vivenda als clients, sense poder tornar a vendre a un preu pel qual van pagar els paquets de les hipoteques. El sistema financer nord-americà aplica la hipoteca no sobre la persona sinó sobre la propietat. Si aquesta perd valor i es deixa de pagar és una pèrdua i una persona no respon de les pèrdues. És una gran diferència respecte el sistema pel quan nosaltres ens regim que és personal.
Per què s’ha arribat a aquesta situació? Doncs per què els governs nord-americans i alguns europeus han permès que el propi sistema bancari s’autoregulés sense la vigilància de l’Estat, i que les institucions que han de vetllar per la salut del sistema no hagin fet correctament la seva feina.
Sembla ser que el sistema bancari més poc afectat per les famoses hipoteques subprime, aquestes hipoteques d’alt risc concedits al NINJA, ha estat el sistema bancari espanyol, però l’economia, basada en turisme i la construcció bàsicament es veu greument afectada. L’aturada a la construcció ha estat monstruosa. De fet, bona part de les immobiliàries han hagut de tancar, i els promotors i constructors no estan venent pisos, havent d’assumir els costos financers dels crèdits que han demanat als bancs. El deute és de l’ordre dels 55 bilions de les antigues pessetes, essent la despesa pressupostada de l’Estat per tot l’any de 37 bilions aproximadament.
Si el govern de l’Estat va sortir al salvament de les constructores amb el PlanẼ, no engreixant les llistes d’aturats, i posant a tots els municipis cartells ben grossos. Què passarà quan s’hagi finalitzat el pla davant d’un any més de recessió?
Malgrat tot, la batzegada des de l’altre banda de l’Atlàntic ha provocat que el sistema interbancari europeu s’hagi també vist afectat. Qui té comprats paquets d’hipoteques subprime? Si et deixo calers, me’ls podràs tornar? A quin preu? La desconfiança s’ha apoderat també dels bancs. No disposen de liquidesa no poden deixar diners a les empreses, i aquestes no poden finançar-se, per tant, l’economia s’arrelenteix. Demanen ajut al papa Estat i aquest els deixa calers per fer arribar als particulars i les empreses, tirant de la caixa de les pensions, i tot i així la patronal diu que els calers no arriben a les empreses.
La lectura del document ha estat aclaridor en certs aspectes. La seva lectura cronològica, les explicacions i aclariments de l’autor el fan un llibre que permet entendre la situació actual globalment. Veure’m com ens en sortim.
Links:
web de l'autor: http://www.leopoldoabadia.com/
alguns còmics divertits sobre el tema:
http://cogollo.files.wordpress.com/2008/10/cuento_crisis.jpg
http://www.blogdecomics.com/wp-content/uploads/2008/12/crisis-vineta-humor.jpg
La setmana passada, el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), presentava les dades de l’estudi “El capital social de Catalunya”, que recull l’opinió de 1600 persones entrevistades durant el febrer d’enguany per conèixer com s’estructura la societat catalana, quines són i com són les xarxes socials que la conformen, la participació o cooperació de la ciutadania en cadascun dels àmbits i la percepció de la cohesió social, entre d'altres.
Escrits
